Aguiat d’indiot i bolets

 

 

 

 

.

Si m’haguès d’especialitzar en algunes coses de cuina, triaria arrossos, pastes i… aguiats. Supòs que és perquè, a part que m’agraden, deuen ser plats bons de fer, resulten i, relativament, no duen massa música.

Per això avui he triat un aguiat d’indiot amb bolets. Té la gràcia que hi pots posar els bolets que vulguis, aquells que més t’agradin o aquells que tenguis a mà, igualment que pots fer una selecció dels que t’interessin. Ben bé a gust del xef, en podríem dir.

I patates. Què voleu que vos digui? Personalment trob que un aguiat sense patates és com un infant sense alegria.

La tria dels bolets, en el meu cas va ser una mescla de gírgoles i de xampinyons d’una sèrie de castes, amb un bon sofregit, això sí, i deixant-ho cuinar un grapat d’hores a foc lent. Xup… xup…, que en diuen.

Trob que aquest plat pot anar acompanyat, ad libitum, d’un vinet blanc o d’un cava o, també pot ser, d’un vi negre de no massa potència, amb poc cos.

I la Música?

El que supòs que molts no sabíeu és que aquesta cançó no és de José Feliciano, tot i que ell la va donar a conèixer, la va traduir i l’ha feta mundialment famosa. Resulta, però, que “Chè sara?” és del cantant italià Jimmy Fontana, autor de la coneguda cançó “Il mondo”. Aquest “Chè sara?” la va escriure, amb l’ajut d’altres, per al Festival de San Remo de 1971, on obtingué el segon lloc, després d’una cançó de Nicola di Bari, no especialment coneguda entre nosaltres.

Abans de sentir la cançó suggerida en versió de l’autor, una pinzellada de calideascopi relacionat amb el plat d’avui, Torna a ésser una frase feta que relaciona l’indiot amb l’orgull, la vanitat o la presumpció; l’estupidesa, en una paraula. No heu sentit dir allò que tal persona “és més estufada que un indiot”? O coses semblants. Idò això.

Bon profit, bona setmana i bona Música amb Jimmy Fontana.

[BMM, Mxp, V ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 45 times, 1 visits today)