Un dels possibles escuts del llinatge Andreu

Aquest llinatge avui és molt estès pels Països Catalans, sobretot a Mallorca i València. A Marratxí  el trobam a partir de 1905. En segles anteriors es donen casos esporàdics

Al Corpus n’hi ha una cinquantena.

Moll (2006:216) el cataloga dins els noms de sants del nou testament i explica que prové del nom d’apostol Andreas, forma grega que va ser llatinitzada vulgarment convertint-se en Andreus. En grec significa “viril” i procedeix d’andrós, que vol dir “home”.

Segons l’Enciclopedia de cognoms catalans, aquest  llinatge s’originà a Catalunya, d’on passà a les Balears, Aragó i València. Mossèn Andreu, en el repartiment de les terres de Mallorca, va rebre una alqueria a Beninagatar. Domènec Andreu, de Barcelona, posseïa una sisena part de l’alqueria de Fornalugi, del vescomtat de Bearn. Pere Andreu va merèixer que els seus veïns de Campanet el nomenessin diputat per a prestar jurament, en nom de la vila, davant Alfons III d’Aragó el 1285. Tomàs Andreu va participar en les lluites contra les Germanies i li fou concedit el privilegi de ciutadà militar. Joan Andreu fou, durant la primera meitat del segle XVI, lloctinent del governador de Mallorca, advocat fiscal i regent de la cancelleria del regne. El cavaller Bernardí Andreu, va ésser capità d’una companyia pròpia, amb la qual participà en el setge de Barcelona i en les posteriors guerres del regnat de Felip IV; el 1658 fou capità general de l’illa de Mallorca. Pere d’Andreu, nebot de l’anterior, serví set anys com a capità en els exèrcits de Milà i Catalunya. Ferit a la batalla d’Escuaso, a la vora del Ter, li fou concedit el grau de sargent major de l’illa de Mallorca. Sor Clara Andreu, religiosa jerònima del convent de San Bartomeu d’Inca, morí amb fama de santedat.

Podeu trobar més coses a:

Enciclopedia de cognoms catalans
www.surnames.org/cognoms/llista.htm

Moll (2006)

[BMM, Mxp, VI ’15]