Santa Maria del Camí, 30 juliol 1883 – Sa Cabaneta, 10 setembre 1964.

Agrimensor, conrador i polític de Marratxí.

Fill de Pau Oliver (Santa Maria) i Maria Ramis (Pòrtol).

Casat amb na Maria Carrió Muntaner de can Carrió de sa Cabaneta.

Va tenir dues filles i un fill. Na Maria, casada amb en Pau Lladó “Niell” de Montuïri; na Bel, casada amb Julià Suau “des Pou” de Puigpunyent, i en Pau casat amb na Bel Moragues “Anguila” de Muro.

Vivia al carrer Alfonso XIII, avui Martí Rubí – Secretari.

Aprenguè a llegir i escriure, fent d’escolanet a Sant Marçal,  amb mossèn Cristòfor Llompart que aleshores era el rector de la Parròquia.

Instruït  en matemàtiques i física, exercí com a Agrimensor i Topògraf així com també de Conrador de les terres de secà i l’hort den Pelegrí al Pla de Sant Jordí, de la seva propietat i de la seva esposa.

Estudià i practicà el Naturisme i l’alimentació vegetariana.

Amant de la música i de la lectura. Tocava el clarinent a la Banda des Villanet.

A principis del segle XX, amb els seu amic Sebastià Serra “Curt””, viatjà a Bons Aires-Argentina.

Afiliat i dirigent municipal del PSOE, de La Siega (afecta a la UGT) i de la Cooperativa del Villanet de Sa Cabaneta. 

Durant el període de la Segona República d’Espanya fou Batlle en dues ocasions, del juny del 1931 a octubre del 1934, i del febrer al juliol del 1936.

    Durant el seu primer mandat es varen prioritzar l’ordenació urbanística, la salut i el civisme dels ciutadans, la salubritat pública, la promoció i construcció d’escoles públiques a tots els nuclis de població, la persecució del joc il.legal i el tràfic d’armes.

Després de l’aixecament militar contra la República fou perseguit i arrestat després de varies amenaces al seu entorn familiar més íntim, la seva esposa, les filles i el fill. Detingut, acusat, jutjat i condemnat  pel “ “Tribunal de Responsabilidades Políticas de Palma de Mallorca” per estar sotmés en el Bando de la Autoridad Militar del 19 de desembre del 1936 i per la “Comisión Provincial de Incautación de Bienes.”

Un influent dirigent feixista de Marratxí demanava la pena de mort per a ell. Curiosament, des de les altes instàncies regionals de la Falange varen encomanar-li que les dugués un document de petició amb la signatura de deu ciutadans més del municipi. Hom diu que ningú més va voler signar aquell document.

Durant la postguerra civil i en la actualitat se´l recorda com a un home just. A la memòria de molts queda encara com a testimoni oral, el que succeí després de constituir el primer Consistori de Marratxí en la Segona República quan, un grup d’exaltats irromperen a l’Ajuntament i, agafant varis objectes religiosos els volien llençar al foc. Tot i que ell feia estona que no era creient, no ho va permetre i ordenà que les duguessin al Convent de ca ses Monges i/o a l’Església de Sant Marçal. Mentres va ser Batlle, això sí, el dia de Sant Marçal anava a missa en representació de l’Ajuntament.

[Pau Lladó, Mxp, IX ’21]

Vegeu també>> L’estàtua del Cor de Jesús de l’Ajuntament (1923)