Falange Espanyola de les JONS

falange Organització política dretana, inspirada en el feixisme italià i el nazisme alemany, fundada a Madrid per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera, l’octubre de 1933, que s’implantà a Mallorca  el gener de 1934, bé que hi tingué molt pocs militants abans del juliol de 1936- El febrer de 1934 es va unir, a Madrid, amb les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista d’Onésimo Redondo, i va completar el nom de Falange Española amb les sigles “de las JONS”. Rebé algunes vegades ajut econòmic del financer mallorquí Joan March, encara que en començar la guerra civil les seves relacions no eren gens bones.

A Marratxí el partit començà a organitzar-se, d’una manera clandestina, el maig de 1936, en relació amb el comandament de Palma, el cap territorial del qual era Alfonso de Zayas y de Bobadilla, marquès de Zayas. Tenia poquíssims afiliats –no arribaven a deu− i fins molt poc abans d’esclatar la revolta civicomilitar del juliol de 1936 no se’n va constituir la “Jefatura Local”, dirigida per Joan Juan i Camps. En començar la guerra civil, aquests falangistes i altres que se’ls anaren afegint s’encarregaren de mantenir l’ordre, de fer respectar el toc de queda i d’empresonar els elements sospitosos d’esquerranisme o de donar-los a beure oli de ricí. Aquests falangistes reberen instrucció militar d’un capità retirat resident a Marratxí i, en començar la guerra, la majoria s’uniren a la centúria de primera línia organitzada a Santa Maria i manada per un dels oficials de cavalleria del regiment d’Alcalá que el 1936 estaven empresonats al fort de Sant Carles. No ens consta, però, que participassin en cap acció de guerra. Els falangistes de Pòrtol intervingueren en la detenció i l’afusellament del batlle de Búger, Joan Alemany, que s’havia refugiat a una casa coneguda de Pòrtol i que, amb la col·laboració de falangistes bugerrons, fou executat al cementeri de Santa Maria el 27 de setembre de 1936. Fora d’això, l’únic falangista que es destacar una mica fou Emilio Manzano, resident al Pont d’Inca, que va pertànyer als Dragones de la Muerte del conde Rossi, és a dir, el feixista italià Arconovaldo Bonacorsi, i el va acompanyar no solament a la campanya contra els milicians del capità Bayo, desembarcats a les platges de Son Servera i de Manacor a mitjan agost de 1936, sinó també en les seves eixides arreu de Mallorca, on fins al final de 1936 va predicar l’extermini dels “rojos” i va propugnar l’acostament entre Itàlia i el nou règim d’Espanya. Fins i tot el va acompanyar quan va partir cap a Itàlia i quan, al començament de 1937, va participar en la campanya dels italians contra Màlaga, on es va destacar per la seva brutalitat. Mentrestant, a Marratxí també es varen constituir alguns grups de Falange femenina, que crearen conflictes en demanar diners per a l’anomenat “Plato único” o per a l’”Aguinaldo del soldado”. El 19 d’abril de 1937, el general Franco va decretar la unió de la Falange, prorepublicana, amb el Requetè, partidari de la monarquia carlina, amb la finalitat de crear un partit únic que només obeís les directrius que venien del govern. Fins a la mort de Franco, la Falange féu la viu-viu, sense cap particularitat especial al nostre municipi.

[JMM, Mxp, VII ’15][revisat, IX ’16]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 47 times, 1 visits today)

846total visits,1visits today

Tags: , ,

Cap comentari.

Deixa un comentari