Un lleu somriure, permanent, net i clar, és la carta de presentació del nostre personatged’avui, en Miquel Vidal Muntaner, Jutge de Pau de Marratxí.
El dinar ens espera. Tot just hem gaudit de les festes de Pasqua i encara ens atrevirem ambun frit de be, que de moment espera a la cuina.
La conversa es manté. Amb en Miquel és fàcil. És gent del poble, ho sap i desprèn orgullde ser-ho. La benvinguda del vermut, el palo… i l’aigua, els snaks i les olives és present, damunt de la taula. El sol, de cop s’amaga i tan aviat els més fredolecs ho esmenten.

Passam al menjador on ens esperen els entrants: ensaladilla, rodanxes de botifarró coent (el coent que no falti), galetes de botifarró i aladrocs marinats.
Parlar amb en Miquel és fàcil, ell ho fa fàcil. Toca un caramull de temes però el que més ens interessa és la seva vessant de jutge de pau. Crida l’atenció la seva entrega i la “sobreocupació”, que al meu veure, comporta. En Miquel en parla, sempre de manera neutra, sense traspuar cap tipus de neguit. Hi dedica un intens horari i, com no pot ser d’altra manera, algun moment desagradable també passa, un problema de parella, per a ell ha estat, fins ara el que no hauria volgut mediar. I és que les noces, tot i que fins ara han
estat bona part de la seva tasca, no són l’única. També ha de mediar per arribar a acords entre parts en conflictes veïnals. El tarannà amigable que desprèn en Miquel de ben segurque l’ajuden en aquesta tasca.
Talment transcorre la reunió en Miquel mostra orgull del que ha fet i fa, es mostra content i satisfet de la seva etapa de forner i pastisser, d’haver format part de l’equip que ha duit al Forn del Pla a on és ara, dels premis que han rebut i dels que de ben segur encara els esperen. Del moment que viu ara, en Miquel n’està content, talment com parla, talment com contesta, ho deixa clar, tot i que és fàcil veure que estam davant d’una persona positiva, accesible i entenedora, a qui, segurament aquest positivisme ha acompanyat la seva vida. Si és veritat que res és perquè sí, l’actual Jutge de Pau de Marratxí, en Miquel,
en seria l’exemple. Està en el seu lloc natural.

El frit que esperava a la cuina fa la seva entrada. Calent i no gaire coent, es deixa menjar. I

per acabar robiols del Forn del Pla de na Tesa: de taronja ecològica, de xocolata… impossible decidir-se per un, totalment impossible, encara molt més si van acompanyats d’un deliciós vi dolç.
Ens acomiadam i com ja va essent habitual no és un adéu, és un “fins aviat”.

[MDR, Mxp, V ’25]

L’opinio dels assistents

“Gràcies per aquesta trobada, frit, robiols, ensaladilla i botifarrons boníssims, una labor de 10. Ets i seràs sempre un gran amic i seré admirador de les teves propostes. I no afluixis mai. Ànim”.
(Miquel V, PT)

“Ha estat un plaer compartir amb tots voltros aquesta taula, dinar i converses. Molt bona companyia i molt bon amfitrió. Gràcies”.
(Montse B, PT)

“Ha estat un gust gaudir d’aquest dinar amb voltros. Bon dinar i bona companyia. Gràcies per convidar-me”.
(Xisca B, PO)

“Ha sigut un gran plaer compartir taula amb en Miquel Vidal, Jutge de Pau de Marratxí, la seva dona Montse i la resta de comensals ja coneguts. Un encant de conversa. Endemés es dóna la circumstància que en Miquel és un gran navegant, capità de iot, i jo som també navegant i regatista i patró de iot”.
(Gaby M, PM)

“Gràcies per convidar-me a dinar amb aquesta companyia, en honor a Miquel, ‘Jutge de Pau de Marratxí’ i molt bon company de conversa amb els altres comensals”.
(Miquel D, Consell)

“Sempre feliç de venir, avui encara més, sembla que estic entre amigues i amics”.
(Maria D, Consell)

Vegeu l’entrada Miquel Vidal a Mxp.

Vegeu Aproximació a… Miquel Vidal

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“