Cassola de calamar i J.S.Bach

Avui suggeriré un plat que sempre cau bé… calamar… Per al qui li agrada, lògicament, és realment saborós. Una cassola de calamar amb patates -també li podríeu dir aguiat o estofat- sense res més, excepte alguna verdura per al sofregit, llorer -fulla aromàtica- i un tassonet de vi. Com diria l’amic Joan Roca… els condiments! Idò això. I bon profit.

 Trob que avui, amb aquest plat, hi podem beure un vinet blanc, fresquet, de temporada i mallorquí, que no es digui!

Aquest plat no resulta gens feixuc, per això propòs un Bach un poc mogut… la Badinerie, de la Suite per a orquestra BWV 1067. Però no qualsevol versió, si no, expressament, aquella magnífica peça de jazz -precisament de jazz… no estam dins Ràdio Jazz Cafè?- que varen construir Eugen Cicero i el seu trio. 

Pensem que Eugen Cicero, romanès que ens va deixar el 1997, als 57 anys, va ser anomenat “Mr. Golden Hands” -mans d’or- i estava especialitzat en versions jazzístiques d’obres, especialment, de Bach i Mozart.
Abans de sentir-lo, la píndola de calideascopi d’avui, sobre Bach, com toca:
Christian Friedrich Daniel Schubart, poeta i músic alemany del S.XVIII, digué d’ell:
“Allò que Newton fou com a científic, Bach ho fou com a músic”.
Meravellosa citació!

La recepta
Cassola de calamar
Ingredients:

700 grams de calamar
1 tomàtiga grossa madura
1 ceba grossa
2 patates mitjanes
1 fulla de llorer
1 tassó de vi blanc
Fumet de peix
Pebre vermell
Pebre coent
Oli d’oliva.
Rallau la tomàtiga, tallau la ceba en rodanxes i ho reservau.
Netejau el calamar, el tallau en rodanxes, l’enfarinau, i el posau dins la greixonera amb una mica d’oli. El deixau daurar a foc lent.
Quan agafi una mica de color, afegiu la tomàtiga i ho ofegau tot, sense deixar de remenar amb una cullera de fusta.
Quan comenci a perdre líquid afegiu el pebre vermell, la ceba i el llorer, i ho deixau coure sempre a foc molt lent devers mitja hora amb la greixonera tapada. De tant en tant ho remenau per a que no s’aferri.
Quan ha passat la mitja hora, hi afegiu el vi, i deixeu que s’evapori l’esperit, llavors hi afegiu el fumet i les patates trossejades. Es l’hora de posar-hi pebre coent. Remenau, tornau a tapar i deixau reduir part del suc fins al final de la cocció.

Bon profit!

[BMM, Mxp, II ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 20 times, 1 visits today)

264total visits,1visits today