Rigo Rubí, Bernat – Es CABO LOCO (1870-1936)

01_Es_Cabo_Loco_de_soldat

 

 

Ferrer i glosador, sa Cabaneta.

 

Bernat Rigo Rubí  es Cabo Loco, va néixer a Sa Cabaneta l’1 de juliol del 1870 i va ser batejat el mateix dia a l’església de Sant Marçal pel rector del poble don Josep Capllonch, que li va posar els noms de Bernat, Lluís i Marçal. Els seus padrins foren l’avi patern Bernat Rigo i la tia materna Maria Rubí Mesquida.

 

Procedia d’una família de jornalers de Marratxí, el seu pare, Vicenç Rigo Rosselló, feia de pastor i era fill de Bernat i de Maria Ana, i la seva mare, Esperança Rubí i Mesquida, era filla de Miquel i de Margalida. Era germà de Maria Aina (Marratxí 1864), Bernat I (Marratxí 1867-1867), Miquel (Marratxí 1873), Margalida (Marratxí 1876 – es Coll d’en Rabassa 1975) i Esperança.

 

Va créixer i va fer la primera comunió a sa Cabaneta. De nin treballava al camp de sol a sol, però a diferència de molts, va demostrar un especial interès per la cultura, li va ensenyar a llegir i escriure el caporal caminer de la carretera d’Inca, a la casa del qual anava els vespres.

 

Va arribar al Coll d’en Rabassa als voltants de l’any 1888, de jove va treballar de pareller a la possessió de Son Sant Joan, va fer el servei militar a Cavalleria com a ferrador, posà una ferreria a la carretera on després hi va haver un cafè conegut per Sa Taverneta i després va construir una finca a la cantonada del camí de Can Pastilla amb l’antiga carretera de Llucmajor en el pis de la qual va viure i en els baixos hi va muntar la nova ferreria, la millor de la contrada. Es va dedicar al material agrícola i especialment als molins de vent, al ferrat dels cavalls i a les eines, especialment les dels trencadors, escodres i tallants, les eines fonamentals d’aquest poble de pedreres i trencadors. Va ser un excel·lent forjador i torner, se’l considera l’inventor dels molins de ferro. Va ser un home d’excepcional personalitat i va destacar com a glosador, en el seu temps va ser considerat com el millor de Mallorca i on anava arrossegava nombrosos seguidors; destacava per la facilitat d’improvisació i riquesa de vocabulari.

 

El 7 de setembre de 1898 es va casar amb Margalida Caimari Seguí, filla dels amos de l’hort de Cas Cabrer  amb la qual va tenir una filla i un fill: Esperança i Bernat (1913-2008). Va morir al Coll d’en Rabassa el 4 de març del 1936, però les seves gloses encara estan vives en les persones majors del poble.

 

L’any 2004 l’Ajuntament de Palma li va dedicar un carrer de nova creació al Coll d’en Rabassa. No es conserva obra escrita seva; Pere Galiana Veiret en el llibre Es Cabo Loco, el glosador del Coll d’en Rabassa, parla de la seva biografia i obra mitjançant la recuperació d’un centenar de gloses seves i el context en què les va crear.

Vuit gloses curtes d’es Cabo Loco

S’estudi de passa en passa

fa ets homos intel·ligents

i es que de jove perd es temps,

de vell menja carabassa.

 

A Pòrtol, que és lloc secà

jo hi som estat no me digues,

no s’hi fa ni rem ni figues,

ni pets endiots ortigues

ni per ses persones pa.

 

En es mercat tot es ven:

un vol ruc i s’altre vol ruca,

un vol mul i s’altre cavall,

un va amunt i s’altre va avall

i així i tot, el món no trabuca.

 

Moren jutges i moren bisbes,

moren es que tenen dents

i moren es que no en tenen,

moren es que pretenen

i moren es que no pretenen gens.

 

Bon viatge faci sa pedrera

i es que la vos alabarà,

tres dies varen haver d’estar

dins el clot d’en Moratà

sense poder alçar bandera.

 

Si és senyor, que dugui guants,

si és amo, mocador

i si es fill de conrador

que dugui calls per ses mans.

 

A Sa Cabaneta, Marratxí o Sant Marçal

no hi ha cap joveneta que pixi de dreta

que no es compixi es davantal.

 

Jo voldria que bufàs

fins que la terra fos plana

i en el cel que no quedàs

paret ni cap part sana.

Sant Cosme i sant Galiana

i es sant que està de setmana,

per bruto i per tarambana

sa bufeta s’esclatàs.

 

[Pere Galiana Veiret, VIII ’14]

(Visited 75 times, 1 visits today)

628total visits,1visits today

Tags: ,

Cap comentari.

Deixa un comentari