MDR.-

Un dia assolellat, d’hivern, però assolellat, ens acompanya en aquest encontre.
Una petita reunió de gent coneguda a diferents àmbits, en diferents moments de cada una de les vides.
Un immens plaer, és el que es traspua, de retrobar en Miquel, qui, no sé si volent o sense voler, ni sé si n’és conscient, amara l’ambient de tranquil·litat, pau i art.
Comparteix la seva darrera feina, el seu darrer dibuix, impressionant és el clam unànim, i comparteix, també, un portafoli de petites obres, precioses obras. Així, de cop, sense pensar gaire, inspiren paciència i serenor. Resulta fàcil imaginar l’artista en l’obra. Se m’acudeix que en la seva realització no existeix cap altre cosa més, un univers on sols hi cap l’artista i l’obra. És una amalgama perfecta de detalls a la recerca de la unitat. Quan la contemples, et pots perdre dins l’obra a la investigació de la teva pròpia història, més enllà de la pròpia narrativa impressa per l’autor.
El dinar continua, després del vermut, a la sala tancada. Aleshores, quan ens rep l’escalfor de la calefacció, es relaxa, encara una mica més, la tranquil·litat i pau que ja duiem.
La conversa és fluïda, s’escolten records de temps compartits, de música, de dibuix.
Varen ser temps alegres, profitosos. Les cares dels records parlen, i parlen en positiu. Es mesclen amb temes del dia, amb temes de feina i de feines actuals.
Gaudim de patés, de coca de trempó, d’aladrocs i formatge i, tot i que ja anam una
mica atapeïts, encara està per arribar: un arròs de peix de 3 forquetes.
A les postres, amb ensaïmada dels darrers dies i ensaïmada de xocolata amb taronja, del forn del Pla de na Tesa, en Miquel comença a jugar amb noltros. No tenim ni idea del que passa, sols responem a la qüestió que ens demana. És curios, ningú demana ‘per què t’he de dir un número?’, sols es deixa entreveure un punt de curiositat. Dona números, en treu, cadascú n’ha triat un i acaba amb un número guanyar, el 5. En
Miquel regala una de les seves obres. Ens deixa bocabadats, a qui més, al guanyador. No hi ha per menys.
La sobretaula, distesa i relaxant, es veu interrompuda pel clam de la més normal de les normalitats: hem de tornar al dia a dia. També ho compartim: hi ha nets i netes que ens esperen, o ens espera la feina, o alguna obligació d’allò més mundana. Ens acomiadam, però abans queda acordat que aquest encontre s’ha de repetir.
Ens veim aviat.

Les opinions dels assistents:

“Aquesta dedicatòria mereix una gesti”culació” amb cal·ligrafia i compartint amb amics amb brou i dolç amb firma i rúbrica a Pòrtol dia 11 FEBRER (Ntra Senyora de Lourdes)”. (Miquel A, PI)

“Agrair aquesta trobada amb aquest dinarot, amb aquests comensals tan agradables, moltes gràcies, molta salut, molts d’anys i enhorabona d’aquest arròs”. (Miquel V, PT)

“Quina bona idea. Després d’una eternitat has i m’has facilitat un retrobament. Un retrobament necessari. M’has fet recordar a través de l’amic Miquel Aguiló una època brillant i profitosa on la feina fascinant de la fotografia em va fer sentir ‘important’. Gràcies”. (Tolo A, PT)

“En es febrer i amb un bon sol, un dinar molt bo i agradable amb personatges molt adequats. Salut i força per a tots”. (Miquel D, Consell)

“Una molt agradable trobada a ca sa Tia”. (Aina M, Selva)

“La pau i serenor es traspua. Bona reunió i molt bon dinar”. (Maria D, Consell)

[MDR, Mxp, II ’25]

Vegeu perfil Miquel Aguiló

Vegeu Aproximació a… Miquel Aguiló

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“