Mans humils

Mans, mans que neixen humils

mans humils per a conrar una vida senzilla

mans que bolquen un infant

i l’omplen de besades

mans que donen el pit

i eixuguen plors

mans alegres

que fan mamballetetes toca manetes

mans que curen nafres i buranyes

clouen un trenc al cap

i lleven una busca de dins l’ull

mans que llesquen el pa

per a fer pa amb oli

mans que vetllen la nit

i els estels aixequen de matinada.

 

Mans que reguen la terra

ara agafen uns arpellots

untades de suor

treballen el camp

l’estimen

senten la terra.

 

Mans que ploren d’amagat

quan els fills se’n van

ulls que boten d’alegria quan tornen

mans anegades de llàgrimes

pel qui no tornà.

 

Mans que donen la mà

En Tomeu de S’Hort des Pi a Na Francisca

Na Francisca de Sa Penya a En Tomeu.

 

Mans que ara agafen un gaiato

ja no filen ni broden ni fan el dinar

ni cullen tomàtigues

ni trien bessó

ja només somriuen, agraïdes

miren el camp

es tanquen

s’apaguen

ulls que es cluquen

esperant l’eternitat.

 

Mans, les mans de la mare que em va estimar tant.

Per a Na Francisca, sa teta

Pòrtol, 14 de novembre de 2016

[Pere J.Amengual Bestard, Mxp, XI ’16]

(Visited 26 times, 1 visits today)