Els snacks habituals, el vermut, el palo, l’aigua i la cervesa sense alcohol, com a primer atrezzo de la trobada. Poc a poc ens anam incorporant a la reunió. A dreta i esquerra envoltada de primeres espases, d’entrada hauria d’espantar una mica, i espanta. Però en Joan, el personatge que avui presideix aquests dinar, des del primer segon no deixa lloc a res que no sigui proper, senzill, agradable i agradós. En Joan inspira confiança, és just la primera imatge que veig. Un home de confiança. Una persona propera, des de la salutació, des del bon dia. Només això ja fa gran la persona.
Si més no, aquest temps que compartim, som companys, tots els presents. Resulta fàcil la interacció. Un cop més assistim de la mà de’n Joan, i la seva companyia a la manifestació de la modèstia i discreció de tot un talent. Sens dubte és aquest el tarannà que deixa endevinar.
Feim una bona estona defora, el “xef” ens ha preparat un ‘show cooking’, i “pel mateix preu”, diu, avui cuina davant dels convidats. La conversa no decau però ens abeuram d’aromes a mesura que es van afegint ingredients a la paella. Ho visc com un privilegi, som testimoni d’anècdotes i records, de temps passats i fins i tot presents que els comensals han compartit amb en Joan i, ben curiós, en la conversa encadenen personatges,
companys i amics que també comparteixen.

Continuam amb el tema de la música per companyia i passam a la sala, la conversa no decau mentre assaborim un tast de varia negra amb galetes artasanes, llenques de pernil ibèric i coca de trempó. En Joan, que està jubilat, com si res comparteix que és el Mestre de Capella de la Seu, que dirigeix la coral de Cap Rocat a banda d’alguna conferència i article. En tot moment deixa endevinar que s’hi sent a gust amb el tema de les corals. No debades hi ha dedicat bona part de la vida, em ve al pensament.

Arriba l’arròs, paella de verdures. Felicitacions al cuiner, no mereix menys. Deliciosa i com sempre al seu punt.
Una espurna de melangia es cola amb el tema de la manca de gent jove en el cant coral. Per uns instants la tranquil·litat es tinta de sentiment. S’escolta la llàstima de… avui… no veuré el relleu. Algú demana on és o quina és la solució. Cap resposta. Només resta pensar i creure que sí, que trobaran aquestes solucions. Despotricam una miqueta de l’us i abús de mòbil i maquinetes. Tot suma.

Encara ens queden algunes descobertes que arriben amb les postres. Robiols clàssics deliciosos i robiols tovats. Tots els presents, menys la seva autora, els tastam per primera vegada, als robiols tovats. Ens deixen bocabadats. I crespells fets amb motlle de Beethoven. Sense paraules.
La reunió acaba d’hora, les obligacions dels jubilats existeixen.

[MDR, Mxp, VI ’25]

L’opinió dels assistents…

«Amb l’agraïment d’un ‘dinaret’ amb bons coneguts amics que respiram la música en tots els sentits. Gràcies a tots els comensals».
(Joan C, PM)

«Como siempre mucho gusto por estar aquí, por tu amabilidad, por tu pasión y cariño.
Espero que sigamos por muchos años en Pòrtol».
(Pablo M, Santa Maria del Camí)

«Gràcies sempre per convidar-me a aquests dinarets bons i tan interessants».
(Rosa J, PO)

«Quin plaer, les converses de tot i de res al voltant d’una taula ben parada.
Gràcies per la convidada».
(Eulàlia S, PI)

«Gràcies per compartir tanta bona gent».
(Pep Lluís P, SC)

«Una reunió de primeres espases especial»
(Maria D, Consell)

Vegeu Aproximació a… Joan Company

Vegeu altres “Dinarets amb personatge“