Marratxinet, l’antic Marratxí

TotMxí 090703 - 026 (c) BMMa

Marratxí-net. Can Vador. Teules pintades (c)BMM

 

 

 

 

 

Nucli original de Marratxí -ja existent al segle XIII, procedent d’una alqueria àrab- que canvià el nom de Marratxí per Marratxinet, quan ja havia perdut la capitalitat i la importància que l’anivellava amb els altres nuclis històrics- a partir dels anys 3o del segle XX.

En temps se li va donar el nom de sa TAULERA, possiblement perquè havien estat una sèrie els membres de la família Tauler que hi tenien terres i cases.

Arribam a Marratxinet per una desviació de l’antic camí de Muro, que trobam a mà dreta anant per la carretera vella de Palma al port d’Alcúdia, després des Figueral i abans d’arribar a Santa Maria del Camí.

 

Marratxinet, que va ser el nucli urbà per antonomàsia de Marratxí fins a finals del XVII, quan es començaren a establir diverses possessions que, amb el temps, donarien lloc a nuclis més importants, va ser el cap del municipi i albergà la casa de la Vila fins al 1864, en què la seu d’aquesta institució passà a sa Cabaneta. Fins ben entrat el segle XX no rebé l’actual nom; sempre li havien dit Marratxí i, encara avui, als seus habitants, marratxiners.

Fins ara hi havia la casa d’Espiritualitat de les monges Franciscanes, just devora el seu convent, però fa uns anys varen oartir i han quedat la trentena de cases disperses que conformen el poble, on no hi ha absolutament res, ni un sol cafè  i que encara ajuden a mantenir –malgrat algunes desafortunades construccions dels darrers temps- l’ambient de petit nucli humil i rural que sempre ha tengut aquest llogaret, constituint una bona mostra d’arquitectura popular dels segles XVII, XVIII i XIX. Es tracta d’un lloc que destil·la pau i tranquil·litat pels quatre costats.

A partir dels anys seixanta del segle XX una sèrie de cases varen ser adquirides, restaurades i adequades al moment –no sempre amb la mateixa sort estètica- per gent de fora poble, especialment estrangers. Poquíssimes persones nades a Marratxinet segueixen habitant-hi. Així i tot s’han conservat els malnoms casolans tradicionals com  sa FONT, can FUIANA, can VELOS o can VADOR.

La gent de Marratxinet, com la de Sa Cabaneta i de Pòrtol, anava a fer feina per les grans possessions de la contrada, especialment a Es Caülls, Son Cós, Son Sureda i Son Sales.

Durant una temporada hi hagué una escola de monges i, en altres moments, una de pública. Per assistir als serveis religiosos n’hi havia que anaven a Sant Marçal, la parròquia per excel·lència de Marratxí, però d’altres preferien anar a Santa Maria del Camí, població no gaire llunyana del llogaret, i aprofitaven per comprar alguns productes bàsics. Fins al 1963 no hi arribà la instal·lació elèctrica.

Dins el nucli urbà pròpiament dit, que només consta d’un carrer, hi trobam el més significatiu del llogaret: les cases de can Serra, de dos aiguavesos, amb portal de mig punt i un rellotge de sol a la façana.

Quasi devora, can Vador, que va servir un temps com a casa consistorial i conserva a la seva volada les úniques teules pintades que es coneixen a Marratxí. Són una vintena, amb diferents motius ornamentals en color vermell, de caràcter antropomòrfic, vegetal o geomètric. Una d’elles du la data 1809.

La font pública, que dóna nom al carrer, és un magnífic exemple d’arquitectura civil barroca. És de finals del XVII, de marès, i és formada per una estructura rectangular sobre la qual hi ha una piràmide capcimada per una bolla de pedra. Aquest coll es completa amb una pica i un abeurador de pedra calcària.

El molí de vent, situat al núm 12 del mateix carrer, can RUBÍ, amb torre prismàtica de planta quadrada i amb escala exterior.

L’oratori  d’aquest lloc es construí als anys 40 aprofitant una casa preexistent. Es tracta d’una capella d’una sola nau, coberta per teulada amb dos aiguavessos. Els murs exteriors són de pedra en verd vista. Sobre el portal principal llegim la inscripció “Domus Dei”; la que correspon al portal secundari diu “Domus Orationis”. A lapart superior de la façana de la dreta hi ha una espadanya de pedra en verd coberta de teula i capcimada per una creu de ferro.

 

 

La ubicació; com arribar-hi

 

 

Vegeu els apartats

 

 

Altres possibles apartats:

  •                    Toponímia (i/o micro) dels voltants [el malnom de les cases i/o famílies, mes o menys ho tenim]
  •                    trets arquitectònics distintius
  •                    camins
  •                    carrers
  •                    sa Font
  •                    mestre Antoni de sa Font, glosador
  •                    la capella
  •                    ca ses Monges
  •                    les Franciscanes i la casa d’espiritualitat
  •                    antic topònim La Taulera
  •                    els Serra “Taulers”… relació amb Santa Maria del Camí
  •                    madò Pereta de sa Font. Les seves receptes
  •                    les antigues olleries
  •                    canvi de batlia, de Mxinet a SC
  •                    canvi de Mxí a Mxinet

 

vegeu mapa

vegeu fotos de Marratxinet

vegeu Imatges antigues

[BMM, Mxp, V ´13] [Darrera actualització, XI ´16]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

 

 

 

 

(Visited 181 times, 1 visits today)

1147total visits,1visits today

Tags:

Cap comentari.

Deixa un comentari