Antoni Maura (PI), Aving.d’

Nom de carrer -una de les avingudes existents a Marratxí- ubicat al Pont d’Inca, donat al tros de carretera de Palma a Alcúdia que travessa tot un extrem del nucli, de la seva entrada a la seva sortida.

Els seus carrers transversals a la dreta -des de Palma- són Francesc Salvà, camí de Sant Llatzet, Santa Teresa i carrer de la Santedat. A l’esquerra compta amb el carrer del Pont, sa Cabana i el de la Farinera.

En principi, unicament era conegut com carretera d’Inca. Els anys 20 del segle XX va rebre el nom de Gaspar Jaume Llabrés, metge “per a perpetuar la memòria del fill d’aquest poble que va saber guanyar-se l’estima i l’admiració de tots els habitants de l’esmentat barri durant tota la seva vida, gaudint sempre de molta veneració i prestigi entre ells”. A partir de 1931 ja trobam el nom d’avinguda Antoni Maura.

[BMM, IV ’15]

Antonio_Maura

 

 

 

 

 Qui era Antoni Maura?

Antoni Maura i Montaner

Advocat i polític mallorquí. Neix a Palma el 1853, dins una familia de comerciants i de fabricants d’adobs.

Estudia a l’Institut Balear on és company de Joan Alcover i Alexandre Rosselló, i es trasllada a Madrid, on es llicenciarà en Dret. Casat amb la germana de Germán Gamazo, s’integrarà en la tendència gamacista del Partit Liberal.

Ministre d’Ultramar en el govern de Sagasta (1893), projecta un projecte d’autonomia per a Cuba i Puerto Rico per tal de neutralitzar-ne l’independentisme, però fracassa.

La crisi del 1898 influeix en la seva sortida del Partit Liberal, l’apropament al regeneracionisme de Francisco Silvela, i l’entrada de Maura en el Partit Conservador i en el govern espanyol (que presidirà en cinc ocasions entre 1903 i 1922).

Dins del projecte maurista de ‘revolució des de dalt’ (promoure reformes des del governper impedir una revolució popular), crea l’Institut de Reformes Socials, l’Institut Nacional de Previsió i la nova Llei d’Electoral.

La seva política de sanejament del sistema caciquil de la Restauració fracassa per l’oposició d’Alfons XIII i dels partits tornistes, i per la dura repressió de Maura sobre la Setmana Tràgica (1909).

El 1921 presideix un govern de concentració, després del Desastre d’Annual (guerra del Marroc). Entre 1923-30 es mostra contrari a la Dictadura de Primo de Rivera.

Retirat a pintar i a escriure les seves memòries, mor a Torrelodones (Madrid) l’any 1925.

[TOV, IV ’15]

(Visited 126 times, 1 visits today)