Antònia Canyelles Dumas, de ca s’ARRACONER, PO

 Avui en té 65, això vol dir que ja fa uns anys que passà la joventut. Però se’n recorda com si fos ahir i, si no fos per les ferides de la vida, diria que no ha passat el temps. En conjunt es troba beníssim i encantada amb els tres fills i els tres néts que té.

“Vaig tenir una bona joventut, pentura dolça, dolça, no; però bé. La infantesa també va ésser dolça. Ara estic molt bé, pero no és igual, es més problemàtic i tens preocupacions, però no estic malament; me salva que som molt independent, faig el que em passa pel cap i ningú em fa el contrari”.

Antònia troba que ha canviat en tot, però assegura que la seva mentalitat encara és la de quan era jove; no se troba de l’edat que té, maldament la tengui. Considera que de tot el que fa ara no hi ha res que ho trobi mal fet. Malgrat tot diu que té mal pels genolls; si no fos per això no diria que té l’edat que té.

Dolça-Joventut-3 copiaUn temps li interessava fer molt. “Si l’home no m’hagués duit per la brida -comenta- m’hagués fet mig món meu, sense tenir cap dobler. Jo era molt ambiciosa. Som molt “hechada p’alante”; el meu home m’havia de frenar”.

Ara, viuda fa uns anys, es troba estabilitzada i el que vol fer és viure; li interessen els seus néts, fer algun viatget si pot. I conclou que no aspira a massa més.

Té les mateixes aficions i els mateixos interessos que tenia. Assegura que li agrada molt tot, com és el cas d’anar a pintar o la Confraria. Confessa que és molt aficadissa en tot; li agrada molt aficar-se en totes les mogudes. Amb les companyes de Binissalem, comenta que anaren a fer un cap de setmana a Formentera, i va passar “un guster”; coses així són les que li agraden; aquestes són les seves aficions.

Troba que la societat ha fet un canvi enorme; però ella no se troba diferent. Diu, literalment, que abans menys i ara més. “Que he de dir? -comenta-; igual que amb l’euro, vàrem canviar i ja està. Igual que amb l’hora, la canvien i ja està; no me trastorna res de tot això”.

Dolça Joventut 2

 

 

Té clar que dels fills ho espera tot, però de les persones se n’ha duit moltes esculades. Perquè, diu, que dóna “tot el que tenc, i a vegades me’n duc alguna esculadeta. Més me’n meresc”.

Quant a les coses que la satisfan, assegura “Ara m’hi deixa tot, si em deixen els ninets -els néts- ja estic satisfeta. Tot em deixa satisfeta. Abans tenia més preocupacions, feia mes feina i estava més malsofrida. Ara som més bona de dur”.

En relació a les idees polítiques diu que ella no ha canviat molt mai. “No som de dretes -assegura-, jo som d’esquerres i sempre he duit totes les mateixes idees. Ara ho he de compartir perquè n’hi ha de cada banda, en tenc de dretes i en tenc d’esquerres”.

Quant als personatges admirats, considera que a vegades admires algú i et falla i no et queda més remei que canviar. Passa que a vegades aquestes persones tornen i les tornes acceptar.

En Música, té els mateixos gusts de sempre, especialment la música dels anys 60. També li agrada la música clàssica, sobretot si és interpretada per Richard Clayderman, un dels seus ídols.

Dolça-Joventut-4 copiaDe cuina sempre li ha agradat tot; té els mateixos gusts. Igual que de literatura: de sempre li agraden molt les novel·les, i segueix igual.

No pensa que en faci col·lecció, aquesta no és la idea, però la veritat és que si li demanau quantes ulleres o sabates té vos ne dureu una sorpresa. Reconeix que alguns d’aquests complements no els durà mai, però ambdues coses li agraden molt. Quant a roba s’adapta al que hi ha. Li agrada anar mudada quan toca i amb un xandall al camp. Tot li agrada i es troba bé de les dues maneres.

Li hagués agradat fer una bona xerrada amb Xesc Forteza, un altre dels seus ídols. I li hagués demanat de quina manera es va poder casar essent aixi com era, divertit, i també si hom podia xerrar seriosament amb ell.

Té clar que, de fadrina, no podia fer el que volia, perquè “no tenia un duro”. En canvi ara pot fer el que vol i disposa de si mateixa. És molt diferent, la cosa.

Amb les amistats de joventut no ha canviat res. Se segueixen veient, a no ser que no hi siguin. Pel demés, igual.

Li agrada agrada molt participar en les mogudes del poble. A les festes no hi ha pres part com a organitzadora; però sí a la Confraria i als Reis i li agrada molt.

Antònia Canyelles, actualment

Un lloc amb molt d’atractiu per a ella és Lluc; li agrada molt anar-hi. Troba que té un encant especial.

Quan li deman pel seu caracter, assegura “Jo quan me destremp som molt rabiosa, però tenc un bon cor. Crec que tenc empatia. A vegades em fan l’abús perquè jo tot ho donaria”. Dels millors moments de la seva vida, que repetiria, tria “quan me vaig casar i vaig tenir aquests al·lots meus, això va ser lo més feliç de la meva vida”

Per acabar, Antònia voldria veure en aquesta secció a la seva cosina Catalina Gomila, de can CURT, perquè considera que té una vida bastant interessant i podria contestar molt bé totes les qüestions plantejades. També li agradaria llegir el que té que dir na Francesca de can JAUME, la dona de Martí de can VENT, ja que la troba un sol de dona i podria dir coses ben interessants.

Idò bé, mirarem de fer alguna cosa…

Vegeu>> Antònia Canyelles, records d’infantesa

[BMM, Mxp, II ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 35 times, 1 visits today)

504total visits,2visits today