Lila Thomàs Andreu (Palma, 1951). Viu al Pont d’Inca des del 1979. Professora de català, jubilada. Va lluitar el temps del franquisme a la clandestinitat, per aconseguir la democràcia i les llibertats. Casada amb el polític Miquel Rosselló, sense descendència. Entre d’altres càrrecs públics fou Directora de l’Institut Balear de la Dona entre 2007 i 2011 i ha estat presidenta de la delegació marratxinera d’OCB entre 2012 i 2024.

Al contrari d’altres perfils/entrevista, Lila és molt concisa i directa en les seves respostes…

El TEMPS LLIURE el dedica al cine,ma -per poc que pugui-, la lectura i les trobades amb amics i família…

Sent ADMIRACIÓ per aquells personatges històrics que han aconseguit transformar la seva realitat, com Nelson Mandela, Mahatma Gandhi, Angela Davis, Vladimir Lenin, Simone de Beauvoir…

Amb el CINEMA s’hi duu molt bé, li agrada molt. Tot i que no destaca cap gènere en concret, el que sí té molt clar és que no li agraden les pel·lícules de ciencia ficció i les de terror.
Actors preferits en té molts. D’entre els actuals esmenta un català que nom Quim Gutiérrez, de TV3, i també Daniel Bluhm, fill d’un català i una alemanya…
Entre els clàssics, no amaga la seva predilecció pels ‘galants’ de Hollywood: Gregory Peck, Cary Grant, Gary Cooper, Paul Newman… “i tants d’altres”, afegeix.
Les seves actrius actuals i properes són Júlia Truyol i Emma Vilarasau… D’altra part esmenta la britànica Audrey Hepburn i les americanes Meryl Streep i Katharine Hepburn… “les clàssiques”, conclou.

Si hagués de triar algun LLOC per néixer es quedaria amb Palma, “allà a on vaig néixer”, assegura. Per viure li agrada a on viu, Marratxí. I en algun moment, per gaudir, triaria algun lloc d’Itàlia.

Les activitats ARTÍSTIQUES que més l’atreuen, a part de la Música, són la dansa i la literatura… Confessa que no és massa de les arts visuals.

Quant a MÚSICA es declara amant de la clàssica, i en concret del Barroc i del Romanticisme.
Com a compositors especialment volguts, esmenta Bach, Beethoven i Brahms -“les tres B“, reconeix divertida- però també es declara seguidora d’Antonio Vivaldi i de Frédéric Chopin.
Assegura que les cançons de Raimon sempre li han interessat i, de grup actual, es decanta per ‘Antònia Font‘ que comenta “m’agrada molt”. D’aquest grup, la que podria considerar gran cançó, sense arribar a ser ‘la de la meva vida’: “Alegria“.

Si s’hagués de quedar sola al món amb alguna PERSONA, no té cap dubte que seria “En Miquel, el meu company de vida”.

En GASTRONOMIA no té preferència per cap tipus de menjar en especial; li agrada tot. Però es decanta especialment per la cuina mallorquina, sobretot pel que fa a l’arròs de peix, el peix en escabetx i la porcella rostida “que estigui ben feta -especifica-, casolana”.
Com a cosa curiosa, no cuina…reconeix que el màxim que sap fer són truites o ous fregits.

Practica l’ESPORT de l’aquagym, això és gimnàstica dins l’aigua. Quant a seguir-ne algun manifesta la seva predilecció pel futbol femení “del Barça“, especifica… tot i així té presents les jugadores mallorquines, com Cata Coll i Patri Guijarro; així com Mariona Caldentey i Maitane López, encara que no siguin d’aquell equip.

Quant a LECTURA, el que més li interessa és la narrativa, la novel·la en general, i també l’assaig.
No sent especial afecció per cap època, però destaca dues obres -no pot dissimular la vena feminista juntament amb l’activisme polític…-: ‘La plaça del Diamant‘, de Mercè Rodoreda i les ‘Memòries’ de Neus Català.
Pel que fa a escriptors, endemés de les anteriors i de Montserrat Roig, també esmenta Sebastià Alzamora i Manuel de Pedrolo. En poesia destaca Salvador Espriu, tot i que confessa “la veritat és que no llegesc poesia”.

Li agrada molt VIATJAR. I al llarg de la seva vida ha estat a molts de llocs: Europa occidental, quasi sencera… de la part oriental només Romania, Alemanya quan era DDR i Txecoslovàquia, especialment Praha… Pel demés, Àfrica mediterrània -el Magrib-… d’Àsia, l’Índia; d’Amèrica, el Canadà i Amèrica Central: El Salvador, Guatemala i Nicaragua, degut a un viatge oficial del Fons Mallorquí de Solidaritat, i també Cuba.
Com a viatge especial destacaria l’Índia; la va impactar veure aquella pobresa i alhora el gran contrast de la riquesa amb la realitat del poble.

Parlant d’alguna VIRTUT personal diu que potser destacaria la generositat.

Pel que fa a algun DEFECTE seu comenta que “no sé com expressar-ho, es queixen que som massa accelerada, em diuen que som massa ràpida en tot”.

Si hagués de donar una DEFINICIÓ d’ella mateixa “seria com una dona compromesa i feminista, arrelada a la realitat mallorquina”.

Repetiria l’EXPERIÈNCIA del viatge al Canadà “perquè em va impactar especialment la natura; i aprofitaria per conèixer més aspectes d’aquell país”.
Quan parlam de l’experiència que li ha resultat més impactant no dubta en assegurar que fou la visita als campaments sarauís.

I li agradaria ESBORRAR del record alguns moments de malestar físic que patí durant el viatge a Egipte: “Ho vaig passar realment malament durant aquell viatge perquè no estava en bones condicions físiques”.

La seva gran IL·LUSIÓ és que les esquerres governassin les Illes Balears i es consolidassin a l’estat espanyol.

Els graus més elevats de la seva escala de VALORS són la generositat, la sinceritat, la bonhomia, l’honestedat, el respecte…

A les persones que l’ENVOLTEN les demana precisament això: respecte i sinceritat.

El seu PARTIT polític ideal “seria un partit sobiranista, amb capacitat per transformar la realitat i alhora molt arrelat dins la societat”.

Veu la NATURA molt malmesa darrerament, i la contempla amb molta preocupació.

A MARRATXÍ, al marge de viure-hi i conrar relacions amb la gent del Pont d’Inca i Cabana, assegura que té molts bons amics a sa Cabaneta, a Pòrtol, en es Figueral, al Pla de na Tesa… “He conegut bastanta gent de tots els nuclis i m’hi duc prou bé” conclou.

Finalment li agradaria ENTREVISTAR algun personatge històric, per exemple, Angela Davis o Gandhi; i si fos actual, li agradaria Abdullah Ökalan, del poble kurd, escriptor, activista, intel·lectual, creador del ‘Partit dels Treballadors del Kusdistan‘, que fa vint-i-cinc anys que està empresonat pel govern turc, des del 1999… i sembla que ara l’han d’amollar.
La pregunta clau que els faria seria “Com heu mantingut la fermesa i el compromís en les vostres idees?”

Vegeu ‘Dinaret amb…’

Vegeu altres “Aproximació a…“

[BMM, Mxp, III ’25]