Aproximació a Jordi Crespí Vidal (Marratxí, 1880-1927) (-f)

 

 

Sobre Jordi Crespí Vidal (1880-1927), batle durant uns mesos de 1925

 

Jordi Crespí Vidal va néixer al Pla de na Tesa, a les 2 de la matinada del 18 de setembre de 1880.

Era fill d’Antoni Crespí Sans, industrial nascut a Palma i resident al Pla i de Francesca Vidal Gelabert, natural de Puigpunyent.

Els seus padrins paterns eren Antoni Crespí i Joana Aina Sans. Eren de Palma, havien estat taverners i aleshores ja eren difunts.

Els materns eren jornalers i vivien a Alaró. Ell nomia Bartomeu Vidal i era de Puigpunyent; ella, Maria Gelabert, havia nascut al mateix Alaró.

Per la partida de defunció de Jordi sabem que s’havia casat amb Catalina Bibiloni Mas, que no era de Marratxí, ja que no consta en els llibres del Registre civil d’aquest municipi. Igualment desconeixem la data i el lloc de celebració del matrimoni.

L’única filla del matrimoni, Francesca Crespí Bibiloni, va néixer l’any 1927 al Pla de na Tesa.

Jordi Crespí Vidal era regidor de Marratxí l’any 1924 i en el 8 d’abril d’aquell any és designat per votació segon tinent de batle, passant a fer part de la Comissió municipal permanet, integrada pel batle, Miquel Rosselló Bernat, i pel primer tinent, Joan Villalonga Mutti.

En aquell mateix ple el batle atorga la delegació de les funcions genèriques del càrrec en el segon districte a Jordi Crespí.

El 18 d’abril de 1924 el designen vocal de la Junta municipal del Cens electoral de Marratxí.

Al ple de 29 de setembre de 1924 Jordi Crespí exposa que seria convenient veure la manera de fer arribar l’aigua procedent de Coanegra al Pla de na Tesa pel camí de Muntanya, partint de cas Miot, en lloc de dur-la-hi per Son Alegre. El ple acorda estudiar la manera de dur a terme aquesta idea.

L’Ajuntament Ple es reuneix dia 2 de desembre de 1924 per donar possessió als regidors nombrats recentment i proveir els càrrec de batle i un tinent de batle que hi ha vacants, si s’accepta la dimissió d’aquest.

Joan Villalonga Mutti passa a ser el batle. Jordi Crespí Vidal és regidor.

A la sessió de 14 de desembre de 1924, Jordi Crespí Vidal és elegit per votació 1r tinent de batle.

En aquesta mateixa sessió Jordi Crespí, juntament amb Bartomeu Ramis, palen de la necessitat d’ocupar-se d’omplir les cisternes del Pla de na Tesa i del Pont d’Inca, d’arreglar les síquies conductores i de nomenar siquiers. Faculten Jordi Crespí per arreglar aquestes qüestions.

A la Comissió municipal permanent de 8 de febrer de 1925 el batle, Joan Villalonga, demana que li concedeixin un mes de llicència per atendre assumptes particulars i restablir la seva salut, un poc quebrantada. Li concedeixen i Jordi Crespí queda encarregat de la batlia.

Jordi Crespí presideix, com a batle accidental, la Comissió permanent de 15 i de 22 de febrer.

Acorden posar plaques als carrers del Pont d’Inca.

Al ple de 22 de febrer de 1925, presidit per Jordi Crespí, es dóna a conéixer la dimissió de Joan Villalonga com a batle i regidor, per mal estat de salut, i l’acord del Govern civil de nomenar Abdó Pastor Frau per cobrir la vacant de regidor.

Voten el càrrec de batle i resulta elegit Jordi Crespí Vidal per 6 vots i una papereta en blanc.

(25 II) Acorden aprovar els plànols d’alineació i rasants del carrer de Son Bonet i de la zona compresa entre aquest carrer, la carretera de Palma a Alcúdia i el torrent Gros, del Pont d’Inca, i els de la zona existent entre l’esmentada carretera i la possessió de Son Bonet, o camp de maniobres de les 40 Hs pertanyent al Ram de Guerra, el carrer ja existent denominat “A” i el remanent de la possessió cas Enegistes.

El fosser municipal, Joan Llaneras Mora, dimiteix d’aquest càrrec i del de conductor del cotxe fúnebre “per divergències en la manera de manar o exigències que li fan els particulars, secundats per l’Autoritat i la manca de suport d’aquesta”. El batle proposa que quedi sobre la taula.

Francesc Notas, carter, proposa el nomenament de Gregori Canyelles Carrió com carter interí que el substitueixi durant la malaltia que acredita per certificat facultatiu. Ho acorden així.

(1 IV) S’han d’activar les gestions necessàries per aconseguir la declaració d’utilitat pública del camí de sa Cabana que ha d’enllaçar amb el camí de Bunyola en el punt can Bronquet.

(12 V) Des de Palma demanen la segregació a favor del seu municipi de la zona de can Garriga. L’ajuntament de Marratxí s’hi oposa.

Jordi Crespí i Pere Antoni Garau, comissionats per cercar un solar a Pòrtol per construir-hi edificis escolars, manifesten que el veïnat de Palma Miquel Ramis Creus ha oferit un solar per 900 ptes que consideren adequat. Acorden reunir-se amb el delegat governatiu i l’inspector de primer ensenyament per veure’l.

S’ha de trobar un solar per escola entre el Pont d’Inca i el Pla de na Tesa.

Accepten la dimissió del fosser i comuniquen la vacant per proveir la plaça.

(16 V) Acorden adquirir a Miquel Ramis Creus la finca per escola a Pòrtol, situada en el lloc anomenat Son Ros o Tetuan, d’uns 3 quartons, per 900 ptes. El batle signarà l’escriptura notarial de compra.

(4 VI) Consideren que l’apertura del camí de sa Cabana seria positiu pels veïnats del Pla de Son Nebot perquè no haurien d’anar a voltar per sa Indioteria i podrien gaudir dels mitjans de comunicació del Pont d’Inca com són el tren i els tramvies elèctrics.

(5 VI) Aproven el pressupost municipal per 1925-26, fixat en 79.972 ptes.

Nomenen fosser interí Tomàs Roig Crespí.

Jordi Crespí fa part d’una comissió per gestionar l’expropiació d’una faixa de terra compresa entre la possessió Son Bonet i els establidors de la de cas Enegistes i que es va obligar a deixar a aquests per l’apertura d’un carrer.

El proper ple, el 6 de juliol de 1925, ja fou presidit per Abdó Pastor Jaume –fins el moment 1r tinent de batle- com batle accidental. Donen lectura a l’escrit del govern civil que nomena regidor Onofre Riera Gomila, degut a la vacant produïda per la dimissió de Jordi Crespí com a batle i regidor, “atenent les raons que exposava en la seva sol·licitud”.

Es elegit nou batle Bartomeu Ramis Vidal.

Ni a les actes del Ple ni a les de la Comissió Permanent no surten els motius que dugueren Jordi Crespí a presentar la dimissió. Hom pot pensar que, igual que el batle anterior, devien ser qüestions de salut, ja que dos anys després moria degut, segons dictament facultatiu, a una tuberculosi pulmonar.

Jordi Crespí morí al Pla de na Tesa dia 11 de setembre de 1927, quan comptava 46 anys.

 

Fonts:

Actes del Ple municipal. Ajuntament de Marratxí.

Llibres de registre de naixements i defuncions del Registre Civil. Jutjat de Pau de Marratxí.

[BMM, Mxp, V ’10] [Darrera revisió, I ’19]

(Visited 8 times, 1 visits today)