M.D.R.-

“Tenc molta feina però som feliç”. No, no és ni un lema, ni el nostre lema. És l’afirmació que
tot just començar la trobada va pronunciar en Pedro. És l’energia que traspua la trobada:
som feliç. “Tenc molta feina, però amb oportunitats, per exemple, de conèixer molta de gent
interessant”.
Sí, es nota, és feliç.
Amb l’Art de transfons, amb les audiovisuals en tot temps presents, quasi sortim de la
trobada amb diferents propostes de participació per a algun dels presents. De fet, sonava
engrescador. Feia ganes, que diríem.
En Pedro somriu. Somriu quan parla. Somriu quan escolta. Somriu quan el mires
comunicar-se en petit grup. Somriu quan participa del gran grup. Somriu quan es
comparteixen records. Somriu quan parla del present i somriu quan parla de projectes.
En Pedro parla pausat, parla tranquil, sense estridència, sense grans discursos, parla clar i senzill.
No ens coneixem tots però gairebé no es nota, malgrat que la lluentor dels ulls d’en Pedro
es reservi, quasi en exclusiva, pel reencontre que tots percebem que celebra. I és que en
Pedro també parla amb els ulls. No sé si ho sap.
Per a en Pedro ni vermut, ni palo, ni cervesa, sols aigua per acompanyar a les olives coentes
i els snacks. A mi em resulta una mica estranya la combinació. Tal vegada un dia em vaig
fer meu el discurs que per afeblir la coentor no va bé beure aigua. Seguim amb un variat
d’ibèrics i coca de ceba, regat amb un vi negre bo, un Frank Coppola, aportació del
cineasta del grup, -de qui, si no?-, ell mateix sentencia. I té tota la raó, “de qui, si no?”. Per a la
resta tota una divertida curiositat, per a ell, de ben segur, un fet ple d’intenció que agraim.
És una trobada d’esbarjo amb petites interrupcions de feina, no debades és dia feiner.

Encara queda gaudir de l’arròs del dia, arròs sec de bacallà. Bo, al seu punt, com sempre.
La trobada conclou amb pastes dolces: doblegats de crema, de cabell d’àngel i de xocolata
i pasta de crespells en forma de cor. Tot petit, tot mengívol, tot esplèndid. I per acabar i com
a anècdota, quasi bé mai present, una petita sorpresa: cafè, descafeïnat -petit disgust per a en
Pedro, que reclama la cafeïna-, i ‘tissana magic Africa’.
Així acabà, per quasibé tots, aquesta trobada.
“Volem repetir”. No deixa de ser curiós, és un clam que es manifesta trobada a trobada.

[MDR, Mxp, II ’25]

Vegeu Aproximació a… Pedro Vidal

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“