Miquel Duran, de sa FONT

 Miquel Durán Ramis

Miquel Duran Ramis de SA FONT (Pòrtol, 1933) era cosí bo, per part de pare -de can PERETONS-, de l’historiador i polític Miquel Duran, però aquest era ‘Pastor’ de segon llinatge, professor de la UIB i ens deixà l’any 2016.

Miquel de SA FONT deu ser dels regidors més antics que queden. D’aquella darrera tongada predemocràtica, del 74 al 79, hi ha també Guillem Vidal FERRIOL, de Pòrtol, Joan Juan FELIU, de sa Cabaneta, Miquel Bestard, del Pont d’Inca i Francesc Sastre, del Pla de na Tesa. En aquell consistori -recorda Miquel Duran- també hi havia Tomeu Sastre RUBÍ, de sa Cabaneta, el sogre d’Antoni Montilla –Lluc Gili– i Antoni Calafat, del Pla de na Tesa, i Pere J. Sastre, del forn del Pont d’Inca.

“En temps nostre -conta Duran- vàrem fer una ampliació a l’Ajuntament i vàrem canviar el sòtil de la sala de plens”. “El Miquel Durán Ramis 1secretari era Bartomeu Riera, que era d’Estellencs. Quan aquest va morir, Margalida Rotger Crespí, germana de Ramonet, que era funcionària, la més antiga i oficial major, va ser secretària provisional un temps. Llavors uns dies a la setmana va venir Josep Moyà, que també era secretari d’Andratx. Llavors va arribar a quedar aquí”.

Relata que els tècnics eren un arquitecte, Jaume Bestard, un enginyer, Ramon Ramis, de can CARRIÓ, Joaquín Rueda i Miquel Àngel Borràs eren aparelladors i el misser, Jaume Ensenyat, d’Andratx.

A la seva temporada municipal fou nomenat segon tinent de batle, el primer era Miquel Bestard. Com a tinent de batle estava encarregat del primer districte, o sigui Pòrtol i sa Cabaneta. També va ser encarregat d’obres, i comenta que “com a regidor de Pòrtol vaig haver d’assistir a algunes qüestions, com temes de l’escola… Vàrem inaugurar el col·legi Costa i Llobera, jo hi vaig intervenir.”

En relació a la seva relació amb la política, comenta que “vaig entrar a l’Ajuntament per demanda del batle. Guillem Vidal em va demanar si volia ser regidor. En aquell moment no hi havia partits”. Les suposades eleccions funcionaven a base de “terços”: el familiar, el sindical i el de representació corporativa, en aquest darrer el batle hi podia dir la seva i procurar que entràs algú Miquel Durán Ramis 3de la seva confiança. “Jo era president del Marratxí -explica- i Guillem Vidal, en “Mito”, jugava de defensa i era el secretari, quan varen fer el camp de Son Caulelles, però vaig començar al camp del Figueralet. Érem amics i per això llavors em degué agafar de regidor”.

“A l’Ajuntament -assegura- no hi havia ningú que cobràs, el batle no ho sé. Per trimestre teníem una gratificacio d’entre mil i dues mil pessetes, que no bastava ni per benzina. Teníem, això sí, que tots érem amics i anàvem a fer soparets, pentura en fèiem set o vuit cada any, i un dia pagava un i l’altre, un altre. Per Nadal, a tota la corporació i tots els funcionaris i tècnics ens convidaven a dinar”.

En relació a les coses fetes i per fer, comenta “Sempre que volíem fer una cosa, el secretari treia el llibre i segons el pressupost no passava i no ho podíem fer. Era molt estricte. Segurament haguéssim volgut fer una sèrie de coses, però no era possible, i més tenint en compte que a Marratxí som quatre pobles i tots volien fer alguna cosa”.

Miquel troba que d’aquell temps a ara “hi ha infinites coses que són diferents, sempre per millorar”. Entre d’altres coses, explica que llavors hi havia un 4L que era per als policies i per al batle, i dues motos. I ara troba que la cosa ha canviat. En qüestió de funcionaris, pensa igual: “De dos o tres a un centenar”.

Miquel Durán Ramis 2 copiaEn conjunt, creu que ha millorat en tot, troba que sí. “Lo que s’ha perdut és l’educació, perquè llavors a les persones majors els deien ‘vós’, i ara els infants petits diuen ‘tu’ a tothom. I els pares no ho corregeixen”.

A partir de l’any 1979, Miquel Duran va deixar la política: “Ni política, ni partits”, sentencia. I no es va presentar a cap elecció.

Havia tingut una fàbrica de rajoles a sa Font, però la crisi ho va desbaratar. Després va posar un supermercat a l’Arenal i, ell i la dona, Catalina Jordà, el varen tenir 11 o 12 anys, del 78 al 94.

L’any 94 es jubila, als 61. Havia cotitzat 47 anys -dels 14 al 61- com autònom i especifica que ara cobra “394 euros amb 95 cèntims”. “Trob que es vergonyós -assegura- No podria fer res si els fills no m’ajudassin”. I conclou “Enlloc d’haver fet tot això que he contat, més m’agradaria tenir un sou de 1000 o 1500 euros cada mes”.

Una anècdota per acabar: el consistori de Marratxí va ser el primer de Mallorca que va ser rebut pel rei d’Espanya, aleshores novell. Regidors, secretari –Josep Moyà– i algun tècnic. Quan va morir Franco, ells ja eren regidors i al cap d’uns mesos anaren a Madrid. Li varen atorgar la “medalla singular i única de la Vila”, que havien creat ex-profés per a ell. El marquès de Mondéjar, que era el cap de la casa reial, tenia arrels a Marratxí i va fer diverses gestions per al municipi -de fet, l’anomenaren fill adoptiu- els donà a conèixer així: “Alteza, le presento a mi alcalde…”.

Quin és el dia a dia actual…

“M’he cuidat de la terra, del corralet, i de cuidar les meves coses aquí i allà. D’altres coses, res de res. El matí vaig al cafè tot el matí, i a la tarda hi torn anar i a vegades vaig a arreglar dues gallines que tenc. En total res. Nul, totalment nul”.

(fotos, BMM, Arxiu familiar Duran-Jordà)

L’entrada de Marratxipèdia:
Fotos de la seva padrina -PERETONA- i padrí paterns:

Opinió personal sobre…

Guillem Vidal.
Per a mi no tenc res que dir, en absolut. Una bella persona. Som ben amics i ho hem estat sempre.

Martí Serra
He xerrat sis vegades amb ell. Quan ell era batle, jo ja no hi era. Era molt bon home i un bon metge.

M. Coll
El conec poc

J.R. Bauzá
Encara el conec menys

Tomeu Oliver
Un catxondo, i amic.

J.F.Canyelles
No el conec.

Gabriel Canyelles
Bella persona, per a mi.

J.Matas
No el conec.

F.Antich
Tampoc.

Miquel Bestard
Per a mi molt bé, No vaig tenir mai res que dir dels companys de consistori.

Joan Juan Ramis
Un gran company de consistori, com tots.

Francesc Sastre
Un company.

Bartomeu Riera
Un home molt recte, que no anava de “punyetes”.

Josep Moyà
Bella persona i intel·ligent.

Jaume Bestard
El més company de tots, casi casi, que he tengut, i bella persona.

[BMM, Mxp, VI ’18]

(Visited 48 times, 1 visits today)