Vocabulari

Abella
abella

 

 

 

 

Petit insecte himenòpter de la família dels àpids (Apis mellifica) que viu a caseres naturals o artificials i fabrica la cera i la mel.

 

 

albó

 

 

 

 

 

 

Albó (Asphodelus microcarpus)

Es tracta d’una herba de la família de les liliàcies (Asphodelus microcarpus ), de fulles basals i tija robusta ramificada a la part superior. Les terminacions són raïms de flors blanquinoses. Sol ser freqüent en molts d’indrets de les Illes Balears i, en general, de la regió mediterrània.

 

 

Alqueria

alqueria orfens

Una alqueria és una casa de camp amb terreny de conreu, especialment de regadiu. Etimològicament el mot és d’origen àrab.

 

 

 

 

 

 

Badia

Badia d'Alcúdia

Badia d’Alcúdia

 

 

 

 

 

Una badia és una entrada de la mar a la costa. Hem de tenir en compte però, que no és tan gran com un golf.

 

 

 

 

Batle

Signatura del batle Mateu Canyelles (1753)

Signatura del batle Mateu Canyelles (1753)

 

 

 

Era l’oficial encarregat d’administrar justícia a una vila o ciutat en nom del rei o del senyor feudal.
Actualment el batle és aquell que presideix un ajuntament i que és el cap d’una formació política.
També tenim el tinent de batle, que substitueix el batle en cas d’absència.
Femení batlessa: actualment es considera batlessa una dona que exerceix el càrrec en un ajuntament. Abans, però, la batlessa simplement era la dona del batle.

>>> Batles de Marratxí
Busqueret de cap negre

0 busqueret-Toni Muñoz

Imatge (c)Toni Muñoz

Sota de la denominació de busqueret ens referim a ocells petitons de diverses espècies. El mascle és més vistós que la femella, amb el cap i la coa negra.

 

Cabana

cabana
Construcció rústica de pedra o de fusta, a manera de caseta, per soplujar-s’hi transitòriament o per guardar-hi instruments de feina. A Marratxí tenim el barri de sa Cabana i el camí de sa Cabana, aquest camí travessa des de la zona des Pont d’Inca fins a la carretera vella de Bunyola. Sa Cabana és el nom d’una possessió del terme de Marratxí, actualment desapareguda, que podem situar entre es Pont d’Inca i sa Indioteria (Palma), limitada pel torrent Gros i el torrent de ses Mates (nom amb el qual es coneix el tram IMG_8075final del torrent de Coanegra). Avui en dia, aquesta zona estroba fortament urbanitzada.

 

 

 

 

 

 

Cabaneta

IM000220.JPG

 

 

 

 

 

Diminutiu de cabana. Sa Cabaneta, com a nucli urbà, es pot considerar un poble històric de Marratxí. Es troba al costat de Sant Marçal.

 

 

Cap-ferrerico

0 capferr Ocell d’uns 14 cm. Li agrada suspendre’s cap per avall de les branquetes. Acostuma a cercar dins les encletxes i racons de l’escorça larves i insectes. És capaç de menjar-se el cuc de la
processionària, tot i que tenen pèls urticants, girant-les com un calcetí.

 

 

cap-xerigany

0 capxe El cap-xerigany (lanius senator) és un ocell d’uns 17 cm. Sol caçar petits insectes o petits
vertebrats. Els podem veure a les branques dels arbres i també als fils de corrent. De color blanc a les parts inferiors, negre i blanc a les superiors i un capell vermell molt típic. A les nostres illes els veim únicament a l’estiu perquè a l’hivern se’n va a l’Àfrica tropical.+

 

cigala

Cigala (o xigala)

Nom que  reben diversos insectes de la família dels cicàdids, de cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes, d’ales grosses, brillants i pràcticament transparents. Emeten un so estrident característic i un poc molest. Popularment es diu que es passen el dia «cantant».

Fer sa xigala: vol dir xerrar molt.

 

 

Conill

0 conill És un mamífer rosegador de la família dels lepòrids, espècie Lepus cuniculus, semblant a la llebre, però més petit, d’orelles llargues i cames posteriors més llargues que les anteriors. Presenta el pèl de color gris, negre o blanc. Es pot trobar al camp o criat en estat domèstic dins gàbies o corrals.
Expressió popular: quan qualcú exclama que «ha perdut es conill» vol dir que ha perdut el fil de la conversa.

Corpus

Un corpus ésuna col∙lecció (o cos) general d’escrits. Tot allò que fa referència a la literatura sobre una matèria determinada.

En el nostre cas podem parlar del Corpus de toponímia de Mallorca, o del Corpus de marratxiner/e/s.

Crespell

crespells IMG_7949

 

 

 

 

 

 

Un crespell és una coqueta de pasta de farina amb saïm o amb oli. De vegades, també es fan amb ou. A Mallorca, hi ha pobles que les pasten amb suc de taronja (fins i tot amb llet), oli, saïm i sucre. Poden tenir moltes formes, però les més corrents són enforma de cor o d’estrella. Se solen fer per Pasqua. Normalment se serveixen ensucrats.
Tot i la tradició dels crespells a l’època de Pasqua, actualment en podem trobar tot l’any a forns, pastisseries i centres comercials.

>> receptari

 

Crespinella (Sedum sediforme)

crespinella

Flora de sotabosc. És una planta de fulles apuntades i mucronades. Té les flors grogues. Viu a llocs amb molt poca terra, per això sovint la trobam a les teulades i les parets seques o a les encletxes de les roques.

Mucronat, -ada: acabat en mucró, és a dir, extremitat en punta d’un òrgan o d’una part orgànica.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

processionaria

 

 

Cuca del pi

Ens referim a les «cuques» com al conjunt d’animals petits que consideram repulsius. La cuca del pi és peluda i lletja; es congria en gran quantitat a les branques dels pins, on formen uns nius com a teranyines.

També rep el nom de processionària, degut a les fileres que formen -una rere l’altra- semblant una processó.

Cuca molla: serveix per parlar d’una persona tímida i de caràcter feble, és a dir, que no sap imposar la seva voluntat.

 

Dragó
0 drago Rèptil sauri de la família dels gecònids, del gènere Gecko. Es caracteritza per tenir el cap gros, els dits molt eixamplats, el dors grisenc o negrós i la panxa blanquinosa. Tot i que algunes persones tenen pànic als dragons, en realitat són animals tímids i inofensius. Habita dins els forats de les cases.

Eriçó
0 eriço  Mamífer insectívor, de l’espècie Erinaceus europaeus. Té la part superior del cos coberta de punxes (o pues). Té la capacitat d’enrotllar-se formant una bolla quan se sent atacat.
Expressió popular: «Tenir més pues que un eriçó» vol dir té que un caràcter molt aspre.

 

Escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis)Escarabat banyut

 

Els escarabats són insectes coleòpters de diferents espècies i gèneres, de cos el·líptic o ovalat, de color negre o fosc. Unes espècies s’alimenten d’excrements i d’altres de vegetals. L’escarabat banyut és un gènere d’escarabats de la família dels escarabeids (Copris sp), de color negre i cos corpulent, en el mascle proveït d’una punxa corbada.

 

Ermita

ermita de Son Seguí
És una capella situada en un paratge despoblat. A Pòrtol és tradicional anar a fer el pancaritat a s’Ermita de Son Seguí.

 

 

 

Ermità
ermitans

 

 

 

L’ermità és la persona que té cura de l’ermita. Hi fa vida contemplativa.

 

 

Esclata-­sang

esclata

 

 

 

Bolet de l’espècie Lactarius deliciosus, que té la cama robusta i el capell groguenc vermellós. En trencar­-lo segrega un suc vermell, d’aquí ve el nom. Els esclata­-sangs són comestibles i molt apreciats a la cuina mallorquina.
Espàrec

espàrrec-silvestre

 

 

 

 

 

 

 

Tiges de l’esparreguera comestibles.

La variant «espàrec» és la forma antiga i la que es conserva avui en dia a les Illes Balears. La forma «espàrrec» és considerada pels especialistes, probablement, una influència del castellà «espárrago».

 

 

Espareguera o esparreguera (Asparagus acutifolius)

esparreguera1

Flora de sotabosc. Rep diferents noms: espareguera de ca, espareguera fonollera, espareguera rucà, esparreguera borda, esparreguera de garriga o esparreguera punxosa.

La diferència entre aquesta espècie i les altres és per la gran quantitat de petits cladodis de color verd fosc que cobreixen gairebé tota la planta. Normalment viu a llocs més frescs i ombrívols, però també pot coincidir amb altres espècies d’esparregueres als mateixos indrets. Floreix al final de l’estiu.

Cladodis: tiges amb l’aspecte de fulles.

 

 

 

Escrivà

Retrato-de-un-escribano-óleo-de-Quentin-Massys-1466-1530_web

 

 

 

 

 

 

 

La persona que tenia al seu càrrec la redacció i l’autenticació d’actes i contractes posats en públicaforma i de les actuacions judicials, governatives i administratives. Feia les funcions de l’actual Secretari.

 

Eunuc
Un eunuc és un home castrat.

Fauna
El conjunt d’espècies animals que habiten un territori determinat.

Fita
IMG_8063

 

 

 

Pedra o altre senyal clavat en terra per indicar el límit d’una contrada, un lloc per recórrer, etc. A Marratxí tenim el topònim camí de sa Fita.

 

 

Flora

PO 100716 Mxp - 004 (c)BMM

Conjunt de plantes que trobam en un territori determinat.

 

 

 

 

 

Fonoll

 El fonoll és una herba de la família del gènere Foeniculum. L’època de floració sol abraçar els mesos que van del juny al novembre. El trobam als camps, camins i prats secs. És una planta aromàtica per a usos alimentaris. També s’hi atribueixen usos medicinals. El fonoll sol ser uns dels condiments que se sol posar al frit mallorquí, a banda de la sal, canyella, clau, pebre de cirereta, all i llorer.
L’Alcover-Moll recull fonoll en sentit de betzol, poc seny. Exemple: Jaume, no siguis fonoll!

 

FormigaFormiga

Ens podem referir a qualsevol insecte de la família dels formícids. A Mallorca tenim formigues autòctones que a poc a poc desapareixen per la invasió de les formigues argentines, segons els darrers estudis.

 

 

 

Garriga

garriga
Es tracta d’un terreny no conrat, poblat de mates i arbusts i d’arbres no gaire grossos.

 

 

 

 

 

Herba-sana

 L’herba-sana és una planta labiada de les espècies Mentha viridis i Mentha silvestris, de fulles oblongues i un poc asserrades. És fortament aromàtica i la podem trobar a les voreres dels torrents i en els jardins. S’empra com a condiment.
La carn picada que serveix de farciment per a les albergínies sol dur herba-sana i moraduix. Ara bé, el gust és fort i no agrada a tothom.

Herbes aromàtiques >> Relació i característiques

Herbes mallorquines

Les herbes (licors) que s’elaboren a Mallorca amb anís o cassalla, que poden ser dolces, seques o mesclades, contenen una mescla de varis tipus d’herbes com  el fonoll, l’herba-sana, el moraduix, l’orenga, la menta, la camamil·la, el ginebró, el tarongí, fulles de taronger, llimonera, etc.

Podeu trobar-ne la història i el procés a aquest enllaç> Les herbes de Mallorca – caib.es

 

Hort

hort

 

 

 

Tros de terra d’extensió variable per sembrar-­hi verdures, llegums i arbres fruiters.

 

 

 

 

Hortolà
L’hortolà és l’encarregat de conrar i tenir cura de l’hort.

 

Jutge de Pau
Aquella persona que administra justícia en assumptes de menor importància i procura posar d’acord les parts abans de sostenir un plet.

 

Llagost

llagost

Insecte ortòpter de la família dels acrídids, de diferents espècies, principalment la Stauronotus maroccanus. Pot fer  entre 20 i 35 mm. de llarg, és de color terrós rogenc i té dues de les seves cames molt llargues i potents. Aquestes cames  li permeten fer bots a gran distància.

 

 

 

 

 

 

Llampúdol (Rhamnus alaternus)

llampúdol

Es tracta d’un arbust que pot arribar a fer-se un arbre petit, té les fulles ovalades, lluents i amb petites dents al marge. De vegades, es pot confondre amb una alzina o amb una Phillyrea, per sortir de dubtes s’ha de mirar la fulla a contrallum i veure que el marge té una petita línia translúcida.

 

 

 

 

Llorer

 Arbre de la família de les lauràcies, de l’espècie Laurus nobilis. Se sol fer de dos a quatre metres d’alt.
Històricament el ram o fulles d’aquest arbre eren usats com a símbol de la glòria dels vencedors. Se sol usar com a condiment per modificar el gust de molts de plats tradicionals com el frit mallorquí o el pop amb ceba.

 

 Macià

Son Macià Negre

Son Macià Negre

 

 

 

 

És un nom propi d’home i un llinatge. A Marratxí tenim el topònim Son Macià, que actualment és una urbanització de cases adossades. Son Macià és el nom d’una possessió del terme,entre Son Ramonell, el torrent Gros, Son Creuer i can Pa Blan. Son Macià, en algunes ocasions, apareix documentat com a Son Macià Negre o Son Macià Pons, depèn de l’època.

 

0-a-merla Mèl·lera
Els científics situen la mèl·lera (o merla) al gènere Turdus per raons de sistemàtica i evolució. El mascle adult és tot negre i amb bec de color groc o taronja. En canvi, la femella presenta un terrós uniforme, un poc clapada a les parts inferiors, com els joves, un poc més vermellencs. És un ocell tímid i solitari. Li agrada menjar en terra, moure fullaca i menjar-se larves o insectes.

0-a-milana Milana reial
La milana reial o pollera Milvus milvus és una de les grans aus de presa que es coneixia al camp mallorquí. És identificable per la seva coa, en forma de forca, i dues taques blanques a baix.
Planeja molt bé, de manera atenta i amb una certa lentitud. La seva coa li serveix per maniobrar. És capaç de capturar i menjar -se conills petits, perdius joves o polls; ara bé, tampoc no menysprea els carnatges, animals malalts o rèptils.

 

Moraduix

 Planta labiada de l’espècie Origanum majorana, de fulles peciolades i oblongoovades. El solem trobar sembrat als jardins pel seu aroma i s’empra en els condiments d’alguns menjars. Trobam moraduix al conill amb ceba, a les albergínes farcides, als escaldums de pollastre, etc.
Certa expressió familiar mallorquina relacionava el moraduix amb els doblers: «Tenim pocs moraduixos» volia dir tenir-ne pocs.

 

Moscard

moscard

Insecte dípter del gènere Culex. El més comú és l’espècie Culex pipiens, de cos cilíndric, prim, cap amb dues antenes i una trompa prima amb la qual travessa la pell per xuclar la sang de persones i animals.

 

 

 

 

 

 

 

Mosques blanques (Ophrys Fusca)

ophrys fusca ssp iricolor

 

 

 

Flora de sotabosc. Aquesta espècie pertany al grup d’Ophrys fusca. Té unes flors amb un gran label trilobulat i amb una vellositat fosca. A la part de dalt del label té una taca blavosa que està vorejada per una línia blanca que forma la lletra W, aquest caràcter és molt fàcil d’identificar. Floreix al principi de la primavera (març-abril).

 

0-a-mostel Mostel

Mamífer carnisser de l’espècie Mustela vulgaris. Té el cap allargat, les potes curtes, presenta un color vermellós i blanquinós. És un animal molt actiu durant la nit i es nodreix de mamífers més grossos que ell.

0-a-mussol Mussol (Otus scops)
És un ocell que habita generalment al camp, encara que també es pot veure en jardins i parcs. És identificable per les ales redones, coa curta i cap gran. Emeten un so molt bo d’identificar i que també agrada repetir a les persones. Presenta una mirada gairebé feroç i té un aspecte estrany, la qual cosa es deu al color groc de les pupil·les i la grandària dels ulls. S’alimenta d’insectes voladors i altres insectes.

Expressions populars: «Esser com un mussol» o «Semblar o parèixer un mussol» o «Fer es mussol» es diu d’aquelles persones que estan capficades i silencioses.

 

Ofegar (menjar)

ofegat
Cuinar a foc suau un menjar, en un recipient tapat, amb poca aigua.

 

 

 

 

 

Onomàstica
Tot allò que fa referència als noms propis de persona.

 

Orfebre
Aquella persona que treballa (i també ven) objectes d’or, argent i altres metalls preciosos.

>>> Pancraç Pinya

 

Panada

panades IMG_4525

 

 

 

Pasta cuita de farina, que sol tenir forma  redona o triangular, farcida de carn, peix i verdura. Tradicionalment es considera que les millors panades de carn són les de xot fetes per   Pasqua    florida. En aquesta època la carn de bestiar de llana és més saborosa.
Tot i la tradició de les panades a l’època de Pasqua, actualment en podem trobar tot l’any a forns, pastisseries i centres comercials.

>>> Receptari

 

 

 

Pancaritat

pancaritat
Berenada -actualment pot ser dinar- que es fa a foravila, passades les festes de Pasqua, amb la idea d’acabar-se els productes propis d’aquelles festes. Es típic a Pòrtol anar a l’ermita de Son Seguí, a sa Cabaneta fer una paella devers can Fernando i al Pla de na Tesa anar al bosquet de Son Alegre.

 

 

Papallona

papallona

Insecte lepidòpter en general i especialment els més grossos, que volategen entre les flors.

 

 

 

 

 

Papanovia

papanovia

Insecte ortòpter de cos llarguer, de color negrós, que té l’abdomen acabat amb unes puntes a manera de pinces. També és anomenat tisoreta.

 

 

 

 

.

Paparra

paparra

Nom donat a diversos àcars de la família dels ixòdids, de cos aplanat i ovalat, amb mandíbules en forma d’arpó. Les paparres són perilloses per al bestiar (i també per a les persones) perquè parasiten i els xuclen la sang.

Paparra: a Mallorca una paparra també és un cop violent. Es pot dir Aquell al·lot es va pegar una paparra amb la bicicleta. També ens podem referir com a paparra a una persona enganxadissa i  inoportuna.

 

 

Pinya (menjar)
Colflori Manacor Mxp 090822 -113 (c) BMM

 

 

És la part mengívola de la colflori.

 

 

 

 

Pla
Zona que presenta la superfície llisa i recta, sense curvatures ni ondulacions, sense elevacions ni depressions. A Marratxí tenim es Pla de Son Nebot o es Pla de sa Font. El nucli urbà des Pla de na Tesa, consignat per primera vegada el 1816, conté també la paraula pla.

Poriol

0 poriol Insecte coleòpter de l’espècie Coccinella septempunctata. Sol agradar als infants que, sense por, se’l posen a la mà i l’inciten a volar.

 

Possessió

Es Caülls

Es Caülls

 

 

 

 

 

Entenem per possessió una porció gran de terreny de conreu, que pertany a un propietari i que depèn d’una casa situada dins el mateix terreny, és a dir, les possessions són les grans finques rurals que tenim a Mallorca. Marratxí ha estat secularment un municipi de grans possessions, i en tenimcom Son Sales, es Caülls, Son Sureda, Son Verí, Son Macià, Son Alegre, Son Cós, Son Caulelles, Son Llebre, Son Mallol, Son Genovès, Pòrtula,  etc.

A Menorca aquest concepte es coneix com a lloc i al Principat com a masia.

 

 

processionaria

Processionària

Nom donat vulgarment a la larva de les papallones de la família dels taumetopeids. El nom és degut al costum que tenen aquests insectes d’anar un darrere l’altre.

 Per desgràcia, els pinars de Marratxí estan infectats amb aquesta plaga, tot i que l’Ajuntament procura cada any llevar-los a base d’escopetades, amb la qual cosa hi col·laboren els caçadors.

 

Puig
Part de la terra elevada per damunt de la resta, considerat un sinònim de muntanya. A Mallorca trobam «puig» a nombrosos topònims. Entre els termes municipals de Santa Maria del Camí, Marratxí i Santa Eugènia, tenim el puig de Son Seguí.

 

0-a-puput Puput

El puput Upupa epops és ocell molt conegut. Vola com una papallona gran. Els puputs europeus són migratoris, però n’hi ha alguns a les Balears que són sedentaris. Alguns pagesos afirmen que se n’anaven quan arribava el mal temps. Els puputs són visibles a gairebé qualsevol tipus de terreny cercant insectes, amb la cresta replegada. Té un cant molt típic, sona com a «Hup… hup… hup…» i possiblement d’aquí ve el seu nom popular.

 

 

Quarterada

És una mesura pròpia de les Illes Balears, especialment a Mallorca. Equivalent a 7.103 m2. Es divideix en quatre quartons i el quartó en quatre horts.

Popularment es pronuncia «corterada».

 

Quartó

Cadascuna de les quatre parts en què es divideix una cosa, per exemple, una quarterada.

Popularment es pronuncia “cortó”.

 

Rapa de frare (Arisarum vulgare)

rapa de frare

El fraret o rapa de frare (Arisarum vulgare) és una espècie de planta de la família de les aràcies, la qual és endèmica del sud de la Mediterrània. És una planta molt corrent de les Illes Balears, és molt fàcil de reconèixer per la seva inflorescència amb forma de frare de la qual surt un nas ben visible. Tot i que viu pertot, és corrent trobar-la als ametlerars i als camps de garrovers.

 

 

 

0-a-rata-cellarda Rata cellarda
Es tracta d’un mamífer rosegador de la família dels muscardínids, espècie Eliomys quercinus. Té cos gros i el pelatge rossenc, cara blanca amb una taca negra al voltant de cada ull. La coa de la rata cellarda acaba amb un floc de pèls negres voltats de pèls blancs.

Expressions populars amb la paraula «rata»: «Rata traginera»: es diu de les persones que procuren fer les coses només per al seu profit. «Més pobre que una rata» serveix per referir-se a les persones molt pobres. Si deim «Moren com a rates» vol dir que moren en gran quantitat, és a dir, podem parlar de persones que han mort per una malaltia, per un terratrèmol, etc. «Fugir com una rata» és quan qualcú se’n va molt aviat perquè té por o no vol assumir responsabilitats. Si a un lloc «Hi poden córrer les rates», aleshores entenem que hi ha poca gent. Les «rates que corren pel ventre o per dins la panxa» són un indici de fam.

 

 

0-a-ratoli Ratolí

Rata petita, i sobretot la de l’espècie Mus musculus.

Expressió popular: «Aquest nin és un ratolí» per referir-se a un nin petit i graciós.

Expressió popular: «Sentir córrer ratolins per dins sa panxa» vol dir tenir fam. Vegeu, també,

l’entrada rata.

 

Regidor

Signatura del regidor Joan Canyelles (s.XIX)

Signatura del regidor Joan Canyelles (s.XIX)

 

 

 

 

 

Conseller d’un ajuntament.

 

>>> Regidors municipals

 

 

Rei

00 rei És un papalló gros, de color groc amb rotlets daurats.

Papalló: Insecte lepidòpter en general

 

Romaní

 Trobam el romaní arreu de les illes de Cabrera, Eivissa, Formentera, Mallorca, Menorca i altres indrets de la conca mediterrània. Se’l pot trobar des de la vorera de la mar fins a les muntanyes a llocs calcaris. S’hi atribueixen propietats afrodisíaques. És una planta aromàtica, comestible, medicinal i usada també en la indústria de la perfumeria.
Trobam receptes com la cuixa de xot amb romaní o el pollastre amb romaní.

 

Rostir
Coure un aliment, sobretot carn, en un forn, es pot fer a foc viu untat amb greix o oli.

Rostit

rostit
Carn que s’ha cuita untada de greix, ja sigui en el forn o a les brases.

 

 

 

 

 

 

Rota
Tros de terra que era garriga i ha estat sembrada.
També ens hi podem referir com un tros de terra que un conrador cultiva dins un predi d’altri durant alguns anys. Normalment pagava al propietari una porció convenguda del que hi collia.

Trobam el topònim en singular sa Rota o en plural ses Rotes arreu de Mallorca i, evidentment, també a Marratxí.

 

Roter
El roter és l’encarregat de conrar una rota o més.

A Pòrtol trobam el malnom personal “roter”, aplicat a una persona que viu a l’establit  “ses Rotes”.

 

Rubiol

Rubiols

Rubiols

 

 

 

 

 

Tot i que l’Alcover-Moll consigna entre parèntesis la variant robiol, els diccionaris normatius només donen entrada a la forma rubiol (DIEC o GREC). Un rubiol és una peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular, farcida de brossat, confitura o cabell d’àngel, que es fa especialment per les festes de Pasqua. Actualment ja trobam famílies que han evolucionat i fan els rubiols de xocolata o de crema. A Marratxí tenim el polígon de Can Rubiol.

Tot i la tradició dels rubiols a l’època de Pasqua, actualment en podem trobar tot l’any a forns, pastisseries i centres comercials.

>>> Receptari

 

Sabateta del Bon Jesús (Ophrys Vernixia)

sabateta

 

 

 

 

Les sabatetes del Bon Jesús tenen un label central amb una gran taca blava molt brillant i amb forma de llengua que està vorejada per un marge vellut de color marró. Floreix des de l’hivern i durant la primavera. Sol viure a prats secs i garrigues.

 

 

 

Saig
Era el funcionari encarregat de fer les citacions, les crides i altres manifestacions de l’autoritat municipal. Actualment la paraula ha quedat en desús, atès que les noves tecnologies han substituït aquesta manera de comunicar-se amb els ciutadans.

 

Secretari de l’Ajuntament
Aquella persona encarregada d’estendre les actes, donar fe dels acords, custodiar els documents, etc. de l’Ajuntament.

 

Secretari del Jutjat de Pau
Aquella persona encarregada d’estendre les actes, donar fe dels acords, custodiar els documents, etc. relacionats amb el Jutjat de Pau.

 

Secular
Entenem per secular aquelles commemoracions o esdeveniments que se succeeixen cada segle o que tenen una durada de més d’un segle.

 

0-a-serp Serp de garriga

Rèptil de forma cilíndrica, sense peus, de qualsevol espècie de les que formen el grup dels ofidis.

 

 

Somereta del Bon Jesús

0 somer És un dels nombrosos noms que reben aquests crustacis terrestres (porquet de Sant Antoni, truja, trugeta, panerola, etc). Quan se senten perseguits s’amaguen davall les pedres, els cossiols dels jardins i es cabdellen formant una espècie de bolla. És de color gris fosc amb taques grogues i viu a llocs humits.

 

Tapisser, era
Persona que teixeix tapissos o que entapissa mobles.

 

Taujà, ­ana
Nadiu de Santa Eugènia. L’Alcover­Moll atribueix al gentilici taujà, ­ana a un origen humorístic:

Sembla derivat humorístic de (san) taeugè(nia), format per analogia de taujà.

També ens podem referir com a taujà/taujana a una persona rústica, sense malícia, això sí, amb

una intel∙ligència escassa.

 

Tinent de batle
En els municipis de més de dos mil habitants, regidor de l’ajuntament, elegit entre els regidors o nomenat pel batle per exercir funcions delegades.

>>> Càrrecs públics

Toponímia

És el conjunt de noms d’un territori: Pòrtol, sa Cabaneta, Sant Marçal, es Figueral, Son Ramonell,
ses Cases Noves, es Pont d’Inca, es Pla de na Tesa, Cas Capità, etc.

Es pot distingir entre macrotoponímia o toponímia major i microtoponímia o toponímia menor.
La toponímia major s’encarregaria dels noms de continents, països, regions, grans ciutats, etc.
La toponímia menor, de fonts, torrents, turons, etc.

No sempre és clara la distinció entre topònims majors i menors. És per això que sovint s’estudien de manera conjunta.

0-a-tord-roig-portada-672x372 Tord

Els tords són ocells que formen part de les famílies més nombroses i àmpliament representades a la nostra fauna. El tord Turdus philomelos és un dels més corrents. Fa uns 23 centímetres de llargada.

És un ocell terrós per la part de damunt. Les parts inferiors són més pàl·lides i presenten taques negres. A la part inferior de les ales tenen plomes de color taronja. El tord és tímid i fugisser.

S’alimenta d’una gran varietats d’animalons: cuques molles, insectes, larves, llimacs, caragols… Els tords hivernen a les Balears i procedeixen, generalment, de la zona central i oriental d’Europa.

 

 

Turó
Elevació del terreny no gaire alta.

A Pòrtol és el nom que pren l’associació de Persones Majors.

 

Ullastre (Olea europaea)

ullastre

Normalment es parla de l’ullastre com una olivera borda, no empeltada. L’ullastre (var. sylvestris) és la planta silvestre de l’olivera (var. europaea). Té fulles d’un verd grisenc per l’anvers i gairebé blanques pel revers, agrupades per parelles a sobre les tiges. Aquestes fulles poden ser molt petites. Les oliveres tenen les fulles més grans i allargades que els ullastres. Es diferencien fonamentalment pel fruit, és a dir, l’oliva. Floreix al final de la primavera i principi de l’estiu.

Expressió popular:

Fer s’ullastre esbrancat (Mall.): posar-se amb el cap en terra i les cames per amunt.

També es pot emprar per referir-se a aquella persona que ha de fer coses gairebé impossibles per aconseguir qualque cosa.

Viuda

0 viuda Es tracta d’un caragol de terra. Té la closca blanquinosa picada o retxada de negre. A Pòrtol hi ha hagut tradicionalment el costum d’anar-ne a cercar, juntament amb bovers, per dur-les a vendre a plaça; era la manera que les dones tenien per fer un sobresou per a la casa.

 

 

[JAC, IV ’15] [darrera actualització, IV ’17]

[SEGUEIX L’ACTUALITZACIÓ DIÀRIA DE MARRATXIPÈDIA I ELS SEUS RÀNQUINGS MITJANÇANT LA NOSTRA PLANA DE FACEBOOK]

(Visited 339 times, 1 visits today)

1183total visits,2visits today