“Per replegar Marratxí
començam amb na COSSERA
que fa sa cara de pet
i en Bernat MAIOLET
el festeja qualque estona
i na Margalida Comes
cara de sol resplendent
i llavors na Maria VENT
que té es nas de maixurca
i llavors na Tonina CURTA
aquesta no pot festejar
i llavors en Rafel Cerdà
que braveja de doblers
i llavors es de cas TEULERS
qui va a ses monges d’ermita
i llavors na RAMUNICA
qui a tothom posa preu
i llavors es de ca na TEU
acaben de fer sa dotzena
i es deos de ca na CEIA
són un poc morenets
ses dues de can BARRERA
fan cara de bebé,
i sa de cas MOLINER
fa cara de cul de pella
i na Catalina FERRERA
caboteja i duu fueros
i na Margalida VELOS
que sempre duu es capell tort
i en Guillem de sa FONT
que té es títol de canonge,
llavors na Francisca MONJA
té cara de clavell fi
i llavors en Llorenç RUBÍ
que té ses mans de fadrina
llavors na Maria QUINA
i na Tonina GALLARDA
mos ha quedat fadrina.
(Glosa anònima, recollida a Pòrtula el 1997 de boca de madò Pereta Juan Canyelles, “de sa FONT”, nascuda l’any 1908)
Vegeu>> Els malnoms de Marratxí-net