Miquel Duran Ramis, de sa FONT

 

 

 

 

 

.

A la infantesa no la record especialment bé.

Hi havia molta de misèria i anàvem sense espardenyes o amb espardenyes d’aquelles que se xapaven. Hi havia molta misèria.
A dotze anys ja vaig passejar una guarda d’indiots per vendre i poder comprar un pa.

La gent de 6o anys ja pareixien vells, les dones endolades, amb faldetes llargues i els homes, amb capell.
Vaig conèixer el vell PARRÓ, que sempre anava escapat. També record l’amon Pere QUELET, l’amon PINSO vell, que tenia una vaca, devora l’actual saló Maria, i venien llet.

No és com ara. Jugàvem dins ses Rotes i la meva colla pràcticament eren nines. Som de la mateixa edat de na Maria PARRONA, de na Francisca PARRONA, cunyada d’en TERRIBLE, en Tòfol de ca na SENSE. I a guardar una cabreta que teníem; m’hi feien anar.

Jugàvem a bolles, feim un rotlo enmig i amb el polí anavem a treure les que hi havia dins el rotlo, a cércol, a sa baldufa, aquestes coses…

Vaig anar amb el mestre Rafel Salvà. Amb don Albert ja no hi vaig anar. I entremig hi havia don Lluís i don Ramon, el temps de la fam. Vaig anar un poc amb sor Margalida, que era una monja que feia escola a ses Escoles Velles. Amb ella vaig aprendre a llegir i escriure i llavors vaig anar amb don Lluís. Aquest ens feia anar a cercar un velló o una pesseta de figues seques al FORN; devia menjar d’això. Va posar conillets devora can BERNADÍ, devora l’escola, i als al.lots, ens feia anar a cercar herba el temps de l’esplai.
Vaig arribar fins al grau superior i amb don Rafel, els vespres, vaig estudiar comptabilitat. Estava a ca madò MACIANA, al carrer de la Trinitat, que després hi va estar na CORO. Allà vaig anar.

Els Reis feien una il·lusió molt grossa, però te duien poca cosa, uns calcetins o això.
Fèiem carretons amb fulles de moro i amb un albó ajudàvem a fer les rodes, que també eren de fulla de moro. Hi posàvem una corda i… a córrer! No hi havia juguetes com ara.
El darrer pic, que els Reis no em varen dur res, perque ja m’ho havien dit, em varen dur un parxís, perquè plorava.

Tenc una recordança de la primera comunió. El dia que combregàvem havíem d’anar a besar mans als padrins i padrines. I mestre Antoni dels OUS, pare de ma mare, estava malalt al llit i em va donar dues pessetes. Al cap de vuit dies va morir.
La comunió la férem amb don Joan Vich, GELAT, un gran capellà.

En temps del Moviment, ens amagàvem a la cova quan tocaven les sirenes. A sa FONT ens hi amagàvem tots els veïnats. I va caure una bomba devora l’actual “es Racó” de Pòrtol, abans can Valiente, que en aquells temps era del metge Yarza ; i davant sa FONT era del metge Massot; ho he vist sembrar de faves, a ma mare amb altres dones.
Una altra bomba va caure devora ca madò Joanaina o can PERE ANTONI, i totes les figueres de moro varen quedar esclafades.
Els falangistes feien un batalló i passaven pel carrer, per amunt o per avall.
El tio Marçal BONETA va fer el servei com a assistent de Pep Carrió, que era misser i va ser tinent el temps de la guerra, i varen anar al front de Son Carrió. Durant molts d’anys, amb bicicleta, vaig dur una enasaïmada a Son Collet, el dia de Sant Josep, de part del tio Marçal.

Vaig anar a música amb don Bartomeu Rigo, que estava a cas MOIX, aferrat a can PINSO, aquell xalet, actual escoleta, i hi vaig anar un temps a aprendre bandúrria. Mestre Tomeu Coll venia a aprendre guitarra o bandúrria o clarinet, no ho sé bé. En Pep Crespí també venia.

Cantava al cor parroquial, se’n cuidava l’amon Jaume CAPARRÍ, des TANCAT. Si fèiem un gall volaven les clotellades; era en temps de don Joan GELAT. Hi havia ofici a les 9 o les 9:30 i cantàvem allà, i a vegades venia don Bartomeu a cantar. Hi havia missa primera a les 6, però no hi anàvem.

Els diumenges feien cine, a Pòrtol. Tenia 10 o 12 anys, en deu fer una setantena. Ja fa molts d’anys, d’això.

[Miquel Duran / BMM, Mxp, IV ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 35 times, 1 visits today)

411total visits,1visits today