L’esperit es queda quiet
davant l’expressió en calma
del cos inert
els ulls dormits
les mans rígides
amb les puntes ara blaves dels dits
que tocaren altre temps la guitarra
i a terra d’ollers
amb mans destres
crearen músiques i harmonitzaren tradicions
tancada la boca
que esventà amb veu rebel
tonades i cançons
per comes i garrigues, comellars i turons.
I és que , Toni, quan t’hi posaves,
sonant les xeremies
per les festes el carrer desvetllaves
i a la nit, irreverent,
la Sma. Trinitat tota retgiraves
quan del cançoner feies volar
un esbart de gloses picants i divertides
que el poble gojós engrescava.
A la plaça de can Flor
escortat de l’estol d’Al Mayurqa
aixecaves una revetlla de balladors,
de la pàtria el foc colgat encenies
i els cors omplies d’esperances
com la nit d’estels
i la mar d’onades blanques.
Dels Clots de sa terra en es Puig Blanc
estenies la Crida:
llibertat, independència!
i l’albada
el pinar de can Parrisco tremolós albirava
remorejant amb el vent les cançons de la vesprada.
Quan totsol vagui errant
per camades d’eternitat
a l’ombra d’aquests pins damunt la plana
em guiaran els acords alegres d’una guitarra
en les mans d’un home tallat de lluna,
alt i prim, amb camisa de quadros,
d’ulls eixerits i barba florida
que a l’esguard del sol ponent
puntejarà amb les puntes dels dits sempre vives
les notes acollidores del Bolero de Pòrtol.
Gràcies, Toni.
Pere Calet. Nadal 2007. Pòrtol.
Vaig escriure aquests mots al llarg dels tres mesos següents al traspàs d’En Toni; en aquest temps vaig mirar de posar per escrit els sentiments que em deixà la memòria d’un bon amic. Volia que fos un poema de recordança dels anys que En Toni visqué a Pòrtol, entre nosaltres, un poema amb l’esperança i l’alegria d’En Toni que amb la seva música i el seu tarannà habità en aquest poble nostro.
Vegeu >> entrada Mxp
>> Toni Roig, obra i discografia
>> Toni Roig Galeria biogràfica
[Pere Amengual, Mxp, I ’17]
[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]