Veient 1 de 13 de 13 articles
Arxiu | z (general) RSS feed for this section

Temes

Babiloni, Joan -CURT-(1603)

            . Joan Serra Tauler als HEREU, fill de l’honor Miquel Serra, estableix a l’honor Joan Babiloni CURT unes terres que confronten amb: Terres establertes per Martí Cabot Camí reial a la vila d’Inca Terres establertes per Gabriel Carnisser Caminoi enmig de les restants terres meves (ARM, P-42) [BMM, Mxp, VI ’17]  Article complet…

0

Carnisser, Gabriel (1603)

            . Joan Serra Tauler als HEREU, fill de l’honor Miquel Serra, estableix a l’honor Gabriel Carnisser unes terres que confronten amb: Terres establertes a Joan Babiloni CURT Camí reial a la vila d’Inca Camí de La Taulera a Ciutat Restants terres meves (ARM, P-42) [BMM, Mxp, VI ’17] [SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE  Article complet…

0

Cabot, Martí (1603)

            . Joan Serra Tauler als HEREU, fill de l’honor Miquel Serra, estableix a l’honor Martí Cabot unes terres que confronten amb: Terres establertes a Jaume Salom Camí reial a la vila d’Inca Terres establertes a Joan Babiloni CURT (ARM, P-42) [BMM, Mxp, VI ’17] [SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS  Article complet…

0

Salom, Jaume (1603)

          . Joan Serra Tauler als HEREU, fill de l’honor Miquel Serra, estableix a l’honor Jaume Salom unes terres que confronten amb: Terres establertes a Silvestre Pallisser Camí reial a la vila d’Inca Terres establertes a Martí Cabot Restants terres meves (ARM, P-42) [BMM, Mxp, VI ’17] [SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I  Article complet…

0

Pallisser, Silvestre (1603)

          . Joan Serra Tauler als HEREU, fill de l’honor Miquel Serra, estableix a l’honor Silvestre Pallisser unes terres de la seva possessió anomenada La Taulera que confronten amb: Terres establertes a Jaume Salom Camí reial a la vila d’Inca Terres establertes per Miquel Salom Restants terres meves (ARM, P-43)^ [BMM, Mxp,  Article complet…

0

Les darreres PLANES publicades

Ens demanaren si podíem donar una relació cronològica de les planes que anam publicant. Recordau que una cosa són les entrades –que teniu a l’esquerra, de forma cronològica- i l’altra, les planes –de les quals teniu l’index a dalt, a la dreta-. I ambdues coses les podeu localitzar amb el cercador. Amb tot, cap problema, tot  Article complet…

0

Rànquing de visites a Marratxipèdia

Rànquing de planes visitades durant les darreres hores (actualitzat Dg 23 VII ’17, a les 10:00h.) Serra Santandreu, Antoni (1770-1853)[-f] Duran Pastor, Miquel PERETONS (1934-2016) Antoni Canyelles Palou, de Son ROS, PO Crespí [llinatge] [-f] Matrimonis – I – J – K Alemany [llinatge] Isern [llinatge] Lladó Ribas, Miquel Àngel NUCLIS DE POBLACIÓ (QT) Pinya  Article complet…

0

arbres familiars

  vegeu> Famílies – genealogies gràfiques   [SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]  

0

Receptari / Gastronomia (QT)

              Receptari:   >>> vegeu> receptes – gastronomia >>> vocabulari     [Mxp, IV ´15] [darrera revisió, IX ’16] [SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

0

Les PLANES de Marratxipèdia – Index

Les PLANES són una altra possibilitat del programa que utilitzam per fer Marratxipèdia, sobre tot en vistes a la seva organització. A diferència de les ENTRADES que són normalment les que es veuen a l’esquerra, en principi, quan accediu al programa, les PLANES no es veuen. Per això en detallam l’INDEX:   BIBLIOGRAFIA Obres comentades, ressenyades o destacables Obres d’autors  Article complet…

0

Garriga de Son Seguí [-f]

Espai natural, molt proper a Pòrtol, de la possessió de Son Seguí, de Santa Maria del Camí, fins fa molt poc propietat de la família Olesa. Envolta el puig anomenat de Son Seguí. Secularment els portolans -i sobretot, les portolanes- hi han anat a collir, sempre vigilant el garriguer, els diversos productes que dóna la  Article complet…

0

Llegua mallorquina

    Mesura de longitud. Abans que la revolució mètrica fes comparèixer els punts quilomètrics a les nostres carreteres, la mesura llarga de longitud pròpia de Mallorca era la llegua (dita “llego”). Com tantes altres mesures tradicionals, aquest nom agrupa, en diverses terres de parla catalana, patrons diferents i no sempre és fàcil establir una equivalència  Article complet…

0