Mestre picapedrer, forner i botiguer; també polític

Li deien de can RAMON

Neix a sa Cabaneta l’any 1888, fill Josep Oliver Torrens i de Catalina Ramis Amengual. Va morir l’any 1961.

Es casa l’any 1914 amb Maria Serra Moll, que possiblement era FRANCA de malnom, amb la qual varen tenir 5 fills:
Pep=Margalida Matas Sans, de Sta Maria, COIXETA de BUC (6 fills, 13 renéts, 5 redenéts)
Miquel=Margalida de can PINET (3 fills, 7 nets)
Catalina=Antoni Pizà de can MARILL (2 fills, 3 néts)
Maria (+) i
Maria=Miquel Serra Duran AIXALÓ, de sa Casablanca (5 fills)

Els germans Oliver Serra: Pep, Catalina, Joan Sans-germà de llet de Pep, de Peguera- Maria i Miquel.

Inicialment, després de casats, vivien a can Bernat TAULER, i feia de picapedrer. Més envant passaren al forn de can RAMON, o a ses cases des Molí, de can QUELET, i ell feia feina allà mateix, de forner; anava a Palma, a Sant Jordi i a Santa Maria a comprar el que havien de mester. També anava cada dia a repartir pa per Sta Maria, a una sèrie de botigues i de cases particulars, amb el carro, amb en Joan FIDEVER o amb la seva filla Maria.

Sabia de lletra, però hom no sap on en degué aprendre. Estava subscrit a la revista ‘Life’, que rebia cada mes i en guardava els exemplars, avui estan perduts.

No hi ha constància que fes cap viatge fora de l’Illa. Segurament no va sortir mai de Mallorca.

Com a forner destacava el seu pa i les ensaïmades, que deien que eren molt bones. En canvi, no li varen sortir mai els llonguets, tot i que ho provà en diverses ocasions.

Com a polític consta que a la sessió inaugural del consistori de l’any 1922 el varen triar com a síndic suplent, essent el batle Jaume Bestard Barrera. Oliver és esmentat a les actes dels plens per diverses intervencions. És el promotor que s’eixampli el camí o carrer de PO que “del punt anomenat de sa Figuera “alagantina”[alacantina] condueix al carrer de can Pintat”, argumentant que “quasi no hi pot passar una persona si es troba amb un carro”. També proposa que l’Ajuntament adquireixi una caixa de cabals. Però al cap d’un any,1923, el governador civil “per facultats legals” el destitueix de regidor, juntament amb altres i amb el mateix batle, i al cap d’uns mesos els tribunals acorden la seva suspensió en el càrrec.
L’any 1925 el Ple mpal el nomena vocal de la junta especial d’arbitris del consum d’alcohol.
L’any 1931 es presenta a les eleccions de regidor i aconsegueix l’escó; el mes de juliol el trobam a la sessió inaugural del nou consistori com a regidor, essent el batle Miquel Oliver.
El 1932, a proposta seva, acorden canviar el nom del carrer de Vista Alegre, de PO, pel de l’Escola, “per considerar-lo més apropiat, ja que aquest carrer no és més alegre que altres i és el que duu a l’edifici de les escoles”[aleshores, de recent construcció].
L’any 1934 el governador civil suspèn el batle i alguns regidors. Trien com a nou batle Antoni Canyelles; Ramon Oliver continua com a regidor.
L’any 1938, ja dins el règim franquista, torna a ésser nomenat regidor (en aquell moment els deien “gestors”) pel governador civil, essent batle Andreu Juan. El trien com a síndic i, a més, fa part de la comissió d’Obres i camins i de la d’Instrucció pública, càrrecs que manté fins a 1944 quan hi ha canvi de batle i regidors per manament del governador civil i són cessats els anteriors, entre els quals es compta.

L’any 1926 efectua la reparació del pou públic de PO, i l’any 1927 efectua construccions a ses Rotes. L’any 1929 encara el trobam fent feines d’aquest ofici per a Josep Massot. I el 1932 encara consta com a mestre d’obres.

L’any 1939 amplien el carrer de Vista Alegre, de sa Cabaneta, i ell cedeix part del terreny de la casa anomenada can Domingo Oliver.

L’any 1935 ja el trobam com a botiguer i el 1936 com a forner i surt als papers oficials quan li donen permís per adquirir farina per fer pa per a l’abastiment públic.

Entre feina i política tenia poques distraccions. Dins ses Rotes tenia un terreny on hi havia una caseta petita i una cisterna; allà hi feia hortalissa. D’altra part, en general, li agradava llegir les novetats.
També es cuidava de dos trossos de terra devers el camp de futbol que eren propietat del metge Antoni Yarza, amb el qual eren molt amics.

El recorden com un home altet, prim, amb el pel gris i les cames molt primes. Era un home molt recte i seriós, potser pels cops que li va donar la vida (la seva dona va quedar cega i va estar aixi durant molts d’anys)
Mai no va alçar la mà a cap nét, li bastava amb la mirada; no hi podien anar de riure.
Una vegada un nét va caure dins la barca on hi havia les llaunes d’ensaïmades i en va esflorar sis llaunes; el padrí no va dir res, i encara n’hi donà per menjar, un cop cuites

D’ell encara es conserven alguns tallants per arreglar peces de marès, dos nivells d’esquadra i també ternals de fusta i de ferro, que ja eren heretats del seu pare, i una corriola grossa.

Maria Serra Moll FRANCA

La dona, Maria Serra FRANCA, havia nascut a Pòrtol l’any 1890, filla de Miquel Serra Mesquida i de Catalina Moll Serra. Ja casada, però relativament jove, va quedar cega i va estar així molts d’anys; sortia poc de l’habitació, i en tot cas era per anar a la cuina, lloc on passava moltes hores sense moure’s. Va morir l’any 1958.

[BMM/ROM, Mxp, XI ’16]