Músic i escultor, habitant de Pòrtol
Neix a Palma el 25 de maig de 1946, fill de Lluís Roig i Margalida Sierra.
A partir de 1987 es trasllada a viure a PO, al c/d’Albert Castell, i s’instal·la definitivament a ca seva, al c/de la Trinitat, l’any 1994.
Es casa l’any 1996 amb Maria Ramis Palmer.
Hom podria dir que es guanya la vida amb la Música i es dedica a l’escultura com una passió i alhora li resulta un complement ocasional.
Dins la dècada dels anys 50 va estudiar Belles Arts a PM, a l’Escola d’Arts i Oficis, i aleshores ja es va interessar per l’escultura més que per altres tècniques; tot i que sempre, ja de petit, va dibuixar molt bé. El 1961 va anar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Va col·laborar en algunes exposicions de manera puntual ja que es tractava d’una manifestació de l’art amb la qual no s’hi sentia a gust. Ell feia obra perquè li agradava i tot sovint la regalava a les seves amistats.
De tota manera va tenir una sèrie de premis i guardons, encara que principalment es va dedicar a la Música.
El seu pare cantava a la Capella Mallorquina i, de petit, el se’n duia a cantar amb ell. Va estudiar solfeig i piano al Conservatori de Palma, tot i que el seu instrument va ser sempre la guitarra. Cantà amb la Capella Oratoriana i el Cor de Sant Gaietà.
A nivell de cantautor va començar amb els Calafats, amb els quals va escriure cançons en català; hi està dels anys 60 fins els 80. El 1981 va fer part de Música Nostra, grup de qual fou membre fundador. Ho va simultanejar amb el grup Sa Revetla de Son Ferriol. A partir de 1994 funda Al Mayurqa, grup amb el qual va tenir una gran etapa de creativitat i va recórrer gran part dels Països Catalans.
Va tenir moltes fonts d’inspiració, tant bevia de Bach i dels clàssics com de qualsevol persona anònima que l’hagués impactat. De tota Manera, Johann Sebastian era el seu compositor preferit. També, el poble que va triar per viure li va fer compondre una de les seves peces més estimades: Bolero de Pòrtol.
I tenia una fe -hom podria dir que cega- en la gent jove, tant a nivell musical com a nivell social.
Gràcies a la Música, va tenir ocasió de viatjar molt, tant amb els Calafats com amb les agrupacions posteriors.
A nivell particular destaquen els viatges per Europa, per la Mediterrània, i va arribar fins al Canadà.
Políticament, fa part de la 4ta candidatura (1991) amb el núm 11 del PSM a l’Ajuntament de Marratxí. També, al mateix Ajuntament, fa part de la 5ena candidatura (1995) amb el núm 13 del PSM. I encara fa part de la 6ena candidatura (1999) amb el núm 10 del PSM. Amb tot, mai no va arribar a entrar a aquest consistori com a regidor.
La seva vida consistí en molta Música. Endemés de l’escultura, va pertànyer al grup de músics que actuaven a La Granja d’Esporles de manera regular, fou professor associat de Percussió Tradicional al Conservatori de Palma i durant anys impartí conferències sobre els instruments tradicionals de les Illes Balears. D’altra part, també cal destacar la seva important activitat social reivindicativa.
Dins les seves qualitats, destaca la fermesa, la lluita incansable per la Llengua i per la Cultura. Era una persona molt coherent, sense dues cares: era com pensava i actuava com pensava.
Hi ha moltíssimes referències sobre ell en premsa i dins llibres. Aquí només en destacarem dues: la revista Pòrtula i la seva biografia feta per Manuel Martorell.
Socialment i culturalment va pertànyer a l’associació de veïnats de PO La Pua, al grup assessor de la seccio cultural d’OCB, a la plataforma Músics per la Llengua i a l’Associació Cultural DEFESTA. Políticament, va fer part del PSM de l’any 1991 al 2006.
Mor el 30 de setembre de 2007.
Parlen d’ell:
Manuel Martorell: Toni Roig, un trovador del segle XXI
Diverses entrevistes, referències, perfil i vetlada a la revista Pòrtula
Vegeu>> Toni Roig, obra i discografia
>> Toni Roig Galeria biogràfica
>> A Toni Roig [poema de Pere Amengual]
Ref: [Música Nostra] Pòrt 22, I 84 (foto)
[Mxp, IV ’15][Darrera revisió, BMM/Maria Ramis, Mxp, I ’17]
Cap comentari.