[Fa un “meeting” a Pòrtol durant la Guerra Civil; té un estret col·laborador al Pont d’Inca]

Neix a Bolonya, Itàlia, el 1898. Mor a Roma, l’any 1962

Advocat i amb estudis de medicina, tingué una gran intervenció des de jove en el moviment feixista de Bolonya i arribà a esser Console –equivalent a coronel de l’Exèrcit- de les milícies feixistes organitzades per Mussolini.

L’agost de 1936, Mussolini i el seu gendre Ciano el varen enviar a Mallorca, juntament amb alguns altres “voluntaris” italians, especialment aviadors, perquè fes d’assessor militar dels revoltats contra el govern de la República, que en aquell moment passaven dificultats a causa del desembarcament del capità Alberto Bayo entre Son Servera i Portocristo. Encara que no tenia coneixements militars especials, va tenir un paper important per donar moral a l’exèrcit i sobretot a les milícies “nacionals” i, un cop Bayo va reembarcar al començament de setembre, va iniciar una activitat frenètica recorrent tota l’illa i va intentar-ne sense èxit la feixistització. Al final de 1936 hagué de tornar a Itàlia, malvist per la majoria d’autoritats de l’illa i temut per França i per la Gran Bretanya, que tenien por que Itàlia s’instal·làs definitivament a Mallorca.

El 10 de setembre va fer una ràpida visita a Pòrtol, de camí cap a Santa Maria, de la qual ni el batle ni l’Ajuntament de Marratxí no havien estat assabentats prèviament, potser perquè es tractava en principi d’un acte relacionat amb la Falange local. Ens consta, per testimonis presencials, que féu un discurs en públic i que hi pronuncià la frase que el va fer tristament famós a Mallorca: “Tutti i rossi fucilati” (tots els rojos afusellats).

En arribar a l’illa, Bonacorsi, que es feia dir “general comte Aldo Rossi”, va formar un grup de falangistes a imitació dels “Arditi della morte” italians, els “Dragones de la muerte”, dels quals era membre Emilio Manzano, del Pont d’Inca, que li féu habitualment de xofer i pertanyé a la seva guàrdia personal. Quan el gener de 1937 Bonacorsi tornà a Mallorca, de passada cap a la Península, aconseguí que l’hi acompanyassin Manzano i el seu company Pere Homar, els quals s’incorporaren al C.T.V., el cos expedicionari italià del qual Bonacorsi havia estat nomenat inspector, i varen entrar amb ell a Màlaga al començament de febrer de 1937. Manzano mantingué sempre una gran fidelitat al seu antic cap i negava sistemàticament que hagués intervingut en la dura repressió desencadenada a Mallorca, en la qual el mateix Manzano, segons la vox populi, va tenir una part important.

[JMM, Mxp, VI ’15][revisat, IX ’16]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]