(Ciutat de Mallorca, 3 XI 1941 – Monestir de Montserrat, 24 IV 2022)

[Nét i descendent de portolans, des de petit va viure a Pòrtol fins als 20 anys, i en aquest poble -on varen viure tota la vida son pare i sa mare- tenia la posada cada vegada que venia a Mallorca]

Monjo benedictí, editor i investigador

Neix a Palma, el 3 de novembre de 1941, fill de Guillem Massot Capó, ciutadà descendent de Pòrtol, i de Margalida Montaner Massanet, de Palma.

De família de músics, d’escriptors i de folkloristes, des de petit va estar en contacte amb els intel·lectuals més importants de Mallorca i va seguir de prop els ensenyaments de Francesc de B. Moll i de Manuel Sanchis Guarner.

Es llicencia el 1962 en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on va tenir excel·lents professors (Martí de Riquer, Antoni Vilanova, José M. Blecua, Antoni M. Badia i Margarit, Joan Bastardes, Joan Petit, Carlos Seco…), i el mateix any hi obtén el Premi extraordinari de llicenciatura; alhora segueix cursos de llengua i literatura als Estudis Universitaris Catalans, amb R. Aramon i Serra i Joaquim Molas.

Monjo de Montserrat des del 1962, és ordenat sacerdot, després dels estudis eclesiàstics d’humanitats, de filosofia i de teologia, el 1971.

L’estiu de 1966 i el primer semestre de 1970 estudia llengua i cultura alemanyes al monestir de Münsterschwarzach (Francònia) i al Dolmetscher Institut de Munic.

Del 1972 al 2022 fou director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Va ser director durant molts anys de la revista internacional Studia monastica i darrerament dirigia Serra d’Or i Randa (que va fundar el 1975); fou codirector de la Catalan Historical Review, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans, i formà part del consell de redacció de Llengua & Literatura (que va fundar el 1986, i que va dirigir fins al 2010), d’Estudis Romànics, i del consell editor del Butlletì de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’Els Nostres Clàssics.

Ha pertangut al consell assessor de diverses revistes catalanes i estrangeres, entre les quals Caplletra i Catalan Review.

Durant tres cursos fou professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (1971-73) i al llarg de molts anys va ensenyar català i literatura al clericat de Montserrat, on darrerament era professor d’història de l’Església moderna i contemporània.

Va donar nombrosos cursets i conferències arreu dels Països Catalans i en algunes universitats estrangeres i va assistir sovint a congressos i altres reunions científiques.

Fou membre fundador i secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes del 1973 al 1993, i d’aleshores ençà en fou conseller, responsable de publicacions i coordinador de la sèrie “Estudis de llengua i literatura catalanes”, fundada el 1980. Mentre era secretari de l’AILLC, formà part del consell assessor de la Institució de les Lletres Catalanes; formà part també del consell científic i tecnològic de la CIRIT, fins que fou extingit.

Fou el primer president, i més endavant vicepresident, de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Va ésser assessor i col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana i del Petit Curial.

Des del 1991 al 2022 fou conservador de l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, cedida a Montserrat per la família Patxot, i entre el 1993 i el 2011  publicà els volums IV-XXI de Materials.

Fou membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1999, i en fou successivament tresorer, secretari, vicepresident, president en funcions durant un any (2013-2014) i president des del 2014.

Formà part del consell de publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans i fou membre del patronat de la Fundació Mercè Rodoreda, de la qual formà part del comitè tècnic des del 2015.

Des del 2000 fou igualment membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari.

Va pertànyer a la Societat Verdaguer i a la Societat d’Onomàstica –de la qual fou soci d’honor-, fou membre d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, membre corresponent de la Societat Arqueològica Lul·liana i membre honorari de l’Institut Menorquí d’Estudis.

Va publicar més de mil dos-cents treballs (articles, col·laboracions en obres col·lectives, pròlegs i ressenyes extenses) i un bon nombre de llibres sobre temes de llengua, literatura i història dels Països Catalans.

Va rebre el Premi Francesc de B. Moll, de l’Obra Cultural Balear, pel conjunt de la seva obra (1989); el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Sanchis Guarner, pel llibre Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (1993), i el Premi Nacional de Cultura Popular 1998, de la Generalitat de Catalunya, per la recuperació i l’edició de l’Obra del Cançoner. Va rebre igualment el Premi Ars Magna 1999 de la Casa Catalana de Mallorca i el Reconeixement de Mèrits 2000 del Patronat de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 1996, el 1998 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears, i l’abril de 2016 fou investit igualment doctor honoris causa a la Universitat de València; el 2009 va rebre la Medalla d’Or del Consell de Mallorca

Encara el 2018 fou guardonat amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats i el 2019 amb la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears “per la seva tasca com a investigador i estudiós rigorós i compromès i en reconeixement a una vida dedicada a l’estudi i a la difusió de la història, la llengua i la cultura catalanes”.

El 2004, Germà Colón, Tomàs Martínez Romero i Maria Pilar Perea li van dedicar una extensa miscel·lània, apareguda a Castelló amb el títol La cultura catalana en projeccio de futur. Homenatge a Josep Massot i Muntaner.

El 2012 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural. El mateix any 2012, els seus col·laboradors de Publicacions de l’Abadia de Montserrat li van preparar per sorpresa un volum titulat Bibliografia de Josep Massot i Muntaner, a cura de Josep Moran i de Joan Martí i Castell, i el 2015 la Societat Catalana de Llengua i Literatura li ha publicat, igualment per sorpresa, un recull de diverses entrevistes, a cura d’August Bover i Manuel Llanas, amb pròlegs dels dos darrers presidents de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner i Joandomènec Ros.

El 2017 la Universitat de València li ha dedicat un volum de cinc-centes pàgines de la col·lecció Honoris causa, De València i Mallorca, a cura de Vicent Simbor, de Rafael Roca i de Mireia Ferrando, en el qual és inclosa la seva lliçó sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i el País Valencià, feta el 2016 al paranimf de la Universitat de València, acompanyada de la laudatio corresponent feta pel professor Vicent Simbor i del discurs final del rector de la Universitat. S’hi inclou a continuació la bibliografia de l’homenatjat, posada al dia, una selecció dels seus treballs sobre el País Valencià i una reelaboració de la primera part del llibre Els mallorquins i la llengua autòctona (1972; segona edició augmentada, 1975), que posa al dia, a partir de la bibliografia més recent i de recerques personals, les pàgines referents als segles XIII-XX i hi afegeix una nova síntesi sobre el segle XXI. Finalment, es recullen discursos, ressenyes i articles sobre l’autor del llibre, entre els quals el de Biel Massot i Muntaner aparegut en un dossier de Lluc el 2007.

Arran del seu 80è aniversari (2021) la revista ‘Modèlics, amics del Seminari’ de Mallorca li dedicà un número especial. Igualment li feren el llibre col·lectiu d’homenatge “El monjo, l’historiador i l’ecaditor”.
El mateix any sortí la conversa biogràfica “Josep Massot i Muntaner. El combat per la història” signada per David Ginard i prologada per Paul Preston (En diàleg, 33. Lleonard Muntaner, editor, 2021).

A títol pòstum li han dedicat el llibre, també col·lectiu, “L’obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-2022), un número especial de la revista Serra d’Or (adéu, Josep; juny, 2022) i una sèrie d’articles a la revista Eivissa, 72 (2022).

El 2023 l’Ajuntament de Palma col·locà una placa commemorativa a la seva casa natal amb la llegenda “Monjo de Montserrat, historiador, filòleg i activista cultural”. El mateix ajuntament, l’any següent, li dedicà una placa a un jardinet públic del carrer de la Tardor de Palma.

Finalment el ple de l’Ajuntament de Marratxí, el 2024 va votar per majoria -amb el vot en contra de vox- l’apertura d’expedient per nomenar-lo fill il·lustre de Marratxí.

>>> Bibliografia de Josep Massot i Muntaner

>>> El meu germà Pep [Records d’infantesa]

>>> Josep Massot, la paciència benedictina [entrevista]

>>>Impressions, vivències i demés… Arran de la partida de Josep Massot i Muntaner

Ref.: [Bartomeu Rigo] Port 46,11; [Envit i truc]  56, 18; [Retruc] 57,44; [Ressenya de M.Morro] 97,18; [Conferència sobre Montserrat]  98, 21 i 99,15; [Ref.a llibre xeremiers] 100,22; [Ref.entrev]  100,22; [Cites a s’Arenal]  100, 23; [Ref.sobre FB Moll] 102,8;  [Col·lab.Es Saig] 103,13;

Bibl.: BMM: Conversa amb en Pep (Massot i Muntaner), Pòrt 3, III ’81
Els estudis sobre la nostra llengua a l’estranger, Pòrt 47, II 86; 48,III 86
Escrits de presó de Llorenç M.Duran,  Pòrt 50, V 86
La Guerra Civil 50 anys després,  Pòrt 51,VII 86
Partits polítics i organitzacions obreres a Mxí durant la Segona República: I- La dreta  100,70
II – Els republicans de Pòrtol  101,10
III i IV – Els socialistes de sa Cabaneta  102, 10 i 103,10
V i VI – L’agrupació socialista del Pont d’Inca  105,16 i 106,18

VII – Cloenda  107,18

[Mxp, VI ’15][revisió, VIII ’23][actualització, II ’25]