Antoni Serra (c)MMS

Escriptor i periodista, afincat a SC

Neix a Sóller el 29 de gener de 1936, fill de Miquel Manuel Serra Pastor, també escriptor, i de Carme Bauçà Maiol, ambdós sollerics.

Es casa amb Xisca Barceló Mercant, sotsdirectora d’Ultima Hora, amb la qual tenen dos fills: Albert i Clara. Viuen a sa Cabaneta, on treballa actualment.

Va estudiar Medicina al Clínic de Barcelona.

Comença a escriure als catorze anys, al setmanari Sóller del seu poble, sens dubte influenciat pel seu pare que escrivia i publicava a la revista La Nostra Terra.
S’ha dedicat especialment a la narrativa (especialment novel•la i relats) i a l’assaig, a més d’articles i reportatges per a diaris i revistes.
Segons la seva entrada de l’Associació d’Escriptors en llengua catalana “Antoni Serra acostuma a mostrar en les seves obres una visió del món sempre compromesa i subversiva, sobretot en els llibres de memòries i de caire assagístic, on s’encarrega des de recuperar la memòria dels anys de lluita franquista i postfranquista”
Dins la seva biografia hi ha una sèrie de moments destacables com, per exemple, quan va ser Escriptor del Mes als Països Catalans el 1995, o l’homenatge que li dedicaren quan va fer 75 anys i publicaren el llibre Antoni Serra, la ploma i el capell…

La seva relació amb Marratxí es remunta als anys seixanta del passat segle XX quan va fer amistat amb mestre Felip dels DIARIS, que vivia a Pòrtol. Amb ell i la seva néta Xisca va conèixer el terme municipal de Marratxí, però molt concretament Pòrtol, sa Cabaneta i es Figueral. També varen visitar una sèrie de possessions de Mallorca. Però es va decidir a establir-se a sa Cabaneta l’any 2003.

Políticament, fa molts d’anys que va militar al PSUC i, tot seguit, al PSAN. I va recórrer, clandestinament, no pocs països de l’Est (Hongria, l’ex Iugoslàvia, Txèquia, Romania…) Però mai no ha ocupat -ni ha volgut fer-ho- cap càrrec polític.

Entre d’altres coses, va dirigir la llibreria Tous (del 1971 al 1975) i va ésser el responsable del II Congrés de Cultura Catalana. També va ser el vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per les Illes. Va ésser fundador, juntament amb Miquel Barceló, Aina Montaner, Josep Albertí i Guillem Frontera de la col•lecció Turmeda, creada l’any 1972.

És soci de l’0bra Cultural Balear.

No és gaire partidari dels premis, ja que “sempre he defensat que una societat culta no necessita de premis”. Així i tot, almenys li han concedit el Premi de Narrativa Curta «L’Encobert» (Xàtiva, 1985), el Premi «Recull» de Relats (Blanes, 1972), i el Prix du Roman du Salon du Livre Insulaire (Ouessant, França, 2008).

Molt viatger. Ha recorregut tot Europa, pam a pam, en cotxe i durant molts d’anys. Però té “pànic” a l’avió i, per tant, voluntàriament no ha visitat mai els països d’Africa, Amèrica, etcètera… malgrat hagi rebut “ofertes temptadores” d’algunes universitats, com la de Pardue de Chicago…

Com a nota curiosa conserva una màquina d’escriure de la seva primera època de periodista (1961), una Underwood negra, enorme…

Vegeu a part>> Antoni Serra. Bibliografia

Vegeu>> Galeria biogràfica

Parlen d’ell a

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

[Mxp, XI ’16]