Sabater i barber, PO

 
Neix a Pòrtol el 1907, fill de Pere Antoni Garau Roca, de Pòrtol, i de Maria Teresa Frau Gomila, de Palma

Mor l’any 1993, als 86 anys.

Li diuen de can TERESA.
Es casa l’any 1928 amb Catalina Serra Canyelles de can MANYOLES
Varen tenir tres fills i una filla:
– Antoni= Margalida Canyelles Garau> dues filles i un fill, 7 nets

– Bartomeu= Maria Frau de cas COIX, de Pòrtol> un fill (fadrí)

– Josep=Joana Dols Oliver, de Santa Maria, de cas QUIS> 2 fills , 4 nets.

– Maria=Tomeu Ramis Monserrat de can SIPERA, de Pòrtol> una filla, 2 nets

De casats visqueren a can MARILL per després passar a can MANYOLES, on hi tenia un taller de sabater.
Sabia llegir i escriure; va anar escola amb el mestre Albert Castell.
No hi ha constància d’on va fer el servei militar, tan sols se sap que de casat, en temps del Moviment, el cridaren novament a files, però al poc temps tornà a ca seva, sense sortir de l’illa.
No se sap quan ni amb qui comença l’ofici de sabater. De casat, ja era mestre sabater, a ca seva va tenir un taller on feia sabates i n’arreglava, igualment que feia i arreglava guarnicions per a cavalls i similars. Treballant amb ell hi havia els seu dos fills majors que l’ajudaven i alhora aprenien l’ofici de sabater. Quan tancà el taller de ca seva, va anar a fer feina a una fàbrica de sabates a Palma, juntament amb el seu fill Tomeu.
Compaginava l’ofici de sabater amb el de barber. Hom desconeix on aprengué aquest ofici. La barberia era al cafè de ca na XESCA, de PO. D’aquest ofici va ensenyar els seus tres fills, els dos majors, Toni i Tomeu, aprengueren l’ofici, mentre que el darrer, Pep, ajudava i afaitava. El fill Tomeu, temps mes tard, deixà la barberia familiar i passà a fer de barber a can CROSTA amb en Gori de sa TORRE.
Tomeu Garau Frau va tenir la barberia fins que tancaren el cafè de ca na XESCA. Avui encara es pot veure el portal de la barberia a la casa on estava ubicada, avui cas XOFERET.
No estava afiliat ni pertanyia a cap partit o associació.

L’unica sortida fora de Mallorca que es recorda va ser un viatge a Lorda amb la seva esposa.

De jubilat, es dedica a treballar les terres de la seva propietat, en especial una finca que havia comprat quan hom establí can RAFEL. Aquesta finqueta va ser la il•lusió de la seva vida; la va poblar i arreglar amb molta d’estimació. Sempre que podia enganxava la somera al carro i partia cap a can RAFEL.

Va ser un home comprensiu, reservat i poc xerrador i mai no agravià ningu

Entre els seus records hom guarda les eines, tant de sabater com de barber, a més de la moto marca Iso de quan anava a fer feina a Palma, un llistat amb el noms de la seva quinta de PO, un diccionari que compraren a mitges amb el seu germà Toni de can RIBES, i l’arada amb rodes que utilitzava per fer la feina a les seves terres.

Les seves aficions eran cuidar les seves terres i les curses de braus, que mirava sempre que podia quan les donaven per televisió.

[TP/Josep Garau Dols, Mxp, XI ‘16]