Prevere, fou rector de Sant Marçal Antoni Galmés Nadal neix a Manacor el 14 XII 1870 . Entre 1897 a 1900 fou superior, com a diaca, del seminari menor. Fou ordenat el 31 III 1900. Del gener de 1900 al desembre de 1901 fou vicari de Banyalbufar. De 1901 a 1912 és vicari de Capdepera. Article complet…
Veient 1 de 14 de 14 articles
Temes
Babiloni, Joan -CURT-(1603)
. Joan Serra Tauler als HEREU, fill de l’honor Miquel Serra, estableix a l’honor Joan Babiloni CURT unes terres que confronten amb: Terres establertes per Martí Cabot Camí reial a la vila d’Inca Terres establertes per Gabriel Carnisser Caminoi enmig de les restants terres meves (ARM, P-42) [BMM, Mxp, VI ’17] Article complet…
Carnisser, Gabriel (1603)
. Joan Serra Tauler als HEREU, fill de l’honor Miquel Serra, estableix a l’honor Gabriel Carnisser unes terres que confronten amb: Terres establertes a Joan Babiloni CURT Camí reial a la vila d’Inca Camí de La Taulera a Ciutat Restants terres meves (ARM, P-42) [BMM, Mxp, VI ’17] [SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE Article complet…
Cabot, Martí (1603)
. Joan Serra Tauler als HEREU, fill de l’honor Miquel Serra, estableix a l’honor Martí Cabot unes terres que confronten amb: Terres establertes a Jaume Salom Camí reial a la vila d’Inca Terres establertes a Joan Babiloni CURT (ARM, P-42) [BMM, Mxp, VI ’17] [SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS Article complet…
Salom, Jaume (1603)
. Joan Serra Tauler als HEREU, fill de l’honor Miquel Serra, estableix a l’honor Jaume Salom unes terres que confronten amb: Terres establertes a Silvestre Pallisser Camí reial a la vila d’Inca Terres establertes a Martí Cabot Restants terres meves (ARM, P-42) [BMM, Mxp, VI ’17] [SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I Article complet…
Pallisser, Silvestre (1603)
. Joan Serra Tauler als HEREU, fill de l’honor Miquel Serra, estableix a l’honor Silvestre Pallisser unes terres de la seva possessió anomenada La Taulera que confronten amb: Terres establertes a Jaume Salom Camí reial a la vila d’Inca Terres establertes per Miquel Salom Restants terres meves (ARM, P-43)^ [BMM, Mxp, Article complet…
Les darreres PLANES publicades
Ens demanaren si podíem donar una relació cronològica de les planes que anam publicant. Recordau que una cosa són les entrades –que teniu l’esquerra, de forma cronològica- i l’altra, les planes –de les quals teniu l’index a dalt, a la dreta-. I ambdues coses les podeu localitzar clicant damunt o amb el cercador. Amb tot, cap Article complet…
Rànquing de visites a Marratxipèdia
Rànquing de planes visitades durant les darreres hores (actualitzat Dc 14 III ’18, a les 18:30h.) Fideus de rajada [-f] Testimoni personal (TP) [QT] Rànquing de visites a Marratxipèdia La toponímia de can Veiret – PI Què és Marratxipèdia? Guirao Navarro, Joan Religiosos de La Salle – PI Can Minaco – rellotge de sol (SC) Article complet…
arbres familiars
vegeu> Famílies – genealogies gràfiques [SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]
Receptari / Gastronomia (QT)
Receptari: >>> vegeu> receptes – gastronomia >>> vocabulari [Mxp, IV ´15] [darrera revisió, IX ’16] [SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]
Testimonis personals [TP]
vegeu> TP [Mxp, V ’15] [actualitzat, IX ’16] [SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]
Les PLANES de Marratxipèdia – Index
Les PLANES són una altra possibilitat del programa que utilitzam per fer Marratxipèdia, sobre tot en vistes a la seva organització. A diferència de les ENTRADES que són normalment les que es veuen a l’esquerra, en principi, quan accediu al programa, les PLANES no es veuen. Per això en detallam l’INDEX: BIBLIOGRAFIA Obres comentades, ressenyades o destacables Obres d’autors Article complet…
Garriga de Son Seguí [-f]
Espai natural, molt proper a Pòrtol, de la possessió de Son Seguí, de Santa Maria del Camí, fins fa molt poc propietat de la família Olesa. Envolta el puig anomenat de Son Seguí. Secularment els portolans -i sobretot, les portolanes- hi han anat a collir, sempre vigilant el garriguer, els diversos productes que dóna la Article complet…
Llegua mallorquina
Mesura de longitud. Abans que la revolució mètrica fes comparèixer els punts quilomètrics a les nostres carreteres, la mesura llarga de longitud pròpia de Mallorca era la llegua (dita “llego”). Com tantes altres mesures tradicionals, aquest nom agrupa, en diverses terres de parla catalana, patrons diferents i no sempre és fàcil establir una equivalència Article complet…