Ferrer, Mxn

Neix el 1886 a Marratxinet, fill de Bartomeu Sastre Ordines i Maria Vidal Oliver*

Li diuen de can RUBÍ

Mor a Mxn el 1968, als 82 anys

Es casa l’any 1912 amb Pràxedis Rigo Roca, de cas GARRIGUER de Mxn (una casa situada ben davant ca ses Monges). Tenen dos fills i dues filles:

Tomeu=Maria Canyelles Serra de can ROS: Teresa
Maria=Antoni Vidal FERRERA: Magdalena Sastre Vidal=Fco Garcias Mulet (g.c.)(>Rafel i Maria)
Fca= Joan Juan Frau XERRET: Antònia=René (francès), Maria=Joan (francès), Fca (fadrina), Joan=Annie (francesa)
Pep= Antònia, des SERRAL de Santa Maria.

Marratxinet. Molí de can RUBÍ.

Vivia a Mxn, a can RUBÍ, única casa de la contrada que té un molí de treure aigua. Feia feina allà mateix, a la ferreria. Surt diverses vegades a les actes del Ple municipal perquè va fer diverses feines del seu ofici per a l’Ajuntament.

Signava i devia fer comptes, i per tant sabia lletra; però desconeixem amb qui en va aprendre.

Es dedicava a la ferreria en general, però com a especialitat feia molins de vent, com el que es pot veure a caseva, a can RUBÍ.

Entre d’altres curiositats de la seva vida destaca que sempre anava amb bicicleta; va construir una casa devora can RUBÍ perquè hi pogués viure un mestre i fer-hi escola, i així tenir escola a Mxinet; de fet sabem per les actes mpals que l’any 1932 era el propietari de la casa que hom utilitzava per fer escola. També sabem que va pagar la campana de l’església quan l’havien de posar i beneir

Mai no va exercir cap càrrec polític ni va estar afiliat a cap grup, però l’any 1923 fou triat per l’Ajuntament com a vocal associat per integrar la junta municipal. D’altra part tampoc no fou membre de cap entitat.
De fet, quan hi havia eleccions, que els diferents partits anaven amb el cotxe de les dretes i el cotxe de les esquerres a cercar la gent [era tipic en temps de la República], ell agafava bicicleta i hi anava pel seu compte, perquè volia estar bé amb tothom.

No consta que mai hagués sortit de Mallorca i, a part del seu ofici, hom no li coneix aficions ni interessos

Era una persona de poca estatura, però el coneixien per la seva ironia, aspecte que tenia molt marcat.

Surt a una glosa recitada per madò Pereta de sa FONT:

Si passau per Marratxí
i heu de mester cap aceró
demanau relació
per mestre Llorenç RUBÍ
abans des ferro bullir
té mèrits per saldar-lo.
Lo primer que me va dir:
“no l’he pogut enllestir
perquè no he tengut aquí
estany bo per saldar-lo”.

També surt al glosat humorístic de Mxn dient que té “les mans de fadrina”, de bé que feia la feina.

 La seva esposa, Pràxedis Rigo Roca, era germana d’un home que s’havia fet frare franciscà, Bartomeu Rigo Roca, nascut el 1898.
Un moment determinat va viatjar a França, per veure els seus fills; i quan contava a mestre Llorenç el fet de les escales mecàniques, ell no se’n podia avenir i no la creia.

Ella va ser una dona que no sabia llegir i escriure, però en canvi era molt bona fent ganxet. En conjunt era considerada molt bona persona, una gran dona; carinyosa, i que mai no xerrà malament de ningú.

Bibliografia:

PAB/BMM: “Madò Pereta de sa FONT: Memòries de Marratxí” a Pòrtula 184, VII 1997

[BMM/Teresa Sastre Canyelles, Mxp, XI ’16]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]