Guillem Canyelles Rigo, TIXEDOR*, amb Pòrtol per bandera

Quan va sortir a la secció de Pòrtula, de la mà de Bisqui, tenia 17 anys; ara en té més del doble, 36. Quasi res.

I encara que llavors estudiava pastisseria, amb el temps ha esdevingut tècnic sanitari i fa feina al conegut ‘061’.
Va néixer a Pòrtol i en fa bandera. Sempre hi ha viscut. Primer al carrer de can Monjo Fondo i després a can Forner. No té parella ni fills.

Guillem considera que va tenir una dolça joventut daurada… “Molt bona, a Pòrtol molt bé; podem dir que la meva quinta vàrem ser els darrers que vàrem fer la festa dels quintos.
I la infantesa també, espectacular, boníssima. Fa trenta anys Pòrtol era realment una altra cosa i era fantàstic.
Jo consider que a Pòrtol ens podem considerar poble. Encara que ja sigui un poc dormitori, els de Pòrtol hem seguit conservant el caràcter de poble, i esperem no canviar-ho mai, a això.”

Aiximateix troba que, de llavors ençà, hi ha hagut molts de canvis, en part per a bé… “Al poble, quan era jove no hi havia res i ara hi ha coses; i en part malament, per la macro-construccio que hi ha hagut, que s’ha espanyat molt. Jo tenc el mateix mal cap d’abans, però madures en tot, sobretot responsabilitats. Amb desset, no en tenia cap i ara he d’anar a fer feina cada dia.”

Assegura que, més o menys, té les mateixes aspiracions. “Viure feliç i tranquil -diu-. Poder viure a Pòrtol, que per a mi és una gran cosa. Si això segueix aixi, ja estaria content.”

La seva escala de valors era “amistat, família i salut”. Ara seria “salut, familia i tranquil·litat”. Troba que hom no ha de menester res mes. I, parlant de temes d’interès comenta “El que em preocupa més ara és el poble, que ha amillorat, però s’ha estancat molt. Per a joves com jo no tenim res. Hi ha un casal per a joves i un altre per a tercera edat. Però de devuit a cinquanta no hi ha res”.

Guillem Canyelles Rigo 2En qüestió d’aficions i ocupacions de temps lliure, té les mateixes de sempre: esports i estar amb els amics i la família.

En relació a la societat, sí que hi veu diferència: “Antigament hi havia més participació en tot. Avui, participació social, poca”

Segueix demanant el mateix a les persones… “Si són sinceres, sinceramennt, me basta. Si ha res dolent, que ho diguin; mai m’ha agradat que m’alabin. En resum, que siguin sincers.”

Quant a allò que el deixa satisfet, també troba que més o menys és el mateix. “Avui -comenta- més que res amb el futbol, veure els nins petits que passen gust, me basta; veure aquella cara de felicitat que posen.”

Políticament, d’esquerres; no ha canviat gens, assegura. “Cap canvi ni un. Tenc les mateixes idees de tota la vida. Podem dir que sempre he estat allà mateix, segons com m’acost més a un partit o a un altre, pero sempre de la mateixa part.”

Quant al fet d’admirar algú, la resposta s’assembla molt a les altres que ja hem tengut fins ara: “Ara mateix no és que admiri ningú personalment, no tenc cap punt de referència en relació a ningú. La gent que posa en pràctica les seves idees i és fidel a les seves idees, sí que és per admirar. Si tu ets fidel a les teves idees i no et fa corrompre res, ni els doblers, és una cosa molt d’admirar.”

En Música, sí que ha canviat: “Quan era jove tenia un gusts. Ara és música més tranquil·leta. De cada pic m’agrada més el jazz, en general. També m’agraden altres estils, segons el moment. La Música sempre dic que és com el vi: el que t’agrada amb cada menjar, no el que te diuen o el que pugui usar, sinó aquell que t’agrada en cada moment, segons l’ocasió.”

Quant a cuina li segueix agradant tot, mentre es tracti de menjar ben cuinat. Diu que no té cap preferència per res.

En canvi, la lectura l’estira poc. Abans llegia poc i segueix igual, però resulta, endemés, que ara té més poc temps per dedicar-hi. I això que, a ca seva, assegura que sempre ha vist llegir. Conta que son pare, en concret, sempre tenia tres o quatre llibres en marxa.

Guillem Canyelles RigoFa anys col·leccionava clauers, ara ja no. Actualment, no en fa col·lecció, pero deu tenir més de cinquanta targes de restaurants, que li serveixen per valorar-los i, fins i tot, per puntuar-los i així decidir si hi ha de tornar o no.

En qüestió de roba tampoc no ha canviat. “No he fet cap canvi ni un -explica- vestesc igual que abans, amb un xandall o uns calçons vaquers estic tot content i tot feliç.”

Si pogués acostar-s’hi, diu que li agradaria, “ara que s’ha posat molt de moda, veure n’Obama, més que per fer-li preguntes, per donar-li les gràcies i l’enhorabona pel que ha fet”.

La gran majoria dels seus amics se n’ha anat de Pòrtol i no viuen aquí. Raona el motiu: “Quan s’havien d’independitzar i posar una casa, Pòrtol era molt car”. Amb els que segueixen aquí, continuen com sempre i amb el altres, quan es veuen, es veuen. “Almenys per les festes -comenta-, quan hi ha festes tots els portolans tornen a Pòrtol.”

Pel demés, llevat del futbol, en Guillem participa poc en les mogudes del poble. “Vaig a les festes, però com un habitant normal i corrent. Els hem de donar molt de suport, ja que hem estat molts d’anys sense festes i ara en tornam tenir, i bones.”

Com a llocs especials, en Guillem es decanta -com no podia ser d’altra manera- per racons portolans: “Jo sempre dic que hi ha dos llocs que m’agraden i és tota la vista que hi ha des de la part de l’Escola Vella cap a Palma, que trob que és meravellosa; i la serra de Tramuntana, que això és el més hermós que tenim dins el món.”

L’autodefinició no varia molt en relació a la que va fer fa desset anys: “Sempre dic que som molt amic dels meus amics i, com a defecte, som molt caperrut, que això em ve de família i trob que es una herència molt bona.”

Si pogués creu que tornaria repetir fer feina del que fa. I, també, viure un any de la festa dels quintos amb tots els que hi varen ser. “Sempre dic el mateix”, conclou.

Acabam parlant de qui voldria veure en aquesta secció: “Hi ha una persona que sempre he estimat molt i és sor Catalina, trob que és una meravellosa persona i, encara que no sigui de Pòrtol, pot dir coses. Una altra seria en Xisco Hernàndez, molt del poble, molt vinculat a Pòrtol i que sempre ha estat aquí.

Idò veurem què hi podem fer…

(*)  TIXEDOR, el seu malnom, és la forma dialectal portolana -molt estimada per Guillem- de TEIXIDOR: persona que té per ofici teixir.

[BMM, Mxp, II ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 44 times, 1 visits today)

524total visits,1visits today