Aproximació als carrers de Marratxí [-f]

Carrers, carrerons i camins
Abans de parlar de carrers, a Marratxi sentim parlar de camins i carrerons. La primera vegada que ho llegim, és a les actes municipals del segle XIX, quan l’any 1821 fan referència al carreró de la Verònica. El 1832 parlen del carreró de Son Verí, “que condueix des d’aquesta vila al camí reial d’Inca”. Es una època que sovint parlen de camins i camins de carro.

Ja al 1858, el director de camins veïnals de la “provincia” passa llista de les obres que s’han de fer aquell any en aquest municipi – en les quals s’hi han de gastar 1550 reials i un torn de servei-, i parla dels camins que ja coneixem bé avui en dia:
El de sa Cabaneta a Palma
El de Marratxí a Sant Marçal
El de Marratxí fins a la carretera d’Inca

Passat mitjan segle, veim que el carreró ha esdevingut camí, així el 1861 llegim que Pere de Verí sol·licita que un nou camí que ha obert des de Son Verí fins a la carretera de Palma a Alcúdia sigui declarat veïnal, i de la seva propietat el troç de camí anomenat ‘el carreró de Son Verí’. L’Ajuntament hi accedeix “pels molts avantatges que suposa als veïnats”.

Els altres camins, però, també hi són. L’any 1870 el batle, Miquel Nadal Serra, informa que “el camí del barri del Pla de na Tesa que parteix de la carretera general de Palma a Alcúdia, en el punt anomenat Pont d’Inca, dirigint-se per Can Frontera i va a enllaçar amb el camí veïnal de Muntanya davant del nou oratori de Sant Llàtzer, ha pres molta d’importància i segurament és un dels de més trànsit”, raó per la qual sotmetia a deliberació de l’Ajuntament la conveniència de declarar-lo camí veïnal. Acorden declarar-lo veïnal, amb la denominació de camí veïnal del Pla de na Tesa.

Parlant d’aquest camí, veim que l’any 1871, quan Miquel Nadal era el batle, va informar de la necessitat de construir un pontet a la voravia “del camí de Sant Llàtzer, a l’embocadura de la carretera general de Palma a Alcúdia”. Nadal Salom és el batle segon, i s’ha d’encarregar de l’esmentada obra i d’abonar-la.

L’any 1887 Pere Canyelles Serra desitja construir una casa a una de les travessies dels carrers principals de la població, i com que “a la casa consistorial no s’hi troba cap plànol que indiqui la forma que ha de guardar l’aliniació ni tampoc l’amplada que han de tenir els carrers”, acorden que a partir d’ara no es pugui fer cap obra sense que abans hi intervengui la Junta d’obres, i els carrers hauran de tenir precisament trenta pams d’amplària.
També acorden que el camí denominat de la Comuna, que arranca des de sa Cabaneta i condueix a la carretera de Sineu, sigui reconegut des d’aquesta data com a camí veïnal, aixi com també l’altre camí conegut com “costa den Mas”.

L’any 1891 es procedeix a la demarcació de fites dels diferents nuclis que formen el terme. També es dóna nova numeració a les cases.

L’any 1892 Joan Salom presenta una instància per fer un porxo a la casa que té al Pont d’Inca. Com que confronta amb la “carretera de l’Estat”, la instància passa a informe de l’enginyer cap d’obres públiques

Finalment el 1903, per acabar aquest repàs sobre camins i carreteres, declaren camí veïnal el que condueix de can Gramanera a can Lluc, o sigui, continuació del camí veïnal anomenat de Muro fins a la carretera d’Inca. Igualment acorden declarar veïnal el camí que du “de la carretera dita de la Comuna fins a aquesta casa consistorial (camí d’Olesa)”, com també l’altre camí que du de la carretera de la Comuna fins el camí d’Olesa atravessant per les cases de na Ponceta, can Lluent i el carrer de madó Rosa, que confronta amb el camí d’Olesa.

 

El primer carrer esmentat
Des del 1881 parlen de la nova urbanització de Cas Enegistes -el futur nucli del  Pont d’Inca, el topònim existia ja feia estona-. Tot i que és de suposar que tenia noms de carrers, no és fins al 1893 que trobam el primer nom d’un dels seus carrers, que també és el primer nom de carrer que trobam a Marratxí. Les actes del Ple diuen textualment “Uns veïnats del carrer de la Legislación del PI demanen que es facin certes obres per donar sortida a l’aigua que envaeix les cases els dies de pluja. La comissió d’obres se’n cuidarà”.

Però no és fins al 1908 que acorden posar el nom en els carrers, en aquest cas del nucli de sa Cabaneta, de la forma següent:
1- carrer d’Olesa
2- c/ de Nadal
3- c/ del rector Llompart
4- c/ de Serra
5- “plaça de l’església de D.Pere de Verí” (sic)

Al 1910 veim que acorden que Antoni Zanoguera Mesquida, propietari dels sestadors que hi ha al Pont d’Inca, al carrer de Para Todos, no hi posi cap casta de bestiar fins a nova ordre.

I al 1913 ens informen que Francesc Rigo Palou presenta una instància sol·licitant que li donin la tirada per construir una paret a una propietat que confronta amb els carrers d’Olesa i Trinitat. Fixau-vos que és la primera vegada que s’esmenten dos noms de carrers de Pòrtol, sense haver trobat en cap moment que oficialment els hagin donat nom.

L’any 1915 amplien els carrers del Pont d’Inca. Trobam que Lluís Forteza Forteza, propietari de cals Enegistes, sol·licita establir-ne una part. L’Ajuntament li concedeix la perllongació dels carrers de ‘La Libertad’ ‘Unión’ ‘Para todos’ i ‘Razón’.

L’any 1918 la comissió d’Obres dóna la tirada a Pere Ramis Garau per construir una paret amitgera amb el carrer del Molí, a sa Cabaneta. Un altre exemple de nom de carrer usat sense haver-lo batejat de forma oficial.

El 1919 acorden cumplir l’ordre del ministeri d’Instrucció pública que mana fer arreglar, en un termini màxim de dos mesos, la retolació de carrers, places i etc, la numeració d’edificis i albergs que ja la tenguin posada, posant-la de nou les que no en tenguin o la tenguin incompleta o espanyada.

El 3 de juny de 1922 acorden retolar tots els carrers del nucli del Pont d’Inca i donar a dos d’ells el nom de Gaspar Jaume Julià, “home que fou de molt prestigi a l’esmentat barri”, i d’Andreu Adrover per ser el fundador de l’església de l’esmentat lloc. Cal dir que aquests noms de carrer no han arribat a reeixir mai. Ni avui en dia, ni en cap moment, no els trobareu enlloc de Marratxí.

Les plaques amb el nom dels carrers
No és fins a 1925 que l’Ajuntament decideix col·locar plaques que indiquin el nom dels carrers i poder facilitar així la seva  localització. Així, a les actes de la comissió Permanent de febrer de 1925, trobam els noms corresponents al Pont d’Inca; l’abril del mateix any trobam les del Pla de na Tesa, i el gener de l’any següent trobam les de sa Cabaneta. Als Plens de 1931 hi ha les de Pòrtol, on encara faltaven alguns carrers que s’obririen posteriorment.
Si agafam aquesta data com la primera de fixació del nom dels carrers, veurem que al llarg del temps es donen tres moments en què alguns d’aquests noms sofreixen una sèrie important de canvis, sempre segons d’on bufa el vent polític del moment:

  • 1.- Fixació inicial (1925-31)
  • 2.- República (1931)
  • 3.- Guerra incivil (1936)
  • 4.- Epoca Democràtica

[continuarà…]

 

[BMM, Mxp, VI ’15] [actualitzat, IX ’15]

(Visited 62 times, 1 visits today)