Joan Baptista Binimelis, rector de Marratxí (1583-88)

A Pere Amengual i Bestard QUELET, estimat Amic de tota la vida i biògraf exageradament magnànim

 

Fa molt pocs dies que l’Institut de Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques -també amb seu a Joan Baptista Binimelis 1Marratxí– varen promoure la brillant idea de recuperar -almenys durant un jorn, i mesclat amb raons solidàries- els focs -i els fums- que donaven l’alerta a la Mallorca d’antany de possibles atacs corsaris, gràcies a les talaies de vigilància. Partint de na Pòpia, a sa Dragonera, i arribant al castell de Bellver, els focs varen donar la volta a l’illa a través d’una trentena de torres de defensa. Una maniobra que tècnicament va resultar perfecta. Enhorabona.

Aquestes torres -a Mallorca- varen ésser una invenció d’un geni del Renaixement, com era Joan Binimelis que -entre moltes d’altres coses, com metge, historiador, matemàtic, geògraf, cartògraf, astrònom…- també va ésser rector de Marratxí. Però, ai las, aquest punt no ha sortit publicat a cap de les moltes planes que, amb tota justícia, li han dedicat aquests dies. I també és llàstima que hom ignori aquesta informació que, vulguis o no, dóna una especial relevància al nostre municipi, tan poc avesat als aspectes que hom pugui considerar positius, més tost a la inversa.

Endemés d’aquest important fet -silenciat- i de què la iniciativa sorgí del nostre terme, també comptà amb el plus, per a nosaltres, que hi havia un punt lluminós ubicat a Marratxí -en concret a Pòrtol– on no hi hagut mai torre de vigilància, però sí hi hagué voluntaris de l’Associació de Veïnats La Pua amb bengales.

Cal pensar que, durant un temps -segons Gabriel Llabrés varen ésser cinc anys, de 1583 a 1588-, Joan Binimelis va regir la parròquia de Sant Marçal que, en aquells moments, era l’única de tot Marratxí. No hi havia cap de les altres parròquies que coneixem avui en dia; ni tansevulla els nuclis que les han acollit; encara mancava un centenar d’anys per a què la possessió de Pòrtula, la primera que obrí la inesgotable aixeta de la urbanització a Marratxí, es donàs en establiment.

Joan Binimelis i Garcia va néixer a Manacor l’any 1538 (o 39, no hi ha seguretat) i després de fer els primers estudis a Mallorca, va anar a València per estudiar Medicina a la universitat d’aquella capital. Més envant s’ordenà sacerdot i, abans d’aconseguir un benefici a la Seu, va ser nomenat rector de Marratxí. No consta que, a part del nostre municipi, hagués estat rector d’altre lloc.

Documento 2No deixa de resultar curiós que, revisats els llibres pastorals de Sant Marçal d’aquells anys, únicament trobam el nom de Joan Binimelis en una ocasió: a les noces de Pere Oliver amb Margalida Ferrer. Algun membre d’aquesta parella devia tenir relativa importància social, o bé la tenia algun de llurs pares, perquè oficiàs de ministre el mateix rector (en altres casos semblants ho feia un vicari) i actuassin de testimonis “l’il·lustre senyor Joan Agustí Caulelles i lo Sènyer en Rafel Gilabert, balle de Marratxí”.

El fet que només trobem el rector oficiant en una ocasió dins un espai temporal relativament llarg, tampoc no ha de cridar massa l’atenció, tenint en compte que molts dels càrrecs eclesiàstics d’aquella època rebien el nomenament per poder tenir accés a les prebendes que el mateix comportava, però realment els veien poc per les parròquies adjudicades. Per això ja hi havia els vicaris, que cuidaven de les tasques del dia a dia.

Després de tenir problemes amb la Inquisició -sembla que les dones li agradaven més del que es pugui considerar normal-, Joan Binimelis va morir a la Ciutat de Mallorca l’any 1616, efemèride que l’any passat va cumplir 400 anys. Passa, però, que va quedar molt dissimulada pel fet que 2016  havia estat declarat “any Ramon Llull” i aquella gegantina figura va eclipsar les demés.

Em queda, encara, un endarrer referit als anys concrets que el nostre protagonista fou rector de Marratxí. En parla, com he esmentat, l’erudit binissalemer Llabrés a una biografia que inclogué al monogràfic que el butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana va dedicar a Binimelis, quan va fer el 300 aniversari del seu traspàs, això és a 1916. Entre d’altres coses, diu: “(…) es lo indudable que, desde 1583 a 1588 le encontramos nombrado Rector de Marratxí, ejerciendo sus Documento 3funciones como tal. En los libros de bautismos y matrimonios de aquella parroquia hemos vistos [sic] diferentes asientos de su puño y letra”. Tal vegada, aquell insigne investigador va tenir accés a uns llibres que avui en dia han desaparegut; però a les partides de baptismes i matrimonis d’aquell cinc anys que actualment es conserven a l’Arxiu Diocesà de Mallorca, només trobam el nom de Binimelis, per desgràcia, una vegada. Queda a l’aire, per tant, la font que pugui assegurar els anys concrets que Binimelis fou rector de la nostra parròquia mare. Tal vegada sortirà, qui sap.

I per avui fins aquí. Ara que ja hi estam familiaritzats, haurem de dedicar un altre “fil de la Història” a aquest geni del Renaixement que va redactar la primera història de Mallorca i que ens va deixar descripcions i mapes de diverses viles mallorquines. Veureu que s’ho paga.

[BMM, Mxp, I ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 56 times, 1 visits today)

552total visits,1visits today