A les famílies de can QUELET i can CANTÓ, que han estat per allà i hi tenen esqueixos…

Sabem poc, de Bartomeu Ramis. I precisament sabem poc per l’abundància d’informació. Quines coses!

        Resulta que, a l’època que parlam, hi havia quatre Bartomeu’s Ramis, marratxiners, que estaven amb capacitat cronològica d’emprendre una aventura d’aquest tipus. I, per desgràcia, no sabem exactament a quin es refereix la nostra història.

    Anar a Austràlia, encara avui, és voltar mig món; cau enfora, molt enfora. Imaginau com devia ser a mitjans del segle XIX; talment com anar a la Lluna. Avui tenim portolanes -vés per on- que viuen en aquell continent; i s’hi troben bé. Talment com els forans que vénen a Mallorca i llavors no hi ha qui els mogui de l’illa. Idò a Austràlia passa el mateix. Qui hi va, segons pareix, queda enganxat.

    Però tornem al nostre Tomeu Ramis, l’aventurer. Els possibles personatges d’aquesta historieta són Bartomeu Ramis Canyelles, que va néixer als primers anys del s.XIX, fill de Josep i d’Antònia, encara que no consta que ho fés a Marratxí, però ja de molt jove el trobam vivint a aquest municipi. Bartomeu Ramis Mas, fill de Sebastià i Francesca Aina, neix aquí el 1803. Bartomeu Francesc Ramis Amengual, fill de Miquel i d’Antònia, també neix aquí el 1813 iBartomeu Ramis Vidal, fill d’Antòni i de Jerònia, neix igualment a Marratxí el 1819. Per tant, l’any 1852, quan hi hagué l’expedició dels missioners benedictins cap a Austràlia, ells tenien entre 30 i 50 anys i, un d’ells, moltes ganes de veure món. Només sabem que era fuster -els missioners necessitaven menestrals experts en diversos oficis- i que no va arribar a quallar com a monjo; segons diu una de les cròniques va ser dels que “no perseveraron”.

     A partir de la seva marxa, i de la seva inclusió en la llista oficial de missioners a Austràlia -que hi anaren per evangelitzar i per fundar la ciutat de Nova Núrsia, una de les principals de la gran illa-, no sabem res més… si morí per allà, si hi quedà, si s’establí a alguna altra part del món, si tornà… Un de tants interrogants que regala la història!

(publicat a Diari de Marratxí, XII ’16)