Ariadna Vila Salbanyà, de l’adolescència a la joventut d’una traductora i cantant

ariadna-vila

Aquella nina de 16 anys, del Pont d’Inca, que va entrevistar Margalida Barrera a les planes de Pòrtula de maig de 2005, ha esdevingut una dona de 28 anys, llicenciada en traducció i interpretació d’anglès i àrab per la UAB i traductora jurada d’anglès-català. Resideix a Barcelona, on ha trobat unes possibilitats laborals que aquí no ha arribat a cercar. Treballa a una empresa de traduccions jurades, ja que també va fer un postgrau de traducció jurídica d’anglès. No està casada ni té parella ni fills. Treballa de traductora i canta amb ARSinNOVA Cor de cambra, i alhora canta de solista, mezzosoprano. També estudia cant.

Davant la qüestió de si considera que va tenir una dolça adolescència daurada ja mostra tota la seva capacitat d’anàlisi:

“He tengut la sort de poder estudiar i tenir una familia que em recolza i bons amics; tots els ingredients del que jo consider felicitat. La infantesa també, per la mateixa regla de tres, no vaig tenir cap complicació, se m’han posat les coses molt fàcils, els meus pares han cuidat molt de mi…

Als 17 anys em vaig independitzar, vaig anar a estudiar a Barcelona i després un any a Birmingham d’Erasmus i posteriorment al Líban durant sis mesos. Vaig tornar a Barcelona i vaig acabar la carrera. Després, un any fent els postgraus. Em concediren una beca per anar al Centre Balears Europa de Brussel·les, on vaig estar un any i dos mesos com a becària.

Després vaig fer feina a un restaurant de gent balear a Barcelona i finalment vaig entrar a l’empresa de traducció jurada, ja fa gairebé tres anys”.

Aquest seria el resum d’aquests deu o dotze darrers anys seus, durant els quals ha viscut a quatre països, molt diferents entre ells. A cada un d’ells ha après i ha vist diferents maneres de viure, ha trobat gent diversa i ha experimentat noves formes de comunicar-se. Tot això, sens dubte, li ha ajudat a espavilar-se, a fer les coses ella soleta, a saber solventar els problemes que li han sorgit dia a dia, i a viure autònomament i independent.

“Certament -conclou a mode de resum analític- una adolescència dolça. He tengut accés a educació, he tengut -i tenc- una casa a on viure, he pogut triar allò que m’interessava… L’educació és un privilegi, quan no ho hauria de ser. El Líban, les vivències d’allà, em va fer veure aquestes coses. El contrast entre poder tenir i no tenir és molt fort. I veus les diferències, les desigualtats. Ara sóc més conscient del què passa, em preocup més de les relacions socials i això arriba a crear sentiments d’impotència. En aquests 10 anys he madurat molt, tenia uns ideals i llegia molt, ara no tant, visc més i he experimentat més coses en carn pròpia”.

En el seu cas, no hi hagut canvis en els projectes, només en l’especialitzacio. En relació a les aspiracions que tenia, ha anat fent allò volia fer. Tot i que quan tenia setze anys estudiava italià i volia traduir òperes escrites en aquesta llengua. Llavors, s’ha dedicat més a l’anglès i a l’àrab, “les coses han vengut així”, afirma.

Quant a temàtica d’aficions, en aquella època llegia bastant, s’interessava per la literatura i per qualsevol branca de les humanitats; ara llegeix poc perquè té poc temps per a fer-ho, i això fa que es senti un tant culpable. Li agradava -i li agrada- la política, però abans era una visió massa idealitzada, utòpica; ara toca més de peus a terra. S’interessa encara més per la Música, tot i que sempre li havia atret. Els hobbies que té ara estan relacionats amb aquesta Art i amb la cultura. Quan era a Brussel·les li varen demanar: -Què voldries fer? Com t’agradaria el futur? -Traduir el matí i cantar l’horabaixa, va contestar. I hom pot dir que és el que està fent, tot i que li agradaria arribar al 50% de cada cosa i encara no li resulta possible. Sortia i surt amb els amics, tot i que ara inverteix molt de temps en la Música. Els seus dos grans grups d’amics són els de traducció i món arab, i els del Cor, relacionats amb la Música. Així i tot, continua veient els amics de sempre, més poc del que voldria perquè ha canviat la distància. Amb Carme Ramis, la seva gran amiga, tot i que també està a Barcelona, es veuen poc, però quan ho fan és com si no hagués passat el temps. Pel demés, ara fa més esport que abans i es cuida molt més a tall personal.

També li interessa viatjar per aprofitar el poc temps lliure que té, i aixi sortir de la rutina. Tot i que no destaqui cap lloc especial, sí ho fa amb una situació: li agraden molt les postes de sol, siguin allà a on siguin. Troba que és un regal diari de la Natura, que no sempre és valorat.

La seva escala actual de valors passa per la família, la salut i la feina (abans era amistat, amor, família, estudis, feina, èxit i doblers). La família, està clar, ocupa un lloc especialment important dins la seva existència. Reconeix el seu valor i l’aprecia en la mesura que sent la seva importància. I també valora molt més els processos, abans no valorava tant el temps.

A les persones les demana respecte, honestedat, empatia, solidaritat… Troba que són valors que s’haurien de tenir

A nivell polític és molt més conscient, abans tenia una visió molt utòpica i idealitzada, volia fer canvis però no veia el difícil que resulta fer-los. Abans potser criticava molt la classe política, la seva manera de fer les coses; ara creu que n’han de canviar ariadna-vila-2moltes, pero es pot posar més dins la pell dels governants i veure el complicat que pot ser gestionar una població o una societat. “És molt complicat, arreglar el món -diu- encara que sigui necessari”. Gran part d’aquesta visió, comenta, la va adquirir a Brussel·les i al Líban. Igualment que els personatges admirats: Abans eren polítics, llegia molt sobre Che Guevara, per exemple; ara creu en els valors de la gent de a peu, del dia a dia, d’aquella gent que intenta sortir com pot de tot, de qualsevol persona que lluita per viure millor. Ara mateix valora molt, per exemple, els seus pares, cosa que abans no tenia tant en compte. Un detall que ho corrobora té relació amb l’hipotètic personatge entrevistat. Abans devia ser algun polític, ara tendria més curiositat per conèixer la història de la seva família. Li agradaria poder tornar xerrar amb el seu padrí, que ja no hi es, i que li explicàs històries familiars.

En gustos musicals no ha fet cap canvi radical. Sempre li ha interessat la música clàssica. Als 16 anys escoltava molta música lleugera italiana, per allò que estudiava italià, i grups de rock català; ara també, però està molt més centrada en el clàssic; així mateix escolta cantautors francesos i ha arribat a sentir molta música arab, comercial o no. De clàssica, abans escoltava molta òpera i ara més lied i música religiosa.

Una cosa novedosa és que ha descobert que li agrada molt la cuina. Ha après a cuinar i ha passat de la dieta d’estudiant, pasta bàsicament, a no menjar-ne quasi gens i dedicar-se més a la verdura i la fruita. Ara inverteix molt de temps a fer un plat per a ella i gaudeix molt de menjar-lo. Li agrada cuinar i li agrada crear. Si va a un restaurant és per provar coses noves i menjar coses que normalment no menja.

Abans llegia molta literatura universal, sobretot molta novel·la, especialment descriptiva; era l’època de conèixer els grans autors de la literatura universal. I ara llegeix més per aprendre, no per distreure’s. Llegeix molt d’assaig, per aprendre coses i -assegura- ésser menys ignorant.

A l’època de la seva sortida a Pòrtula, col·leccionava “xapes”, ara no, tot i que encara les conserva. Ara, si ha de col·leccionar, col·lecciona postals: a cada persona que se’n va de viatge li diu que n’hi envii una, i en té de molts llocs diferents. També hi hagué una època que demanava a la gent el títol d’una cançó que la posàs de bon humor. I va fer una llista, que encara conserva, on n’hi deu haver una cinquantena.

En qüestió de vestimenta, abans duia sempre texans, i ara només en té uns. Pel demés, actualment és molt dels vestits. Abans, texans i una camiseta; ara vestit i botes.

Ariadna es defineix com a una al·lota jove que si es compara amb fa 12 anys veu una maduresa. Creu que ara és menys ignorant i també més realista. Es considera una persona més madura i que creu que sap el que vol. Malgrat no ho sembli, continua essent indecisa, i això -pel que diu- va molt amb el caràcter del traductor, que arriba a donar moltes voltes a la frase. Continua, això sí, essent perfeccionista; pensa que si les coses es fan, s’han de fer bé.

Si pogués repetir alguna experiència, seria la vivència de l’època universitària, tot. Troba que és una època molt enriquidora. “T’arribes a fer allò que vols i allò que no”, diu, i assegura que si tornàs a fer la carrera de traduccio ho faria de manera diferent… Sap més coses i, òbviament, l’experiència és un grau.

Quasi a mode de conclusió reflexiona que han passat moltes coses, i sembla que era ahir; “el temps passa molt aviat”, sentencia.

Si pogués, li agradaria veure en aquesta secció a qualsevol marratxiner que conegui i també a gent que havia intervingut en aquella secció de Pòrtula, també a gent de l’Institut i saber com els hi ha anat; gent amb la qual compartia l’institut en aquell moment i no s’han tornat a veure.

Mirarem que sigui possible…!

[BMM, Mxp, XII ’16][Darrera revisió, I ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 43 times, 1 visits today)

624total visits,1visits today