La cova de can Pinso, una entranyable recuperació

Al meu nebot Guillem i família, que durant una sèrie d’anys varen viure just davant per davant la part posterior de can PINSO, a pocs metres de la cova

Planimetria de Josep Mascaró Pasarius

 

 

 

 

 

.

Com un al·lot amb sabates noves. Així em trob després d’haver “descobert” una notícia de fa uns anys que, incomprensiblement, m’havia passat per alt al seu moment. Trob estrany que algun dels protagonistes no m’hagués dit res de la feta i, d’altra part, també m’estranya que, si m’ho varen dir, m’hagués fuit -completament- del cap.

Em referesc a la cova de can PINSO, prehistòrica ella. I per què?, demanareu. Molt simple. Avui en dia la gran majoria de gent desconeix l’existència d’aquesta cova i, possiblement, molt pocs hi han estat dintre. Doncs bé, per sort, jo sí. Vaig tenir la immensa fortuna que, de petit, hi vaig anar amb el meu pare que devia acompanyar-hi algun conegut seu que estava interessat en veure-la. Tornaré al fet.

Cova can Pinso 2

Terrenys de can Pinso, on es situa la cova

Puc assegurar que el passat any 74 ja estava com ara, tapada i il·localitzable. Vàrem anar a cercar-la amb un amic d’estudis, avui arqueòleg, i vàrem ésser incapaços de situar la seva ubicació. Tot el terreny semblava igual: un inesgotable panorama d’albons i mates.

Can PINSO és aquella casa que trobam just a l’entrada de sa Cabaneta, a l’esquerra quan venim de Pòrtol, a l’altre costat de les cases de Son Caulelles. En temps, va ser una olleria i quan hi anàrem amb el meu pare i el seu conegut -devers la meitat dels anys 60 del segle passat- hi havia un homonet, devia ser l’amo de  la casa, que ens explicà que feia un temps que el rector de Sant Marçal hi havia anat a cercar els ossos humans que es trobaven damunt la paret, amitgera amb Son Caulelles. Segurament eren fruit d’una neteja de la cova. El rector, els havia  beneït i se’ls havia endut per enterrar-los a “lloc sagrat”. També ens indicà la manera correcta de poder accedir a la cova, “posant un peu aquí i fent caure una mica de terra”, ja que l’entrada era vertical i no disposava dels escalons que trobam a la naveta de Son Caulelles. Tot un allau de records d’infantesa…

Pel que fos, la cova va restar tapada i en aquesta notícia que he recuperat, de fa quasi deu anys, resulta que un equip de tècnics del Consell de Mallorca utilitzaren la tecnologia del georadar per localitzar-la.

Cova can Pinso 3

Can Pinso. Estat actual de la casa (2017)

L’únic document visual sobre la cova ens l’aporta Josep Mascaró Pasarius quan publica l’article “Cuevas prehistóricas de Mallorca” (1960) al Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Gràcies a la seva planimetria podem saber que la cova és de planta complexa i es divideix en dues cambres de forma lobulada. L’altària interior és de poc més d’un metre.

No tengueu cap dubte que confirmar que hi ha una altra cova prehistòrica molt a prop de la del camp de futbol o de Son Caulelles, saber que està localitzada i que està preservada per un munt d’escombraries i de terra és un autèntic goig i una immillorable bona nova, per molt que hagi estat deu anys a coneixèr-la.

[BMM, Mxp, III ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS  MITJANÇANT  LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 76 times, 1 visits today)

519total visits,2visits today