Ebenista, polític i batle
Nascut a Búger el 1891 i ebenista de professió, va emigrar durant una temporada a Buenos Aires. En tornar-ne, fou propietari d’una botiga de queviures a Palma.
Inicialment d’idees anarquitzants, durant la Segona República s’afilià primer al Partit Federal d’Alejandro Lerroux i més endavant a Esquerra Republicana Balear, el partit d’Azaña. El 1931 fou elegit batle de Búger i diputat provincial. Empresonat a causa dels fets d’Octubre de 1934, fou confirmat en la batlia per les eleccions de 1936.
En esclatar la guerra civil, el juliol de 1936, intentà fugir a Menorca i, en no aconseguir-ho, s’amagà primer a Sóller i després a Pòrtol, on era protegit per un bugerró que li donava feina al camp. Algú el va delatar i fou detingut pels falangistes portolans, que el dugueren al seu local i l’exhibiren davant el poble. Els falangistes de Búger, que li tenien un gran odi, l’anaren a cercar tot d’una a Pòrtol i, en col·laboració amb alguns exaltats locals, el vexaren i el torturaren de moltes maneres. El 27 de setembre de 1936, a la nit, el mataren a trets prop del cementeri de Santa Maria del Camí, on està enterrat. La tradició oral ha conservat una cançó referent a les terribles circumstàncies de la seva mort.
Vegeu també
>>Tomeu Fiol: Glosa sobre el martiri i la mort del batle de Búger
>> Llorenç Capellà: Diccionari Vermell
>> In memoriam Joan Alemany i Villalonga
>> Búger, no feren capot [Text de Memòria Civil; del diari Balears]
Ref.: [batle de Búger 1936; assassinat a PO] Pòrt 54, 10
[JMM, Mxp, X ’16]
[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]
Trob que la seva figura ha de ser un orgull i una vergonya a la vegada per els Portolans els cuals un sector dretà el matà i un orgull per qué 80 anys més tard podem reconeixer-lo
son moltes les históries que enrevolten aquet fet
la meva bessavia Francisca Canyelles( cabaneta 1917-portol 1997) contava que al passar per devant el cementiri de Santa Maria al setembre del 36 veia el cos del batle qué romangué tirat per uns cuants dias i que fou mort a cops de chapeta , una descripció més gràfica dels fets era que ella mateixa s’esgrarifà de veure el servell fora del seu cap amb nombrosos traumatismes
aixó passa a tot arreu, vermells o blaus , republicans o nacionals…..que més donava si eran Germans
tot aixó fou l’exemple i la costatació d’una guerra d’enveges que aprofita i emascarà amb l’ambit polític e ideologic una intolerància que cobrà victimes inocents com aquet bon Batlle que lluità per el dret més bàsic de les persones…La llibertat d’expresió