Dama blanca

Dama era enamorada
del més polit jovençà,
dama de pena sobtada,
el jove l’abandonà.

Dama de pena mustia,
altra en el món no hi ha,
anys i anys amb ell somnia
dins el clos d’un alzinar.

Mitjanit ja és trencada,
lluna plena en el cel clar,
surt la dama enamorada,
dama blanca del pinar.

Del pinar de Son Caulelles,
vora el poble portolà,
canta les cançons més belles
que l’estimat li ensenyà.

Lletra: Rafel Crespí

Música: Toni Roig

[Mxp, I ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 49 times, 1 visits today)

594total visits,1visits today