Escriptor, PI

Va néixer a Palma l’11 d’octubre de 1958, fill del marratxiner Miquel Lladó Vidal, conegut com Miquel de Ca la Bolla, i de Joana Aina Ribas Ribas, des Pinaret.

Casat el 1982 amb Maria Bel Sureda Parera, de sa Torre (Santa Eugènia). Tenen 3 fills. Viuen en el Pont d’Inca.

Es va llicenciar en Filologia Hispànica, especialitat Filologia Catalana. Com a funcionari, actualment jubilat, va treballar a diverses conselleries i departaments de la Comunitat Autònoma, on tanmateix va poder desenvolupar part dels seus coneixements com a filòleg en tasques d’assessorament lingüístic.; la seva darrera destinació va ser el Consolat de Mar.

Va començar a escriure accidentalment, llegia les cartes de sa mare d’amagat (de la qual considera que escrivia molt bé) i això va fer que s’interessàs per l’escriptura. Va començar col·laborant en publicacions com ara Pòrtula o escrivint cartes als diaris sobre temes diversos. Als 40 anys, més o menys, va publicar el seu primer llibre, Bagdad, un conte desfet, en una època en què militava a “Els Verds” de Mallorca. Però allò que més ha escrit és poesia (13 dels 17 llibres que ha publicat fins ara), un gènere en el qual se sent molt còmode i que s’adiu molt amb la seva manera de ser i de pensar.
La relació d’obres publicades fins al moment, és:

Bagdad, un conte desfet(Miquel Font, Editor, 1992)

Deu contes ecològics (Lleonard Muntaner, 1995)

Jardí de quarantena (Capaltard, 1999)

Illa de Corberana (La Comarcal Edicions, 2000)

Antull de tu (Lleonard Muntaner Editor, La Butzeta, 2001)

L’inquilí del gel (Fundació “Sa Nostra”, col·lecció El Turó, 2002)

Tocar mare  (Fundació “Sa Nostra”, col·lecció Tià de sa Real, 2004)

Reivindicació de Jane (Servei de Publicacions de la UIB, col·lecció Treballs feministes, 2004)

Poemes de la piscina (El Tall, col·lecció La Sínia del Tall, 2005)

La volta celeste (Perifèrics Poesia, 2006) 

Com pluja menuda (Edicions del Salobre, col·lecció La rosa encofrada núm. 11, 2009)

El inquilino del hielo (Casabierta Editorial, col·lecció bilingüe Palma de dos, 2011)

El setembre dels nostres jardins (Documenta Balear, 2013)

Mai no caminaràs sol (Témenos edicions, 2017)

Barem de mèrits (edició bilingüe català-castellà) (Ruleta Rusa Ediciones, 2018)

Sota l’esqueix, la tanyada (Viena Edicions, 2022)

Quadern de Quaresma (El Gall Editor, 2024)

Segons explica ell mateix: ” la meva obra gira majoritàriament al voltant de l’experiència personal, aquesta és la matèria primera de què em servesec a l’hora d’escriure. Aquestes experiències, tanmateix, són universals, en el sentit que el lector o lectora pot identificar-se fàcilment amb allò que tract d’expressar, raó per la qual faig servir un llenguatge assequible però no exempt de formalitat i bellesa, que per a mi són la síntesi d’un bon poema o descripció”. 

De la seva biografia ell mateix destaca la pèrdua del segon dels seus fills, en Lluís, quan només tenia 16 anys. “En el costat positiu -afegeix- el fet d’haver conegut la meva parella, na Maria Bel, i de romandre amb ella des de fa més de 40 anys, una xifra que ja comença a ser infreqüent en els temps que corren. També record molt la primera vegada que vaig guanyar un premi de poesia, va ser a Alella (Barcelona) amb el recull “Illa de Corberana”, dedicat a mon pare; posteriorment també vaig guanyar el Premi Miquel Àngel Riera de narrativa, aquesta vegada amb l’obra “Tocar mare”, dedicada a mumare.”

Es pot dir que ha viscut gairebé tota la vida a Marratxí, tret d’uns anys en què va viure a Palma amb la seva parella i els seus fills. Té clar que es considera pontdinquer per damunt de tot, encara que no hi nasqués físicament; és el lloc on sens dubte hi té més arrels, familiars i també vivències.

Va ser un dels fundadors d’Els Verds i va arribar a ser-ne candidat al Parlament, concretament a les eleccions de l’any 1999.

Sempre li ha agradat estar per enmig, assegura i, per això, és soci del GOB, de l’OCB, d’Intermon, de l’Associació Espanyola contra el Càncer. Actualment és el president d’Homes per la Igualtat – Mallorca, una associació que treballa per la igualtat de drets entre dones i homes i contra la violència masclista des d’una perspectiva masculina, on encara assegura que hi ha molta feina per fer. També és vocal de la junta directiva d’ARCA, en qualitat de secretari d’aquesta associació.

Entre d’altres coses li agraden els llibres, el cinema, la música, les activitats a l’aire lliure (va d’excursió sempre que pot), la natació, el ioga… També li agrada fer herbes, una tradició heretada de son pare, que tenia una destil·leria al Pont d’Inca.

Entre els guardons aconseguits, a nivell personal destaca el Miquel Àngel Riera de narrativa, amb “Tocar mare”; l’Alella a Maria Oleart, amb “Illa de Corberana”; el Guillem Colom i Ferrà, amb “L’inquilí del gel”, i el 25 d’abril Vila de Benissa, amb “Sota l’esqueix, la tanyada”. A nivell col·lectiu i com a associació d’Homes per la Igualtat destacaria el Premi “Maria Plaza“, que concedeix anualment l’Àrea de la Dona del PSIB-PSOE (2005), i el Premio Meninas, que atorga la Delegació de Govern de les Illes Balears (2023).

Ha viatjat per Europa (París, Londres, Praga, Berlín, Roma…), Argèlia, Marroc, Mèxic…, tot i que allò que li agrada més és fer el Camí de Sant Jaume, que va començar per primera vegada l’any 2010 i que de llavors ençà no ha deixat de fer cada any, per trams o etapes. També, evidentment, ha viatjat per Espanya, d’on diu que li agrada la varietat de gent i cultures que hi pots trobar, és una riquesa que creu que de vegades no sabem apreciar com cal.
Es considera una persona pacífica i tranquil·la, tot i que inquieta per dintre. No li agraden ni els conflictes ni la violència; persegueix l’equilibri, tant en l’aspecte físic com emocional. També és una mica caparrut.

D’altra part, reconeix que és més aviat lent, li agrada pensar molt les coses abans de fer-les. I es considera també una persona sensible, la qual cosa -diu- té els seus avantatges però també els seus inconvenients…

No és massa de xarxes socials; de fet no en té. Algunes de les seves obres han merescut crítiques o comentaris, ja sigui en paper o en format digital. Quant a articles en premsa, col·labora habitualment a les pàgines d’opinió del “Diario de Mallorca“. També ho va fer al seu moment a “Pòrtula” i en algun mitjà digital (El Periscopi), així com col·laboracions esporàdiques a revistes o publicacions relacionades amb l’educació o la cultura, principalment.

[Mxp, IV ’25]

Vegeu també:

• Miquel A. Lladó: Ària per a en Toni [Costa] 
• Jaume Ribas o el seny pontdinquer
• Miquel Bestard, el Batle
• Ribas Ribas, Jaume “des PINARET” (1914-2002)  

Sobre ell: J.A. Calvo: Ara és com si fos ahir; J.A.Calvo/C.Bestard: Miquel Àngel Lladó, l’escriptura de la sensibilitat [Vetlades des Molí]; Marimén Ayuso: Entrevista a Miquel Àngel Lladó