Historiador i polític, descendent de PO
Neix a Palma l’any 1934.
Segons afirma a Girant l’ullada cap enrere. Memòries, 1934-2013, els seus pares provenien de famílies de Pòrtol i d’Artà “i de mal nom eren PERETÓ, Rabassó i Palou”. Dels anys de guerra (1936-39) recorda haver passat temporades a Pòrtol i a Son Sardina.
Estudià Filosofia i Lletres a l’Estudi General Lul·lià de Palma, es llicencià en Història a la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona.
El 1973 aconseguí plaça com a professor d’Història Contemporània a la UIB, universitat de la qual fou membre de la Junta Gestora i d’on també fou catedràtic. També va ser magister de la Maioricensis Schola Lullistica del CSIC
Pel que fa a la política, participà a les acaballes del franquisme com a tinent de batle i regidor de Cultura de l’ajuntament de Palma entre 1974 i 1978. Al consistori participà en decisions claus per al futur de Ciutat com l’adquisició del Palau Solleric o la creació del Museu d’Història a Bellver i del Parc de la Mar. També aconseguí el trasllat a Palma de les restes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i de les despulles de Gabriel Alomar des d’El Caire.
El 1976 va ingressar al Partit Liberal, el qual es va integrar a la UCD, partit pel qual va serelegit diputat a les eleccions generals de 1977 i 1979. Com a diputat balear de la Legislatura Constituent d’Espanya formà part de l’Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears, i també fou conseller d’Interior del Consell General Interinsular (1978-79). El 1988 va rebre la Medalla al Mèrit Constitucional. El 1993 va ingressar a Unió Mallorquina, i formà part del seu Consell Polític.
En l’àmbit cultural, va promoure activitats musicals com el Concurs Internacional de Piano F. Chopin i presidí en els anys ’80 la Societat Arqueològica Lul·liana.
Entre les seves obres de recerca destaquen: Aproximaciones históricas al romanticismo musical (1976), Repercusiones de la revolución de 1868 en Mallorca (1980), Al voltant de la cultura musical (1981), Bernat Nadal i Crespí: un bisbe solleric que fou diputat a les Corts de Cadis (1986); Mallorca, 1936; Sicut oculi: un tiempo pasado que no fue mejor, vigilantes y vigilados en la Mallorca de la postguerra, 1941-1945 (1992).
Foto: coberta de Girant l’ullada cap enrere. Memòries, 1934-2013. Coc 33, Palma, 2013.
vegeu>> Marratxí dins Girant l’ullada cap enrere
[TOV, Mxp, XII ’16][Darrera actualització I ’17]
Cap comentari.