– Cas Pagès
– Santiago Ramon y Cajal
Carrer de Pòrtol situat entre el c/ de sa Torre i el c/ de Cas Pagès. Abans era més llarg, arribava fins al c/ de de la Lluna, tot i que a la meitat del seu recorregut esdevé un camí més estret per on no hi passa un cotxe.
Abans de 1931 li deien Cas Pagès, malnom i nom de casa que dóna lloc a la barriada. A partir del febrer de 1931 li “oficialitzen” el nom fins que a l’any 1933 que li donen el de Ramon y Cajal.
Curiosament, fins al canvi dels carrers de la Democràcia el nom oficial era “Doctor Cajal” i això posava la placa; es veu que algú va confondre el primer llinatge d’aquest metge amb un nom de pila i ningú no s’hi va fixar.
Qui era Santiago Ramón y Cajal?
Metge, històleg i professor universitari nascut el 1852 a l’enclavament navarrès de Petilla de Aragón. Estudià Medicina a la Universitat de Saragossa i aconseguí una plaça a la sanitat militar. Fou destinat a Cuba (1874), on es contagià de paludisme i disenteria i tengué seriosos problemes amb els seus superiors quan denuncià la corrupció que imperava a l’exèrcit.
Doctorat per la Universitat de Madrid (1877), fou catedràtic universitari a Saragossa, Barcelona i Madrid. Com a investigador, se centrà en l’exploració microscòpica del sistema nerviós –aplicant el mètode de Camil Golgi– i defensà la teoria que l’impuls nerviós es transmet entre cèl·lules independents per contigüitat.
El 1906 va ser guardonat amb el premi Nobel de Medicina. El 1907 el Col·legi Mèdico-Farmacèutic de les Balears li dedicà un homenatge al Teatre Principal, on el poeta Rubén Darío llegí un poema en el seu honor. Ramón y Cajal arribà a Mallorca el gener del 1910 per a continuar, en el Laboratori Biològic Marí de Palma, els seus estudis sobre el sistema nerviós en diferents espècies de peixos de les nostres costes, com la palaia o llenguado, i sobre la retina dels cefalòpodes.
Aconseguí que el govern creàs a Madrid un modern Laboratori d’Investigacions Biològiques, on treballà fins al 1922, quan passà a realitzar la seva recerca a l’Instituto
Ramón y Cajal fins a la seva mort (1934).
El Col·legi de Metges de Balears el proclamà president honorari i diversos municipis com Palma o Marratxí (a Pòrtol) li dedicaren carrers.
Bibliografia:
[BMM / TOV, Mxp, IX ’15]