Marratxí en el Diccionari Vermell

0-aa-img_8701

0-a-memoria%29alemany_small Joan Alemany i Villalonga

Búger
Li deien de can Julià. Tenia quaranta-cinc anys i era casat. La seva ideologia política era ben definida: Esquerra Republicana. El seu ofici? Havia estat ebenista, però una bona predisposició econòmica li havia permès deixar-ho per dedicar-se més intensament a la política. Era propietari d’una botiga de queviures a la Ciutat de Mallorca -carrer Lluís Salvador- i normalment la regentava la seva esposa. Ell era el batle de Búger i havia estat diputat provincial. Home actiu, l’any trenta-quatre havia estat empresonat a rel dels fets que es desencadenaren rera la revolta d’Astúries. Quan esclatà la rebeil·lió militar, dos anys després, va procurar amagar-se, des del primer moment, conscient que seria perseguit amb ràbia. Intentà sortir de Mallorca: el dia vint era al Port de Felanitx per veure si hi havia possibilitat de salpar amb qualque barco cap a Menorca. No fou factible i decidí refugiar-se a Sóller. El delataren però, i va tenir temps d’escapar-se. Trobà el seu definitiu refugi: Pòrtol. Vivia a ca un bugerró anomenat el Rector Pelut i feia de foraviler. Hi havia molta de feina en el camp i era fàcil dissimular. Un capell d’ala ampla. Una camisa suada. Tot i això algú que el coneixia el va denunciar. El detingueren. Assegut en una estança, prop de la porta, del centre falangista de Pòrtol, va ser exposat a la befa dels nins que miraven encuriosits l’home detingut. Qualque escopinada va topar amb les galtes de Joan Alemany. A hora foscant li digueren si volia menjar qualque cosa. Sorprenentment no havia perdut la fam. Demanà dos ous fregits que li serviren a l’acte. Ignorava, Joan
Alemany, que acabaven de concedir-li l’última gràcia. No veuria l’albada. Li clavaren una pallissa de ca. Li acoltellaren les cames. Duia la mort pintada decidiren fermar-lo al parafang d’un cotxe i traslladar-lo al cementiri de Santa Maria. A mig camí, quan Joan Alemany era un cos desfet, li descarregaren un parell de trets. Joan Alemany respirava. La seva vida era una espelma irritablement inacabable. Algú agafà una aixada i d’un cop li badà el crani. Era la nit del vint-i-set de setembre del trenta-sis.

.

.
Antoni Canyelles

Marratxí (Pòrtol)
No havia de morir ell, però els assassins s’equivocaren. Havia de morir el seu germà, però s’equivocaren. Mort per equivocació, morí certament en un indret indeterminat de la Costa d’En Blanes i les seves despulles foren enterrades en el cementiri de Calvià.

0-a-memoria-21-miquel-capo_small 0-a-miquel-capo-i-capo-buger

Miquel Capó i Capó
Búger
Li deien Serol. Tenia quaranta-un anys i era fadrí. Pertanyia a Esquerra Republicana. Havia estudiat magisteri, però únicament exercí la docència a Pòrtol. Va presentar-se a oposicions i va treure plaça de secretari d’Ajuntament a Búger. Més tard. abans de la revolta, el traslladaren a Vilafranca. Era un home de plantejaments polítics moderats. Molt catòlic i liberal. El nou de setembre del trenta-set, va ser jutjat a l’Escola d’Arts i Oficis juntament amb Sebastià Sancho i Bartomeu Estrany. Condemnats a mort ell i Sancho, va despedir-se desconhortat d’Estrany. “Tomeu, encomana-mos a la Puríssima i per ventura mos salvarà! A noltros, joves, no mos poden rabar sa vida”. Quatre mesos després, el vint-i-nou de gener del trenta-vuit, l’afusellaren a l’hemicicle del cementeri de la Ciutat de Mallorca. Eren les set del matí.

Josep Salom i Nadal
Marratxí
Quaranta anys. Casat. El mataren a les quatre de l’horabaixa del dia vuit d’octubre del trenta-sis.

[les negretes no són del text original]

Llorenç Capellà
Diccionari vermell
Ed.Moll
Mallorca, 1989

vegeu>> Joan Alemany i Villalonga

>> Inculpabilitat [glosa sobre el martiri del batle de Búger]

>> Búger, no feren capot [Text de Memòria Civil. del diari Balears]

[Mxp. I ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]
(Visited 82 times, 1 visits today)