Frontera Palou, Antoni, PARRÓ (1907-1989)

0-a-copia-de-frontera-palou-antoni Pirotècnic i home del camp, PO

Neix a Pòrtol l’any 1907, fill d’Antoni Frontera Borràs, PARRÓ, de Santa Maria, i de Maria Palou Carrió, CANTONA.
Va néixer a, i li deien de, can PARRÓ

Morí a PO, l’any 1989, als 82.

Es conegut per la pirotècnia, però també va fer de pagès i es dedicà a la indústria del pebre vermell.

Es va casar l’any 1932 amb Maria Rigo Bestard, de can CORRO, amb la qual varen tenir dos fills:

– Maria = Miquel Creus Sans des TANCAT (Catalina=(Agustín Calvo)> Catalina i Agustín=Sonia> Zaida; Rafel = (Malen Cloquell)> Rafel)
– Antoni = Maria Mayol de Sta Maria (Maria=Josep> Miquel i Toni)

De fadrí va viure a la casa pairal de can PARRÓ, al carrer Major, però ja casat es va domiciliar al c/Mallorca, davant un solar anomenat de can Parró que, en realitat era de can VENT, avui són vivendes. En aquells moments a aquell redol hi havia poques cases, dues den Toni i dues del seu germà Joan, tots dos PARRONS, i ca n’Anita MENA. Més envant tornà al c/Major, a can PARRÓ, devora la casa que havia estat dels seus pares.

Feia els focs i el pebre a la casa, llavors anava aquí i allà segons la demanda.
Sabia de lletra, però ignoram on en va aprendre, segurament al poble.

Va aprendre la pirotècnia pel seu compte, ja que son pare no li va ensenyar mai res. Ell feia proves i hi duia molta idea. El seu germà Joan, que anaven junts, no hi duia massa idea. Ell va anar una sèrie de vegades a Barcelona i a València per veure-hi focs artificials i aprendre tècniques

Quan ell va fer pebre vermell, ja hi havia totes les altres indústries d’aquesta especialitat que funcionaven. Segurament començaren a can MARÇAL, i llavors els vells de can PINSO i can QUELET. En degué aprendre d’algun d’ells; més tard, anava a Múrcia, d’on li enviaven pebres sense capoll, secs, que només havien de fer posar-los damunt canyissos per torrar-los i picar-los

Es destacable la important cremada que va patir a cala Rajada mentre amollava focs artificials; va ser molt greu i es va cremar tot el cos. Se’n va salvar perquè Joan March VERGA va fer tots els possibles perquè el curassin, ja que l’accident havia estat a la seva finca.

No va ostentar mai cap càrrec públic, ni pertanyia a cap grup; es dedicava íntegrament a la feina.

A part dels viatges pels focs i pel pebre, també havia estat a Maó per fer el servei militar; llevat d’això, no li varen sentir dir mai que hagués anat a altres parts.

Sempre va fer molta feina, se’n cuidava de la terra i batíen a l’era. També anaven a cercar herba per als animals.

Entre les seves qualitats destaca ésser molt feiner, però també era renouer, ja que solia xerrar fort; de caràcter el consideraven més bo de dur que el seu pare.

Va sortir una sèrie de vegades damunt la premsa, arran dels focs pirotècnis a diversos pobles i, especialment, quan va succeir l’accident de cala Rajada.

Un determinat moment va tenir un Seat 1500 que llogava com a servei públic. Així, el trobam l’any 1955 a les actes municipals quan li donen permís per efectuar serveis amb cotxe, des del seu domicili a qualsevol punt de l’illa.
També l’hi trobam l’any 1964 quan li donen permís per instal·lar la indústria de pirotècnia dins la finca “Tetuan”.
I encara el tornam trobar el 1966 quan li donen permís per a la industria del pebre al c/Mallorca, que no sabem exactament si es tracta de la legalització d’un negoci que ja funcionava o era per a la creació d’una empresa de nova planta.

0-a-copia-de-rigomariatoni-frontera-parro L’esposa, Maria Rigo Bestard, CORRONA, va ser la típica dona de l’època dedicada al seu marit, als fills i a la casa. Destaca la qualificació de bona persona que tenia. Dins les seves activitats destacava la cria dels animals domèstics, que cuidava amb esment. Sembla que no li va agradar mai el canvi de casa, del c/ Mallorca al c/Major, però ho duia amb resignació.

[BMM/Maria Frontera Rigo, Mxp, XI ’16]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]
(Visited 131 times, 1 visits today)

Tags: , ,

Cap comentari.

Deixa un comentari