Tasar Pocoví, PO, 1976 (versió II)

Versió I

                                                                        “Gloria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bonae voluntatis”
Gloria a Déu en les altures i a la terra pau als homes de bona voluntat.

Paraules que se llegeixen a l’Evangeli de Sant Lluc, capítol segon, versicle catorze.

Nit de Nadal, nit de goig i d’alegria per a tots els bons cristians. Tal dia com avui i a la mateixa hora de la nit, als afores d’un petit poblet de Palestina, succeí un fet tan extraordinari, que de llavors ençà tot el món el commemora.

L’emperador de Roma, August Cèsar, dominador de tot el món conegut, ple d’orgull i d’ambició, volgué recomptar els molts de milions de súbdits del seu immens imperi.

Se proclamà l’ordre d’empadronament: Josep i Maria, descendents de la família reial d’en David, i per tant de Betlem, veient en l’ordre del Cèsar la voluntat de Déu, tot d’una se preparen pel viatge.

A peu Sant Josep i Maria Santíssima damunt una somereta, emprengueren el llarg i penós viatge de Natzaret a Betlem.

Tot el poblet de Betlem, de gom en gom de forasters, no tengué posada; i Josep i Maria es refugiaren dins una miserable cova que servia d’establia als animals que arribaven a l’hostal de devora.

Era una nit clara i fredolera. Guaitaven tremolosos els estels damunt la terra. I les muntanyes cobertes de neu. Tothom dormia… menys els pastors que guardaven les seves ovelles dins els sestadors d’hivern, perquè els llops no hi entrassin a fer destrossa.

Estols d’àngels apareixen a punt de mitjanit als pastors, cantant joiosos: “Gloria in excelsis Deo” Gloria a Deu en les altures i, en la terra, pau als homes de bona voluntat . – Què serà això? se digueren els pastors uns als altres. I un àngel els anuncia el gloriós naixement de Jesús -A Betlem ha nascut el Messies. El coneixereu amb aquesta senyal: va faixadet i està bolcadet dins una menjadora.
Corrent hi anaren els pastors a la cova. Trobaren el Bon Jesuset ajegut dins una menjadora damunt unes pobres palles. El trobaren tan bell i tan diví, que li oferiren els seus humils obsequis, símbols de l’amor dels seus cors, i agenollats l’adoraren.

En aqueixa nit ditxosa o venturosa nit de Nadal, adorem-lo també tots noltros. Adorem l’Infant Jesús, realment present damunt l’altar, baixat del Cel a la terra per salvar les nostres ànimes.
Presentem-li els nostres cors, les nostres penes, els nostres sofriments, totes les nostres necessitats i tots els nostres bons desitjos.
Allunyem-nos del pecat, que tant entristeix el divinal Infant i preguem-li que estengui la pau per tota la terra i en faci participants d’ella a tots els homes de bona voluntat.
I, a tots els que anit estam aquí reunits, mos concedesca la gràcia de viure sempre amb el seu amor aquí a la terra i mos faci participants de la seva glòria en el Cel per a sempre.
Així sia.

Versió II

“Gloria in excelsis Deo” Gloria a Déu en les altures.

Estimats germans:

Ja fa mil nou-cents setanta-sis anys (1976), tal dia com avui, en aquesta mateixa hora als afores d’una petita ciutat de Palestina anomenada Betlem, allà a l’Orient, va succeir un fet tan extraordinari, que amb les més grans demostracions de satisfacció i alegria ho celebra tot el món.

L’emperador August Cèsar de Roma, que comandava tot el món, ple d’orgull, volgué contar els molts de milions de súbdits que tenia i ordenà que es fes un empadronament general dins tot el seu immens imperi. Per això, Josep i Maria hagueren d’haver d’anar a una petita ciutat anomenada Betlem, lloc d’on descendien, seguint a la lletra l’ordre del Cèsar.

A peu sant Josep i pujada Maria a una somereta emprengueren el llarg viatge de Natzaret a Betlem.

Trobaren la gentil ciutat plena de gom a gom de forasters, i no trobant-hi posada es refugiaren a una cova que servia d’establia als animals que arribaven a un hostal que hi havia devora.

Era una nit clara i els estels guaitaven tremolosos damunt la terra; les muntanyes estaven plenes de neu; tothom dormia, llevat dels galls que cantaven i els pastors que guardaven les seves ovelles .

A punt de mitjanit, estols d’àngels passaven a prop dels pastors cantant: “Gloria in excelsis Deo” Gloria a Deu en les altures i pau als homes de bona voluntat . – Què és això? digueren aquells pastorets. -A Betlem digué un angel, ha nat el Messies. El coneixereu amb aquesta senyal: va faixadet i està bolcadet dins una menjadora. -Què hi anam? digué un d’ells a tots els altres, -Anem-hi digueren tots. -I què li durem? digué un altre. -Jo li duré un anyellet. -Jo un cabridet. -Jo una peça de formatge, anaven dient tots. Així ho feren i anaren a Betlem a on trobaren aquell nin tan garrit i tan hermós. Juntament amb l’amor del seu cor, li oferiren els seus presents i àngels i pastors de genolls en terra l’adoraren.

En aqueixa nit ditxosa, agenollem-nos també, germans, davant aquesta cova i al Divinal Infant Déu i home vertader demanem-li la pau en totes les ànimes, la pau en totes les famílies, la pau en tots els pobles, la pau en totes les nacions i la pau dins tot el món.
AMEN.

[Sermó, d’autoria anònima, pronunciat a la parròquia del Carme, de Pòrtol, per Joan Massot (versió I) a finals dels anys quaranta, i per Baltasar Pocoví, de can TASAR (versió II), l’any 1976.  Hom pot veure perfectament que es tracta del mateix text, més abarrocat el primer i més planer i simplificat el segon.]

[Mxp, XII ’16]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]