Home del camp, Pòrtol

Va néixer a PO el 1881, fill de Bernat Cabot Santandreu i de Margalida Serra Nadal.
Mor, també a PO, el 1957, als 76 anys.

Li deien de can BOU.

Es va casar l’any 1908 amb Francesca Mascaró Martorell FREIXURA o de cas MARIER, nascuda a PO el 1890, filla de Guillem Mascaró Ribas i Francesca Mascaró Matas. Varen tenir 6 fills, tots menys una, establerts a Pòrtol:

-Margalida=Bartomeu Ramon> Andreu=Fca> Margalida=Llorenç Salas (2 fills, Llorenç i Andreu)
-Francesca=Joan Salvà> Antònia=Guillem Bibiloni de s’ESCOLA> Montse=Tomeu Garau (2 fills, Josep i Maria Antònia)
-Coloma=Pere Coll BRUNO> Joan=Llucia, de StaM (1 fill, Pere). Es va establir a sa Cabaneta
-Bernat= Antònia Serra, de can MARRET > Fca=Pep Duran (1 filla, Aina)
-Guillem=Elionor Pocoví de can TASAR> Joan=Catalina, de StaM(dos fills, Vera i Joan); Francesca
Vivien a Can Bou, a prop de can PARRISCO i de can PISTOLA.

No sabia llegir ni escriure, com era molt comú entre la gent de la seva època.

La seva principal tasca era exsecallar i fer empelts, tot i que a temporades va fer de llaurador.

Anava aquí i allà per les possessions, a Son Frau, per exemple, i també per la muntanya. Feien aquests desplaçaments a peu.

No va exercir cap càrrec polític ni consta que estigués
afiliat a cap partit. Tampoc no feu part de cap entitat.

Tampoc no consta que hagués sortit mai de Mallorca. Entre les seves aficions s’hi comptava l’hàbit de fumar i també li agradava anar al cafè.

D’estatura era més petit que gran; i de caràcter era un poc geniós, “un poquet rar” deia la seva dona; però si podia fer un favor el feia.

 La seva esposa, Francesca Mascaró, va surar sis fills, però també anava a fer feina, anava a Palma devers les quatre o cinc del matí, amb una truja davant, davant per vendre.
Durant els anys 60 va estar com a minyona del capellà de Pòrtol, mn. Martí Cifre, i vivia al piset de cas FIDEVER, de la plaça de l’Església. Tampoc no llegia ni escrivia. Era molt bona persona, feia favors al qui podia i era molt treballadadora.També era molt alegre, com la seva filla Coloma. Entre d’altres coses feia matalassos i anava a ajudar a les matances per les cases. Ella va ensenyar l’ofici de matalassera a les filles Francesca i Coloma. Va morir a PO el 1971, als 81 anys.
Es curiós l’origen del malnom FREIXURA, que ja venia de son pare. Quan eren jovenots, varen partir per fer una bauxa… Jo duré el pa… jo el vi… jo tal cosa… i “jo duré la freixura”, digué en Guillem Mascaró, bona la va haver dita… Ja no li va caure el renom! [contat per la seva filla, Margalida Cabot Mascaró]

[BMM/Antònia Salvà Cabot, Mxp, XI ’16]