Alvaro CAMPANER 1881: Cronicon Maioricense

Marratxí en el Cronicon Maioricense

 

0-a-cron Com podreu veure, el nostre terme surt una sèrie de vegades dins aquesta coneguda obra d’Alvar Campaner però, la gran majoria d’elles, no és per cosa bona. Així trobam dues notícies dels representants de la nostra Vila, una anècdota de pas i, especialment, moltes execucions de sentències capitals. D’aquesta crònica, tan negra en relació al nostre terme, es desprenen dues coses. D’una part, quasi mai s’ajusticiava al mateix Pont d’Inca; sovint es feia a Ciutat i aquí s’hi duien a penjar algunes restes, com a exemple i recordatori per als viatgers que feien la ruta de Ciutat a Inca. D’altra part, si ens arriben aquestes notícies concretes d’utilització de les funestes forques, entre el XV i el XVIII, vol dir que s’utilitzaren en moltíssimes més ocasions, encara que no en quedi referència escrita. Pel demés, com hom pot veure, Marratxí era un lloc que pintava ben poc.

 

1285 Arriba el rei Alfons d’Aragó i els síndics de cada vila van a Ciutat per retre-li jurament de fidelitat. “Los de la parroquia de Marratxí, el dia 30 de noviembre, eligieron sus síndicos y fueron Bernardino Babiloni, Guillermo Godor, Juan Bernardo, Arnaldo Meli, Ramon Desfort, Bernardino Sabadell” (23). Es tracta de la primera referència a la nostra vila en aquest llibre.

1343 Les viles han de retre homenatge al rei Pere d’Aragó. Dia 10 de juny “por la universidad de Marratxí juraron Bernado Roig, Bartolomé Gisbert, Jurados de la dicha parroquia”. (Jn Bs) (53)

1411 Executen un catiu de Guillem Valentí per lesions i mutilacions a una dona pública i altres delictes. Després de treure’l a la vergonya pública li tallaren la mà dreta al mateix lloc on havia maltractat la dona. Finalment fou penjat en Es Pont d’Inca. (BJ) (149)

Dia 25 de desembre del mateix any hi hagué una gran tempesta de vent que destruí totes les teulades del reial castell, arrabassà 12 grans pins al castell d’Alaró i arrabassà les forques del Pont d’Inca (BJ) (150)

1480 Dia 12 de desembre el rei Ferran d’Aragó concedí al rector de l’esglèsia de Sant Antoni de Pàdua el privilegi que cada any el dimecres sant pugui manar dur a la seva església un cadàver o els ossos d’aquells que la justícia hagués fet dur al lloc destinat devora Es Pont d’Inca. (GT) (187)

1522 Dia 14 d’abril, en plena guerra de les Germanies, els agermanats n’agafaren alguns del bàndol del rei i els enviaren presos a Colom per a què els sentenciàs. Entre aquests duein pres i fermat Joan Simonet, i trobant-se en el lloc de Marratxí, camí de la Ciutat principal, fingí tenir necessitat corporal i els fugí. (Jn Bs) (248)

1633 El 14 de juny penjaren el cadàver d’un bandoler a una de les forques del Pont d’Inca (JF) (390)

1716 Dia 8 de gener penjaren un home de Sencelles a la plaça de la Llonja per lladre i homicida. Fixaren el cap a la porta de Sant Antoni i el cos es penjà en es Pont d’Inca (GV) (509)

El 22 de febrer penjaren un germà de l’anterior, castigat amb semblant pena per delictes semblants. Després d’executat fou duit al Pont d’Inca (GV) (390)

El 18 de març, dos homes d’Inca sofriren pena de forca. Després de morts foren penjats al Pont d’Inca.

1767 Arran de l’expulsió, els jesuïtes del col·legi de Pollença, el dia que anaven cap a Ciutat -5 d’abril- per embarcar-se al desterrament, dinaren a Son Sales. (GT,GF,AG) (562)

1776 Condemnen una dona per homicida. La dugueren al suplici arrossegada a la cua d’un cavall. La penjaren i li tallaren el cap i un braç. Aquests membres s’exposaren al públic a la Soledat i al Pont d’Inca i tiraren el cos a la mar.

1779 Penjaren un home i una dona per assassinar amb verí. Després d’executats els tengueren quatre hores penjats a la forca, foren posats dins una “pipa” i tirats a la mar d’on els tragueren al cap d’una altra hora. El cap de la delinqüent es col·locà a un pal del pinar de Son Sant Joan i un dels braços al Pont d’Inca.

1794 A conseqüència de la reial ordre sobre l’allistament hi hagué una sèrie d’oferiments  entre els quals hi trobam el de Tomàs de Verí, de l’hàbit de Sant Joan, que donava 320 reials de velló a cada veïnat de Marratxí que s’allistàs. (LV) (599)

[BMM, Mxp, IV ’15][Darrera revisió, XII ’16]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS  MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 47 times, 1 visits today)