Bibiloni Amengual, Miquel MIQUELÓ (1903-1983)

0a-img045 Home del camp i glosador

Miquel Bibiloni Amengual neix a Pòrtol l’any 1903, fill de Sebastià Bibiloni Isern, de Palma, i d’Antònia Aina Amengual Canyelles, de Pòrtol.
També va morir a PO l’any 1983, als 80 anys.

Li deien de can MIQUELÓ

Va fer feina al camp tota la vida. Degué començar de petit guardant porcs i a poc a poc va fer altres coses del camp. Més envant va estar molts d’anys -devers 40 o més- fent feina a Son Mir, on feia de pagès i qualque vegada de pastor. Sabia empeltar i exsecallar. Devia tocar el flabiol, instrument pel qual fou conegut més envant a Pòrtol. Anava i tornava a peu, cada dia; dormia a PO.

L’any 1928 es va casar amb Montserrada Canyelles Palou, ROGETA, i varen tenir dos fills

– Sebastià, casat amb Margalida Capellà CORONELLA > Miquel Bibiloni Capellà (sense fills)
– Guillem, casat amb Antònia Salvà Martorell > Montse Bibiloni Salvà = Tomeu Garau Dols > (Josep i Maria Antònia)
De fadrí vivia a can MIQUELÓ, devora sa PEDRERA; de casat varen estar a can BESSÓ (travessa de la Trinitat) i l’any 1930 a can CREUETES; aquest any consta que varen fer l’actual casa del c/de sa Torre, cap de cantó amb Escola, al solar de can MIQUELEU, a la finca li deien de can MIQUELEU, que devia ser el malnom dels padrins vells, els pares de Montserrada; el pare de Montserrada era de can ROGET i la mare, de can MIQUELEU.

Sabia de lletra, que no hem pogut aclarir com va adquirir-ne el coneixement, però de tota manera sabem que tenia molta memòria.

No va estar mai afiliat a cap partit polític ni sindicat, i no va exercir mai cap càrrec polític. Igualment no va ser membre de cap entitat ni associació.
De jove va anar a Cuba; va partir amb la maleta plena i la va tornar buida; vol dir que les coses per allà no li anaren d’allò millor. A part d’aquest no sabem que fes altres viatges.

Li agradava molt llegir, i també la ràdio, i la televisió quan va venir, tot i que no en va comprar cap mai. En arribar a casa, el primer que feia era encendre la ràdio, que d’aquesta sí que en tenia un aparell.
En general, sobretot, li agradava fer gloses, però de caire familiar, per a parents i amics, mai no va participar a cap combat, També li agradava xerrar molt.
Durant una temporada va tenir una somera i una cabra i les cuidava especialment.
Son pare era flabioler; sonava aquest instrument, juntament amb el tamborino, i ell també (ara el flabiol el té el seu nét, Miquel).

Era considerat molt bon home, i si podia fer un favor el feia; en general, no hi ha hagut mai res que dir d’ell.

La seva esposa, Montserrada, cuidava de la casa, però també era collidora: anava a collir pèsols i cercava caragols, moraduix, herbassana i altres herbes que duia vendre a la plaça de Palma (primer a la vella, actual Major, i després a la de l’Olivar). També collia espàrecs i tot allò que donava el camp.
Feia part d’un nombrós grup de collidores, ben típiques a Pòrtol, com madò Catalina PERETONS, casada amb Pere Barrera, la seva germana, Maria de Can FLORIS, madò maria BESSONA, madò Jerònia CARRETET, que comerciava sobretot amb animals, madò Margalida CARRETET, aquesta més de les herbes, la seva mare, madò Catalina CARRETET o de ca na TANA i encara n’hi havia moltes més.

Parlen d’ell:
Jordi Bibiloni i Rotger: Algunes manifestacions de la poesia popular en el terme de Marratxí. 14 i 15, glosadors aficionats> Miquel Bibiloni Amengual MIQUELÓ. A Pòrtula, 242-243 (XI,XII 2001). Hi surt una breu menció de la seva biografia i de la seva glosa i, sobretot, hi surten una sèrie de mostres de gloses seves.

Vegeu>> gloses de Miquel Bibiloni Amengual MIQUELÓ.

Per més fotos, de Miquel Bibiloni i de Montserrada Canyelles, vegeu Galeria Familiar

[BMM/Antònia Salvà Cabot; Mxp, X ’16][Darrera actualització, XII ’16]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]
(Visited 86 times, 1 visits today)

1573total visits,1visits today

Tags: , ,

Cap comentari.

Deixa un comentari