Margalida Bibiloni, de can FERRIOL. Records d’un temps

Les tres germanes de can Millo: Esperança, Magina i Margalida

 

 

 

 

 

.

Margalida Bibiloni Canyelles, de can FERRIOL o de can MILLO va néixer a Pòrtol l’any 1920. Vol dir que avui en té 97 i és de les persones de més edat de Marratxí.

La seva família va tenir una sèrie de botigues:
-Sa BASSA, una botiga de queviures,. Era de la seva germana, Magina Bibiloni Canyelles, i del seu marit, en Rafel Amengual Serra, PORRET.

Can MILLO,  botiga clàssica del poble; era del seus pares, Esperança Canyelles Mut i Pep Bibiloni Martorell. Aquí recorda vendre els seus productes amb les cartilles de racionament post-Moviment fins l’any 1947 o 48. Quan la varen tancar, per jubilació, traspassaren tot el gènere a ca na PEPA.

-Es Figueral, comerç de construcció i de ceràmica, propietat del seu fill, Guillem Vidal Bibiloni.

-Sa TEULERA, el solar era propietat d’Esperança Canyelles Mut i va repartir-lo en tres parts, corresponents als seus tres gendres. Actualment en Guillem Vidal en té dues parts i les filles de Miquel Vich, l’altra.

Margalida va viure a sa BASSA, a Santa Ponça i a can MILLO o can FERRIOL, on encara resideix.

Destaca que, entre els seus efectes personals, que encara conserva, trobam una màquina de cosir i fotografies.

Les germanes Margalida i Magina

Conta que quan va nèixer, va venir una al.lota que va ser com una germana, n’Antonia.

Margalida Bibiloni va anar a escola particular amb “ses Bordois”, Consuelo i Margalida, que feien classes a ca seva; però després el seu fill, Guillem, va anar a escola a ca ses Monges i amb don Pep, que era un mestre particular que vivia a la casa d’en Pere Antoni de Santa Maria, devora cas SECALL, actualment propietat d’en Tomeu, es POLLER.

Va fer la primera comunió amb les seves companyes i amigues Beneta GARDILLA, Margalida de Son MIR, Catalina de can CANYAR i Antònia de can PALOU.

Va festejar primer amb Guillem ROGET i després amb el que seria el seu marit, Josep Vidal, de Santa Maria.

Primer es varen casar totes les seves amigues i ella després. La cerimònia va ser a l’església de Pòrtol i la celebració a “es Cine”, que s’arrendava per a fer events.

Dels records del poble, indica la botiga de can ROS, can SIPERE, la carnisseria de ca na CURTA, el cafè can JAUME i el CINE.

A Pòrtol hi havia, en aquells temps, el camions d’en ROS i d’en GIL, que duien els viatgers a Palma. I en Rafel PORRET, cunyat seu, que feia el transport de mercaderies.

Parlant de transport ens conta la següent anècdota: Varen anar a València amb el seu marit a comprar un camió. Al vaixell, anaven amb una parella de guàrdies civils de Marratxí que duien un pres cap a la península, i un dels guàrdies va fer tombar na Margalida a terra, perquè s’havia marejat, encara que ella diu que no es va marejar. Al final varen tornar sense camió perquè eren de la guerra i estaven molt vells.

Les feines habituals eren per a Margalida, a casa fer matances i el corral. Després anaven a collir raïm i el venien al mercat de la plaça de l’Olivar, a Palma.

Retrat de noces de Pep Vidal i Margalida Bibiloni

Del temps de la Guerra recorda negativament que passaven molta fam, ja que el Règim donava les coses comptades a les botigues i s’havien de racionar. Havien de tenir els llums apagats des de molt prest, per l’aviació, i passaven els camions amb els soldats, amb fusells.

Però ells venien vi al soterrani de ca seva, on hi tenien un celler. Diu que passejaven molts de falangistes i que varen matar un home a Santa Maria, al mateix cementeri, justament quan anava a vendre vi. La Falange tenia la seu a un lloc al carrer Major; quan agafaven algú que no fos del règim el presentaven com a “non grato” i el duien a afusellar. Recorda quan els avions varen tirar bombes a la plaça de Sant Antoni, de Palma, i ella i altes nins anaven corrent cap a devora can CANYAR a veure com els avions les tiraven, i després partien escapats a amagar-se de la por que els hi feia; na Margalida s’amagava dins el rebost.

Hi va haver portolans que varen anar al “Frente” al 36. Recorda en Pep Vidal RUMBET, en Xisco de Son ROS i en Felip META, que feia gloses. Només en coneix un que va morir al “Frente”, era un portolà que vivia davant can JAUME, que era fill únic.

Els mitjans de transport que recorda per ordre cronològic són la bicicleta i el motoret, encara que molta gent anava a peu. Més envant hom podia comanar un Seat, però amb dos o tres anys d’antelació.

Recorda la veïnada d’enfront, que nomia Esperança CORONELLA, i el seu home, mestre Baltasar. Ella tenia molta por a la fosca i quan feien trons i llamps s’amagava davall el llit.

En Bernat Sureda, COLL d’ANTE, duia el diari “Correu de Mallorca” i només en duia tres: A cas metge Massot, a can QUELET i a can FERRIOL; en Guillem Vidal, de petit, li llegia el diari a madò Rosa de can RIBES. Madò Rosa era un personatge molt estimat, seien al carrer per veure passar els carros que venien de Sant Jordi i la gent feia xerrades.

Una anècdota que recorda és que na Tonina de can BENET va tenir un infant dins una cova, a Pollença. Parlant de coves, n’hi ha dues a la torrentera de Es Caülls, que hi amagaven blat, que recollien de les possessions de Son Sales, Es Caülls i Son Verí, i el venien d’estraperlo i duien a moldre el gra a Pòrtol, a una casa antiga darrere cas TEIXIDOR; hi anaven el vespre per no ser descoberts.

Finalment ens conta una cançó que en Bernat Sureda, “En COLL d’ANTE”, va fer per al celler de can FERRIOL:
“Amb el vi de can Ferriol,
sempre estan a ses mateixes,
el mos ven a quatre peces
i només en compra qui en vol.”

[Margalida Bibiloni / Cristina Alonso Pujadas, Mxp, IV ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 182 times, 1 visits today)

877total visits,1visits today