A Monet hi tornarem . Avui només diré que tenia uns quaderns de cuina dins els quals inclou una recepta aportada pel seu amic pintor Paul Cézanne. Ah, quin món… Artistes i literats que s’asseien peus davall taula, a casa de Monet, per tastar diversos plats -aquest pintor impressionista era molt aficionat a la gastronomia- entre els quals s’hi comptava la Bullabessa de bacallà, en recepta de Cézanne.

Tornam a trobar una munió de receptes de bullabessa, i també multitud d’elles amb preponderància del bacallà. I és que sabeu que el bacallà –Gadus, que en diuen en versió llatina-, és un peix hiperversàtil i dóna peu a fer mil plats. Per esmentar-ne alguns… gratinat, arrebossat, al forn, al ajoarriero, amb pebres, amb tomàtiga, en cassola, a la Biscaïna, en samfaina, a la planxa, en escabetxo, a la Riojana, a la Portuguesa, a la llauna, confitat a l’all, muselina, remenat, al pil pil, cocotxes, en carpaccio… Tot això per no parlar de plats específics com brandada o escalivada… I què direm dels sistemes de fer el bacallà?: croquetes, pilotes, bunyols, truita, arròs, rissotto…  No acabaríem.
Però bono, avui ens interessa la versió de Cézanne, en bullabessa, difosa per Monet als seus Quaderns de cuina.

La bullabessa, d’origen occitano-provençal, és tradicional, això, de la Provença i, especialment, de Marsella. Es tracta, en general, d’una sopa de peix, normalment blanc, que es fa a base de diverses castes d’aquests essers marins i de crustacis bullits amb aigua i un sofregit a base d’oli, tomàtiga i d’altres vegetals.

I, en el cas que ens ocupa, parlam d’una bullabessa senzilla en la qual el bacallà és l’únic peix que usarem per a la seva elaboració. El resultat és francament saborós i, fins i tot, sorprenent.

Trob que amb aquest plat, hi podem beure un vinet blanc afruitat; fresquet, això sí.
Aquelles persones a qui agrada la Música ja poden sospitar, per època, quina peça musical sembla més indicada. Plat, beguda i període trob que suggereixen una de les Gymnopedies d’Eric Satie. I, en aquest cas, escoltarem la primera.

Erik Satie

George B.Shaw

Però, abans de sentir-ho tenim la píndola del calideascopi, avui referida a la biologia del bacallà usada com a metàfora:

Diu així: “El fotògraf és com el bacallà, que produeix un milió d’ous per a que només un pugui arribar a madurar”

La frase, ben trobada, és del Nòbel de literatura irlandès George Bernard Shaw, que viví entre el XIX i el XX.