Costa i Llobera (PO), C/ de

C-Costa i Ll 2 Mxp

 

 

 

Carrer de l’ampliació del casc urbà de Pòrtol que va des de la carretera Pòrtol-sa Cabaneta, o cami de n’Olesa, al C/dels Xeremiers. Està situat entre el camp municipal d’esports de Son Caulelles i el centre educatiu de primària Costa i Llobera i té molt a prop la cova prehistòrica de Son Caulelles o del camp de futbol.

 

 

C-Costa i Ll 4 Mxp

C/ Costa i Llobera, entre el camp de futbol (esq) i el centre educatiu homònim (dr)

 

 

 

 

C-Costa i Ll Mxp

 

 

 

 

 

 

 

 

Qui és Costa i Llobera?

Costa

Miquel Costa i Llobera és un poeta mallorquí nascut a Pollença el 1854. Fill d’una família de terratinents i orfe de mare als onze anys, va rebre la influència d’un oncle matern, el metge Miquel Llobera, qui li va donar a conèixer els clàssics llatins com Horaci. Estudià Batxillerat a l’Institut Balear de Palma, on va tenir com a mestre Josep Lluís Pons i Gallarza, i amics com Joan Rosselló de Son Forteza i Joan Lluís Estelrich.

Per pressions paternes, estudià Dret, a Palma i a la Universitat de Barcelona, on es relacionà amb els cercles literaris de la Renaixença; d’aquest període són les seves primeres composicions en llengua catalana. Continuà els estudis a Madrid (1875-77) i viatjà a París (1878) on va descobrir autors francesos i italians.

Tornat a Pollença, es desvetllà la seva vocació sacerdotal. El 1885 viatjà a Roma per iniciar els estudis de Teologia i publicà Poesies, el seu primer recull, caracteritzat per la influència d’un Romanticisme marcat pel sentiment religiós i l’amor al paisatge illenc. Ordenat sacerdot i doctorat en Teologia a Roma, el 1897 va aparèixer un nou volum de poesies, De l’agre de la Terra, on recreava tradicions i costums mallorquins i es decantava per l’ús de la mètrica popular.

El 1899 publicà un recull en castellà, Líricas, inspirat en l’antiga Roma, i va ser designat membre corresponent de la RAE. Amb el poema narratiu La deixa del geni va ser guardonat (1902) amb l’Englantina dels Jocs Florals de Barcelona i fou Mestre en Gai Saber. El 1903 edità un nou volum de poesies, Tradicions i fantasies, el qual aplegava composicions inspirades en llegendes mallorquines. El 1904 va presidir els Jocs Florals de Mallorca i evolucionà definitivament cap a models totalment clàssics, com els del recull Horacianes, que va obtenir un èxit clamorós a Catalunya i el consagrà com a poeta.

Des d’aquest període es va bolcar totalment a la vida sacerdotal: fruit d’un viatge a Terra Santa va néixer Visions de Palestina (1908). Nomenat canonge de la Seu de Mallorca, la Setmana Tràgica (1909) el deixà desencisat i influí en la seva producció poètica i literària. A partir de llavors publicà alguns volums de contingut religiós i va traduir composicions de Virgili, Dant, Petrarca, Miquel Àngel, Victor Hugo i Lamartine.

El 16 d’octubre de 1922, va caure de la trona mentre predicava i va morir. L’any següent se’n publicaren les Obres Completes i molts anys després se’n varen fer públics alguns epistolaris.

Costa i Llobera es va moure sempre entre dos corrents: el Romanticisme i el Classicisme, i va esdevenir un referent per futures generacions, entre ells alguns dels autors de l’anomenada Escola Mallorquina.

Dóna nom a un carrer i al CEIP Costa i Llobera, format per dos edificis: l’Escola Vella (situada al nucli de Pòrtol, amb l’alumnat d’Educació Infantil) i l’Escola Nova (entre Pòrtol i sa Cabaneta, amb l’alumnat d’E. Primària).

http://www.cpcostaillobera.com

 

 


[BMM / TOV, Mxp, VIII 15′][actualització, IX ’15]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 142 times, 1 visits today)