Guillem Bosch i Roca, fotògraf

 

zz-boschguillem-copia zz-bosch-avui-imagen-013-copia

Guillem Bosch és del 74, vol dir que ara té 42 anys. Quan va sortir a Pòrtula, de la mà d’Elena Femenia i de Bisqui, anava cap als 24. Era el febrer del 98, fa 18 anys, i encara va trobar, per uns mesos, la portada de la revista en blanc i negre. Tot canvia.

Va fer BUP, COU i diversos cursos de fotografia i de vídeo. I ara, encara estudiós, està fent un grau de multimèdia a la UOC.

Com a feina, és fotògraf i ja fa 20 anys que està al ‘Diario de Mallorca’. Cal esmentar que va ser Tercer premi del 2on certamen de fotoperiodisme de la CAIB, el 2010.

Tot i que va néixer a Pòrtol, on passà la seva joventut, i es sent totalment portolà, avui viu al Molinar, juntament amb la seva parella, Tona. No tenen fills.

Guillem troba que sí, que va tenir una dolça joventut daurada. Durant la seva joventut a Pòrtol varen començar una sèrie de coses que encara duren, com és el cas de l’Agrupament Escolta, la Comissió de Festes i la recuperació dels Reis en el sentit d’anar a repartir joguines i regals per les cases.

La infantesa, igualment, la recorda molt bé, sense cap record agre. I qualifica el seu moment actual com a molt bo: Té feina i hi passa gust. Té parella, aspecte que valora com a molt important i li agrada l’epoca que ens toca viure i els canvis que s’estant produint.

guillem-bosch-2Des de la seva joventut ha fet canvis importants, com poden ser els gustos literaris i musicals. Ha après a callar, a no voler opinar de tot, i a deixar que, de segons què, en parlin els entesos en la matèria. Ara bé, “la calma no l’he canviada -diu-; seguesc essent tranquil, me costa molt posar-me nerviós, a no ser que siguin els partits del Barça”. I és que en Guillem és “culer” a rebentar.

Fa 18 anys, Guillem devia aspirar a fer fotos especials, per al diari “El País” o per la “National Geographic”. Ara aspira a passar gust amb el que té, i amb calma. A viure tranquil i gaudir d’estar amb la parella i, entre d’altres coses, li agrada tenir gent a sopar i a fer-los-ho ell mateix. Perquè, malgrat li seguesqui agradant menjar, ara passa molt de gust de fer-lo. Li agraden molt els canelons i la paella, però confessa que quasi li agrada més fer aquests plats. No és massa donat als cuiners estrella. És més ‘fan’ de la cuina senzilla. Recorda un arròs sec a la Pobleta de Bellveí  –can Felip, es deia el lloc- “sense cap pretensió, però boníssim”. I passa gust de la cuina de tota la vida. Veu fantàstic que amb els ingredients que hom tengui a mà, siguis capaç de fer un plat i passis gust de menjar-lo.

Diu que als vint anys no tenia massa projectes, tot i que ara tampoc no n’hi ha cap d’especial. Vol aprendre a fer vídeo, això sí, i també aprendre a entendre un poquet com es mou la societat de la informació, i gestionar-ho d’alguna manera,  perquè troba que és molt difícil -de cada vegada més- gestionar tot el que ens arriba; i molt sovint són dois als quals donam massa validesa. Troba que la gent s’atura al titular i voldria entendre perquè aquesta gent no segueix llegint i al cap d’un poc veuria que aquell article es desmunta de cap a peus. Troba que l’excés d’informació comença a ser perjudicial, en general.

Diu que als 23 anys tenia alguna il•lusió, com viure en parella o tenir al•lota, i ara això està complert. Ara li fa il•lusió anar de viatge, amb na Tona concretament. I no és que sigui de grans viatges, ni de fer la volta al món. Li faria il•lusio, aixó sí, fer el GR -Gran Recorregut- de Còrsega, que és fer la travessa d’aquella illa de nord a sud.

Encara va per la muntanya, això no ha canviat gens. La Música li segueix agradant, però n’ha canviat el tipus. Ara escolta molt més clàssica. Sempre té posat “Catalunya Música“. No aguanta les ràdios que munten programació amb gent que crida. Considera que les “ràdio-fórmula” són bucles que es repeteixen i escoltes les mateixes coses un parell de vegades cada dia.

guillem-bosch-3Ara, en canvi, escolta més jazz -dels 50 i 60-, música de Nova Orleans. Però, en general, clàssica. Sobretot del XVIII. Poc del XIX: un poc de Wagner, Schubert, Schumann. Es considera un gran ‘fan’ de Mahler, i també de Shostakovic. Assegura que gràcies a Tomeu Moll s’està aficant dins la mca del segle XX, allò que se’n diu música contemporània. Mentre, manté l’afició pels comics, li agrada llegir-los; tot i que ha canviat la temàtica: en lloc de llegir Batman, ara es decanta per altres coses, com la biografia de Glenn Gould en còmic. I des de fa 2 anys ajuda al “Còmic nostrum“, el festival que es fa a Palma.

Actualment valora molt la sinceritat i el fet d’ésser conseqüent. Aixímateix valora molt la integritat. De sempre ha valorat molt l’amistat. A partir d’aqúí troba que aquest camp ja està quasi tot complet.

Considera que al seu entorn hi ha hagut pocs canvis, la gent que l’envolta quasibé no ha canviat. Però ara, en canvi, “ens relacionam amb gent que desconeixem, per mor de les xarxes socials. La manera d’interactuar ha canviat molt. Jo encara valor molt poder anar a fer un cafè i aturar-me a veure qualcú, el tracte més personal i directe”, assegura.

Abans demanava a la gent que fos divertida i ara els demana que siguin persones sinceres i integres. En això troba que ha tornat un poc elitista. Demana que la gent tengui un mínim de cultura, un mínim de saber xerrar i de saber estar, un minim d’educacio, en una paraula.

En relació a la satisfacció personal, abans li agradava anar de marxa i anar de verbenes; ara, en canvi, passa molt de gust d’estar tranquil. Diu que actualment “quedes amb gent, perquè m’agrada estar amb ells; un temps hagués passat el temps dormint, ara fas vida social i passes l’horabaixa amb gent”. Reconeix que ara, ben veritat, no sabria on hauria d’anar de marxa.

A nivell polític s’han produït pocs canvis. Era i és nacionalista, no ha canviat gens. Se considerava i se considera d’esquerres. Era ecologista i encara ho és. Pot haver canviat matisos, sobre com aconseguir unes coses concretes. En les idees polítiques, per no dir que gens, és en el que menys ha canviat.

Pel que fa a personatges, de cada vegada admira menys gent. Un temps li interessava el ‘Boss‘, Springsteen, fins que, comenta, “un dia te n’adones que allò que veus ja ho havies vist. Esdevé una roda per fer doblers, deixa de fer musica nova i recupera allò que havia fet uns anys, ho recicla i ho torna treure. Te cau un poc”.

Però diu que això no es nou… En aquest moment està llegint un assaig -una de les moltes coses que llegeix d’assaigs i biografies; ara s’interessa poc per les coses de ficció, que segueix a través dels còmics- que es diu “La música en el castell del cel” de John Eliot Gardiner, que és la vida de Bach. I veu que Bach, malgrat tot, també feia les coses pel seu valor econòmic. “La veritat -diu- és que no tenc cap personatge pel qual tengui una admiració”.

Amb tot, ara li agradaria entrevistar Alan Moore, guionista de còmic anglès. I si no, a Stan Lee, el creador de Spiderman, que té uns noranta anys. Un va crear “l’unives Marvel” i l’altre el va ressuscitar. Voldria saber com ho fan per crear uns pesonatges que són del tot inversemblants i fer-los parèixer reals, com a persones normals.

En qüestions de roba ha canviat. Potser que hagi deixat de dur tantes esportives i camisetes i vagi més vestit de “persona”; en general, es considera un poc més seriós.

Amb els amics de la seva joventut se segueixen veient, però menys. Ja només en queda un vivint a Pòrtol i tothom fa la seva vida; els altres s’han escampat per aquí i per allà. Ara només participa a les festes com a espectador, quan abans hi estava totalment integrat.

Parlant de Pòrtol, veu poc Marratxipèdia, però la troba interessant, sobretot per cercar aquelles persones que has conegut o amb les quals t’has relacionat, i veure què conten d’ells.

Pel que fa a llocs, troba molt especial el puig de Monastero, als Pirineus; hi va ésser aquest estiu i el va deixar impactat. Troba que poder pujar a un cim de 3.000 m. i veure la immensitat d’un mar de pedra, que no s’acaba mai, és impressionant. Els Pirineus, en general, li agraden molt de’ença que els ha descobert. Un altre lloc que troba molt especial és el terrat de la Llotja de Palma, per tot el que veus des d’alla, com a conjunt arquitectònic.

Guillem es defineix com una persona normal, amb les virtuts de saber xerrar quan toca i d’ésser fidel a la família i als amics. Com a defecte apunta que és despìstat, i pensa que ja no ho arreglarà per ara.

Com a experiència fresca i que li ha agradat, malgrat no fos amb la parella -aspecte que suposa la única cosa negativa- esmenta el viatge de “carros de foc”, en convivència durant una setmana amb gent que no es coneixia de res.

Avui, més que una frase, té sempre present una sentencia de John Wayne: “Tenim dos ulls, dues orelles i una sola boca; aixo vol dir que hem de mirar dues vegades i escoltar també dues vegades abans de dir una sola paraula”. Aixímateix té present un refrany que diu “Qui té bo, vola i qui no, rodola”. El té molt present dins l’ambient dels periodistes, on troba que és molt aplicable.

Finalment, li agradaria llegir els canvis d’algú dels que varen obrir l’Agrupament Escolta. Diu que seria fàcil anomenar algú de Pòrtol, per això vol sortir del poble i esmenta Dani Mas.

Mirarem de complaure’l!

(Publicat a Diari de Marratxí, I ’17)

Vegeu entrada>>> Guillem Bosch Roca, de can DELAIGO

[BMM, Mxp, I 17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

 

(Visited 68 times, 1 visits today)

680total visits,1visits today